El Senat aprova aplicar l’article 155 a Catalunya

El Senat ha aprovat, després de sis hores de debat, l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, una solució extrema i inèdita en democràcia, per frenar el procés independentista de Catalunya, per 214 vots a favor, 47 en contra i una abstenció. La mesura, avalada pel Partit Popular (amb els seus socis del Fòrum Astúries i Unió del Poble Navarrès), el PSOE i Ciutadans, suposa la destitució del president de la Generalitat i del seu Govern, la restricció dels poders del Parlament, la intervenció d'organismes i serveis de la comunitat autònoma, com els Mossos d'Esquadra, i la convocatòria d'eleccions en un termini de sis mesos. Ha estat després d'una sessió densa, en molts casos aspra i carregada d'inquietud pel transcurs del ple del Parlament català. La votació ha arribat després de l'aprovació a Barcelona de la resolució per declarar la independència. S'han oposat al 155 Units Podem i les seves confluències, Esquerra Republicana de Catalunya, el Partit Nacionalista Basc i el PDeCAT.

L'aprovació d'aquest precepte constitucional no suposa que s'engegui, sinó que només autoritza el Govern espanyol a utilitzar-lo quan així ho ratifiqui al Consell de Ministres, que està previst que es reuneixi de manera immediata. La fi del tràmit al Senat, que ha durat sis dies, ha tancat uns dies vertiginosos en els quals el Govern espanyol i la Generalitat han estat intentant arribar a un acord per descongestionar una de les situacions més complicades, juntament amb el 23-F, que ha viscut Espanya des de la instauració de la democràcia després de la mort del dictador Francisco Franco.

La sessió, que ha arrencat avui divendres a les 10.00, ha iniciat el seu treball sobre l'acord al qual s'havia arribat el dia abans en la Comissió conjunta creada ad hoc per tramitar l'aplicació del 155. La proposta constatava “la gravetat extraordinària en l'incompliment de les obligacions constitucionals”, les actuacions de la Generalitat en contra de l'interès general i que el seu president, Carles Puigdemont, no va atendre el requeriment plantejat pel Govern espanyol per tornar a la legalitat. En aquest sentit, considerava procedent l'aprovació de mesures extraordinàries per garantir-la.

El president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, ha intervingut al principi per recordar els fets que han portat a adoptar aquesta “decisió excepcional” després d'un “procés continuat de decisions antidemocràtiques, contràries a la llei i als valors espanyols i europeus” impulsat per la Generalitat i part del Parlament. Rajoy ha incidit en els quatre propòsits que persegueix l'aplicació del 155: tornar a la legalitat, recuperar la confiança, mantenir els nivells de creixement perjudicats per la situació i fer eleccions en una situació de normalitat institucional.

El PSOE ha mantingut des d'ahir i durant tot el matí una negociació amb el PP perquè admetés una esmena que deixava en suspens l'activació del 155 si es convocaven eleccions a Catalunya. No obstant això, ha acabat finalment retirant la seva proposta. En canvi, després d'un estira-i-arronsa d'hores, sí que ha arribat a un acord perquè el control dels mitjans de comunicació públics catalans l'exerceixi el Parlament després de l'aplicació del precepte. Tots dos partits ja havien arribat a un acord ahir per introduir una referència al fet que les mesures s'apliquin de manera gradual i proporcionada, segons l'evolució de les circumstàncies.

Dos expresidents autonòmics socialistes, José Montilla i Francesc Antich, de Catalunya i Balears, s'han absentat a l'hora de la votació. El ple ha rebutjat els vots particulars d'Units Podem i ERC.

En la proposta aprovada, els òrgans o autoritats designats pel Govern espanyol per aplicar la mesura ajustaran la seva actuació en cada cas a la normativa vigent, estatal o autonòmica. Així mateix, la revisió jurisdiccional dels actes i disposicions adoptades en substitució de la Generalitat se subjectarà a les previsions de la legislació processal. Correspondrà als jutjats i tribunals creats o designats pel Govern. Una vegada acordada la destitució del Govern català, l'exercici de les seves funcions seran assumides pel Govern central.

El document també incideix que l'incompliment de les mesures de l'acord “s'entendrà com a incompliment de la fidelitat deguda a la Constitució i a l'Estatut”, i no caldrà recórrer a informes previs a l'efecte de les infraccions previstes en la normativa estatal i autonòmica.

La Comissió del 155 del Senat tindrà les facultats de fer el seguiment i el control d'aquestes mesures. Respecte a la seva durada i revisió, la proposta deixa oberta una porta a modificar o actualitzar les mesures. També a anticipar la seva destitució, en cas que les causes que motiven l'aplicació del procediment ja no ho fessin necessari.