Manifest de 600 escriptors en català a favor del referèndum

Com ja han fet altres col·lectius culturals aquests últims dies, en un ventall que va des de l'Orfeó Català al Primavera Sound, passant pel Festival de Sitges o l'Associació de Teatres Catalans Adetca, una nombrosa representació del llibre català ha decidit posicionar-se davant dels últims esdeveniments polítics a Catalunya després de la intervenció de l'Estat. Sota l'epígraf L’1 d’octubre els escriptors també votarem, 638 autors, editors i llibreters han subscrit un manifest d'adhesió al referèndum independentista. Els escriptors Jaume Cabré, Quim Monzó, Albert Sánchez Piñol i fins i tot l'irlandès Colm Tóibin, els editors Pilar Beltrán o Montse Ayats (presidenta, a més de l'Associació d’Editors en Llengua Catalana) o la llibretera Isabez Sucunza són alguns dels signants a títol personal, mentre que també s'hi han adherit entitats com l'Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i el Gremi de Llibreters de Catalunya, entre d'altres.

En un text tan breu com contundent, els signants asseguren que la convocatòria de l'1-O “ens interpel·la com a la majoria de ciutadans” i qualifica la resposta de l'Estat davant del referèndum d'“hiperbòlica, abstreta, d'un hiperlegalisme histriònic, d'un supremacisme arnat”, que “va començar per fer impossible el debat polític serè. I ara ja atempta sense escrúpols contra la llibertat d'expressió i altres drets fonamentals”. En aquesta línia, asseguren que “no podem acceptar que s'escorcollin impremtes i mitjans de comunicació, que es prohibeixin actes públics, que s'intimidi els que treballen perquè tots els ciutadans puguem decidir el nostre futur col·lectiu”. Malgrat tot, el text especifica que “cadascú voti el que vulgui. Però que no hi falti”, si bé afirmen que aquest dia està en joc no només el futur de Catalunya sinó “també la llibertat d'expressió, la dignitat de ser ciutadans de ple dret”.

El llistat inicial (l'adhesió es manté oberta) presenta una important nòmina d'autors, que combina una majoria d'escriptors de reconeixement i producció més modesta amb prestigioses plomes, com Enric Casasses, Andreu Martín, Bel Olid (presidenta de l'Associació d’Escriptors en Llengua Catalana), Vicenç Pagès, Perejaume, Marta Rojals, Francesc Serés, Màrius Serra i Isabel-Clara Simó. La representació dels signants també s'estén a tota la geografia dels anomenats Països Catalans, com demostren les signatures dels valencians Manuel Baixauli o Ferran Torrent, els mallorquins Sebastià Alzamora, Gabriel Janer Manila o Biel Mesquida o els autors de la Catalunya Nord Joan Daniel Bezsonoff o Joan-Lluís Lluís, entre d'altres.

L'adhesió al manifest també permet una lectura institucional o política, ja que alguns dels seus signants ocupen càrrecs de representació. Entre aquests sobresurten, vinculats a organismes de la Generalitat, els noms de Laura Borràs, actual directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC); Manuel Forcano, director de l'Institut Ramon Llull, o Àlex Susanna, president de l'Agència Catalana de Patrimoni Cultural. Marina Espasa, també present, és la coordinadora de Barcelona Ciutat de la Literatura Unesco, que pilota l'Ajuntament. Entre els promotors del manifest hi ha Oriol Izquierdo, antic director de la ILC i també un dels impulsors d'una iniciativa similar l'octubre del 2014 a favor de la consulta popular del 9-N, que van signar llavors uns 350 autors sota el lema Direm que sí a la consulta, direm que sí a la independència. Izquierdo assegura que el text estava pràcticament redactat “ja al setembre”.

Malgrat la concorreguda nòmina d'autors, els inscrits fins ara no arriben ni a la meitat dels que formen part de la mateixa Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, que ronda els 1.400 socis. Així mateix, fins ara tampoc hi figuren noms com els de Josep Maria Espinàs (que sí que s'hi va adherir fa dos anys), Sergi Pàmies, Jordi Puntí o Jordi Sierra i Fabra, i dramaturgs com Lluïsa Cunillé o Jordi Galcerán, si bé d'aquest àmbit sí que hi són, entre els més reconeguts, Joan Lluís Bozzo i Sergi Belbel. També és notòria l'absència dels acadèmics catalans de la RAE Pere Gimferrer i Carme Riera, així com la de Miquel de Palol. Aquests dos últims pertanyen a l'Associació Col·legial d'Escriptors de Catalunya; la representació d'aquest organisme és gairebé inexistent en el manifest. En realitat, la llista no incorpora pràcticament cap autor que tingui el castellà com a primera (o única) opció lingüística en la seva producció.