El jutge deixa en llibertat Puigdemont i els quatre exconsellers fins que es resolgui l’ordre de detenció

La justícia belga ha decidit deixar en llibertat els cinc exmembres del Govern acusats de rebel·lió, sedició, malversació de fons, desobediència i prevaricació amb la condició de no abandonar el país, comparèixer cada vegada que els citin i comunicar una residència fixa. L'expresident Carles Puigdemont i quatre exconsellers es van lliurar ahir al matí a una comissaria de la capital belga i van declarar durant la tarda i el vespre a l'edifici de la Fiscalia de Brussel·les. A la mitjanit, el jutge va comunicar que no hi havia motius per mantenir-los en presó provisional mentre es decideix el seu lliurament a Espanya. Un tribunal de primera instància els haurà de tornar a citar en un termini màxim de 15 dies.

Els tribunals belgues agafen el relleu en el cas dels membres del Govern fugits a Bèlgica. Les passejades per la ciutat, les escapades en taxi a tota velocitat, les compareixences de premsa i les imatges captades furtivament en cafès van donar pas diumenge a la crua realitat: Puigdemont i els quatre exconsellers que encara són a Bèlgica són per a la justícia espanyola pròfugs i no un grup de polítics enmig d'una gira internacional.

Amb l'arribada de l'euroordre de detenció a Brussel·les, emesa per la jutgessa de l'Audiència Nacional Carmen Lamela, la persecució dels delictes que s'atribueixen a Puigdemont i els exconsellers Antoni Comín, Clara Ponsatí, Lluís Puig i Meritxell Serret va deixar de ser un afer espanyol per implicar també els tribunals belgues. Conscients de la possibilitat de ser arrestats de manera imminent, els cinc es van lliurar a la Policia Federal diumenge a primera hora. Ho van fer a les 9.17 en una cèntrica comissaria de Brussel·les, tal com havien pactat amb les autoritats. “En casos mediatitzats i en els quals sabem on és la persona, de vegades no cal un desplegament de força si està disposada a lliurar-se”, va explicar la Fiscalia.

Va començar llavors el compte enrere. Podien quedar detinguts un màxim de 24 hores mentre un jutge decidia entre tres opcions: rebutjar l'euroordre, mantenir Puigdemont i els seus excompanys a la presó provisional o deixar-los en llibertat sota certes condicions, com la impossibilitat de viatjar o el pagament d'una fiança. El major o menor risc de fugida es presentava com un factor decisiu perquè s'imposés una mesura o altra, però finalment tots cinc van quedar en llibertat a l'espera que es resolgui el procediment judicial sobre el seu lliurament a Espanya, que en teoria es pot allargar fins a 90 dies.

Els responsables de la Fiscalia no descartaven que s'imposessin restriccions que dificultarien la campanya de Puigdemont des de Bèlgica per a les eleccions del 21-D: “El jutge podria considerar que no ha de tenir contacte amb els mitjans de comunicació", advertia el seu portaveu, Gilles Dejemeppe. Però l'amenaça no es va complir. La Fiscalia va imposar als acusats l'obligació de quedar-se al país mentre duri el procés, comparèixer quan siguin citats i comunicar una residència fixa.

Els acusats van ser traslladats en diversos cotxes des de dependències policials fins a l'edifici de la Fiscalia de Brussel·les, on van acabar de declarar a les nou del vespre i van sortir de les seves instal·lacions a la mitjanit sense deixar-se veure ni dirigir-se als mitjans. Durant la tarda se'ls va prendre declaració un per un a porta tancada en presència d'un intèrpret, atès que Puigdemont i els seus exconsellers van triar que l'audiència davant del jutge es fes en flamenc en lloc d'en francès, l'altra alternativa. Encara que els motius de l'elecció no van transcendir, aquesta llengua és la que utilitza el seu advocat, Paul Bekaert, i és la llengua de Flandes, la regió on més simpaties acull l'independentisme a Bèlgica.

Dures crítiques de Bèlgica

La Fiscalia va negar diumenge qualsevol pressió política sobre un procés que s'observa amb inquietud des d’Espanya davant dels conflictes passats amb Bèlgica sobre l'extradició de membres d’ETA: “Des que vam rebre l'ordre no hem tingut cap contacte amb ministres de Bèlgica o Espanya”, va assegurar el seu portaveu.

Encara que no hi hagi hagut trucades, aquests sí que s'han referit públicament a l'assumpte. El ministre de l’Interior belga, el nacionalista flamenc Jan Jambon, no va fer cas de la súplica del primer ministre, Charles Michel, d'evitar tractar el tema català en públic, i va llançar un dur missatge cap a Madrid: “El Govern espanyol actuarà en lloc d'un Govern triat democràticament, amb els seus membres empresonats... Què han fet malament? Simplement apliquen el mandat dels seus electors”, va etzibar ignorant l'existència de la Constitució. L'eurodiputat del Partit Popular, Esteban González Pons, va sortir al pas recordant l'historial xenòfob de Jambon —"Netejarem Molenbeek", va arribar a dir el 2015 sobre el barri de majoria musulmana—. El parlamentari espanyol va qualificar les declaracions d’“irresponsables i perilloses per mantenir la cooperació entre estats de la UE”.

Un altre polític belga, el líder del grup liberal a l’Eurocambra, Guy Verhofstadt, també va qüestionar l'acció judicial espanyola. “Hem de fer-nos la pregunta de si l'empresonament no és desproporcionat. No hi ha una altra manera d'assegurar que aquests líders separatistes rebin un judici just?”.