“No sabem on som”

Els pobles de la Catalunya central, on l'independentisme està més arrelat, van despertar ahir amb una estranya sensació. Després de la declaració d'independència al Parlament de divendres va venir un cap de setmana de calma impròpia d'un país que es creia recentment constituït. Ahir, primer dia laborable després de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, les notícies revelaven que el Govern destituït està acatant, a la pràctica, la intervenció de l'Executiu central. A Berga (Berguedà), ciutat de poc més de 16.000 habitants governada per la CUP i amb un Ajuntament gairebé del tot independentista, la sensació que hi ha és que la República catalana no acaba de néixer.

Más información

Últimes notícies de la situació a Catalunya

Puigdemont i cinc exconsellers es refugien a Brussel·les

Enquesta | La majoria dels catalans dona suport a convocar eleccions

"La veritat és que tot és molt estrany, no sabem on som. En què quedem? Tenim república o tenim el 155?", lamenta Albert Giménez, votant de la CUP. Aquesta ciutat s'ha convertit en els últims anys en el cor, juntament amb Vic i altres poblacions de la Catalunya central, de l'independentisme més desobedient. Giménez, com tants veïns, va ajudar amb el seu vot a fer que la CUP guanyés les eleccions municipals del 2015, es va il·lusionar amb el referèndum de l'1 d'octubre i amb la declaració d'independència, i ara viu amb estupefacció el que considera una "baixada de pantalons". "Suposo que tenen un pla, però no entenc per què no estem governant ja l'Estat independent, em sembla una falta de respecte als ferits de l'1 d'octubre", adverteix.

El referèndum il·legal de l'1-O no va necessitar cap defensa a Berga: la jornada va transcórrer sense incidents, tot i que els anomenats "comitès de defensa" als col·legis electorals van estar molt preparats per si arribava la policia. No obstant això, en aquesta ciutat saben bé què significa la desobediència: fa una mica més d'un any, l'alcaldessa, Montserrat Venturós, va ser detinguda per negar-se a declarar davant del jutge, que la investigava per haver retirat la bandera espanyola de l'Ajuntament. La seva detenció va propiciar concentracions de suport, i va situar la regidora com una de les figures polítiques més actives de l'esquerra independentista. Després de passar el matí a Barcelona, Venturós no ha volgut respondre aquest dilluns les preguntes d'EL PAÍS amb l'argument que l'estratègia de la CUP en relació amb l'aplicació de l'article 155 no està tancada. Encara que consideren il·legítim tot el que provingui d'aquest article, i també les pròximes eleccions autonòmiques, els cupaires tampoc descarten presentar-s'hi.

Els carrers del nucli antic de Berga són plens de pintades: "Votarem", "Vaga general", "Llibertat Jordis"... No obstant això, el "votarem" no té el mateix efecte quan es pensa en uns comicis imposats pel Govern, previstos per al 21 de desembre. "No podem dir que no a unes urnes, però anar a unes altres eleccions autonòmiques seria una reculada, no estic segur que l'independentisme s'hi hagi de presentar", reflexiona en Pere, cambrer d'un bar del centre. En una població tan independentista com Berga, l'opinió generalitzada és que cal aplicar el resultat del referèndum. En aquesta ciutat, es va imposar el sí amb un 94,8% dels vots, segons el recompte que va difondre la Generalitat. No obstant això, també hi ha qui ho veu insuficient, com Mayte Ferrer, una veïna que passeja pel centre a mitja tarda. "Hauríem de passar una altra vegada per les urnes, crec que cal votar en una situació de normalitat", diu, mentre la seva mare, fent que no amb el cap, la talla: "Jo el que vull és que ens deixin a tots en pau".