La destinació dispar de dues pintures de Sixena

Van néixer alhora, el seu pare va ser el mateix artista, van ocupar el mateix lloc al monestir de Sixena, però el destí, sempre capritxós, ha volgut que tinguin destinacions diferents. Dues taules gòtiques del retaule major —una colossal obra del segle XVI formada per 34 taules que va ser desmuntada al segle XVIII per ser substituïda per un altre retaule barroc—, que va ser venut a poc a poc per les monges per poder subsistir, trigaran molt de temps a retrobar-se. Una de les taules, la Presentació del nen Jesús al temple està retinguda per un jutge a la sala de subhastes Balclis de Barcelona, després d’una denúncia de falsedat i venda il·legal. Una altra, l’Adoració dels Reis d’Orient, ha travessat l’Atlàntic per participar en una fira d’art de Nova York, on s’ha posat a la venda. Dues obres germanes afectades per dues legalitats diferents.

El monestir de Sixena és ric en patrimoni. I en plets sobre la propietat i legalitat de les seves obres. Després dels enfrontaments pels objectes i les pintures conservats a Catalunya que reclama Aragó, dues taules enormes són les que protagonitzen els últims conflictes sobre els béns de Sixena. Al maig es va posar a la venda la Presentació del Nen Jesús al temple, amb un preu de sortida de 85.000 euros, però una denúncia presentada per l’Ajuntament del municipi d’Osca va fer que es retirés de la subhasta. El motiu: l’obra era una falsificació i, per tant, la venda era una estafa. Quan aquest diari va donar a conèixer que l’obra estava repintada i que a sota es conservava modificada la primigènia del Mestre de Sixena, la denúncia va mudar a una de venda il·legal, argumentant que l’obra havia sortit durant la Guerra Civil i, per tant, amb posterioritat al reconeixement com a Bé Cultural d’Interès Nacional del monestir el 1923 que, segons defensen des d’Aragó, inclou tots els béns mobles de l’edifici. Si es va modificar en aquest període tan tardà, era, segons l’advocat de l’Ajuntament de Sixena convertit en historiador de l’art, no per una qüestió de modes i preus, sinó “perquè la taula no fos identificada com de Sixena i s’esborrés així tota empremta del delicte”, va escriure en un dels seus habituals articles en premsa.

La taula segueix retinguda en una de les dependències de la casa de subhastes Balclis. Segons l’advocat de Sixena no hi ha proves concloents que l’obra sortís abans del 1923, malgrat que una de les etiquetes que es conserva al revers de la taula que indica que va viatjar amb tren porta impresa la data del 1921 i que hi ha autors, com Ricardo del Arco, que expliquen que aquell any ja no quedava res del retaule, ja que les monges l’havien liquidat. Malgrat que tampoc hi ha proves que es vengués després del 1923, el Govern d’Aragó va anunciar recentment que es personaria en la denúncia quan el jutge l’hi permeti per després demanar, segurament, el trasllat de la peça a la seva comunitat. L’estratègia seria la mateixa que la realitzada amb l’anomenat bressol de Sixena, un altre bé en litigi: pactar amb els propietaris que el van treure a la venda una compensació econòmica “pel temps que l’havien guardat”, tal com van reconèixer els propietaris de l’objecte a la Generalitat.

Sense proves concloents, la repintada que va modificar la pintura pot aclarir quan la taula va abandonar el monestir. Divendres que ve s’inaugura al Museu Lázaro Galdiano una exposició sobre taules flamenques. Didier Martens, professor de la Universitat Lliure de Brussel·les i un dels dos comissaris, assegura al catàleg que el mateix “restaurador falsificador” que va repintar la taula de Sixena per “conferir-li aspecte flamenc, sens dubte, per augmentar-ne el valor” va fer el mateix amb una Circumcisió de la col·lecció del museu madrileny, ja que “encara avui, la cotització de les taules flamenques del XV supera a la de pintura espanyola contemporània” i, per tant, res d’“esborrar petjades del delicte”, com se suggereix des de Sixena. Per Martens, aquestes falsificacions parcials del que ell anomena “falsificador de la Profesita Ana” aporten llum sobre una pràctica en voga durant el primer terç del XX, anterior a la Guerra Civil.

Al mercat americà

Mentrestant, la segona taula, l’Adoració dels Reis d’Orient, viu un moment d’esplendor lluny de conflictes judicials. Provinent d’una col·lecció suïssa, va ser venuda al juny en una subhasta a Ginebra com si fos una taula de l’escola italiana del XVI. Això va fer que passés (segons sembla) desapercebuda pels governs d’Aragó i Catalunya, però no pels antiquaris madrilenys de la casa Caylus, que la van comprar en una rematada de 119.000 euros. Després d’un procés de restauració, la taula va viatjar a començaments d’octubre a la Frieze Art Fair de Londres, on no es va vendre, i a finals de mes a Nova York, per participar en la fira Tefaf. Després d’intentar-ho al llarg de la setmana, aquest diari no ha pogut confirmar amb Caylus la seva venda, però coneixent l’àvid mercat americà de peces d’aquesta categoria és molt probable que hagi acabat en mans d’un magnat col·leccionista d’aquest país.