Artur Mas demana ajuda per pagar 2,8 milions d’euros de la seva fiança

L'expresident de la Generalitat Artur Mas ha fet una crida per fer una col·lecta ciutadana i cobrir així els 2,8 milions que queden per pagar de la fiança de 5,2 milions imposada pel Tribunal de Comptes com a fiança solidària a la desena de condemnats per desobediència per haver organitzat la consulta sobiranista del 9 de novembre del 2014. Com que es tracta d'una fiança solidària, el pagament també concerneix l'exvicepresidenta Joana Ortega, l'exconsellera d'Ensenyament Irene Rigau, l'exportaveu del Govern Francesc Homs i cinc altres alts càrrecs de la Generalitat.

"Ho arrisquem tot, des del punt de vista dels estalvis, quan amb una mica de generositat de tots els que van anar a votar aquell novembre del 2014 el problema podria quedar resolt", ha apuntat Mas en una entrevista a 8TV. L'expresident català ha explicat que ha d'abonar la quantitat de 2,8 milions durant la setmana vinent. "Són molts diners. Estem veient com ho fem. Alguns de nosaltres ja tenim els pisos taxats i valorats, i si no queda més remei els haurem de posar com a fiança i fins i tot ni així hi arribarem", ha incidit.

El Tribunal de Comptes va comunicar al setembre a Mas que havia de dipositar una fiança solidària de 5,25 milions per la despesa generada a les arques públiques en l'organització de la consulta del 9-N. D'aquesta quantitat, fa un mes es van pagar 2,2 milions gràcies a la caixa de solidaritat activada per Òmnium Cultural i l'Assemblea Nacional Catalana (ANC). L'expresident de la Generalitat demana ara repetir aquesta fórmula per cobrir l'import restant i evitar així que els càrrecs polítics hagin de respondre amb el seu patrimoni personal.

Mas també ha reaccionat a la decisió del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena de fixar la presó sota fiança de 150.000 euros a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, tot i que la Fiscalia havia demanat presó incondicional. Segons Mas, malgrat "l'aberració que representa tot" aquest procés judicial, el cas de Forcadell "té més bona pinta" que el que afecta els consellers destituïts que són a la presó.

La llista civil, “un problema”

L'expresident de la Generalitat ha reconegut que seria un "problema" que només el PDeCAT s'unís a la llista civil del sobiranisme que promou Carles Puigdemont perquè els partits cedeixin protagonisme en honor de la unitat. Dos col·lectius, Respublica.cat i Llistaunitaria.cat, han anat recollint adhesions al llarg dels últims dies a favor d'una candidatura única del sobiranisme, anomenada "Democràcia i Dignitat", que hauria de reunir unes 60.000 signatures per poder registrar-se abans del 17 de novembre ja no com a coalició de partits, sinó com a agrupació d'electors.

Mas ha assenyalat que en cas que aquesta fórmula –avalada per Puigdemont– prosperi, el PDeCAT i els altres partits que acceptessin donar-hi suport "no estarien directament al Parlament", perquè "perdrien perfil a canvi d'aquesta operació conjunta". Segons l'expresident, "el PDeCAT aposta clarament per una llista conjunta i sense condicions", tot i que seria "un problema" si renunciés a presentar una llista pròpia i es quedés sol defensant aquesta agrupació d'electors.

El president del PDeCAT, que fa dies que no parla amb Puigdemont i que ha assegurat que no sap on s'allotja a Brussel·les, ha admès que el "desanima" que hi hagi partits que vegin amb recel la llista unitària, tot i que ha assegurat que "no està del tot perdut".

Pel que fa a la vaga general del dimecres, ha advertit que cal "anar amb compte" perquè "no es pot abusar permanentment" d'aquesta eina de pressió, perquè "acaba perjudicant només" els interessos catalans.

Sobre l'exconseller d'Empresa i Coneixement, Santi Vila, que va dimitir abans que el Parlament declarés la independència, ha dit que "en un moment clau, decisiu, molt emocional, va fer alguna manifestació que certament no tocava", un retret que li va traslladar personalment. Segons Mas, Vila "es va equivocar" en fer unes declaracions en les quals qüestionava els preparatius de la independència des del Govern en els últims temps, la qual cosa li posa "més difícil" que l'escullin com a candidat del PDeCAT a la presidència de la Generalitat.