El monument oblidat d’El Corte Inglés

Barcelona és una ciutat amb un gran nombre d'escultures i monuments commemoratius que recorden personatges i esdeveniments que van marcar, positivament o negativament, la seva història. L'últim, és el que està prenent forma per honrar les víctimes de l'atemptat terrorista del passat 17 d'agost a la Rambla. Però no tots els monuments de Barcelona estan a la vista dels ciutadans, ni són fotografiats pels milions de turistes que visiten aquesta ciutat. És el que li passa al conjunt que s'aixeca al terrat de l'edifici de Can Jorba de Portal de l'Àngel (avui El Corte Inglés) cantonada amb el carrer de Santa Anna. L'enorme conjunt escultòric forma una estructura escalonada presidida per una figura femenina, potser una deessa Fortuna que porta a les seves mans una espècie de cornucòpia, atribut de bona sort i fertilitat. La figura està asseguda sobre una cadira clàssica tipus klismos i està envoltada de 16 nens repartits en grup de tres en els quatre vèrtexs. Els nens porten joguines com ara pilotes, vaixells i nines. El monument, que dona l'esquena al carrer, passa totalment desapercebut perquè és impossible veure’l des del carrer, ja que només és visible des dels terrats dels edificis propers.

Però, què fa un conjunt escultòric d'aquestes dimensions enfilat a la terrassa d'uns grans magatzems a la qual només pot accedir-s’hi des de l'últim pis, amb autorització dels propietaris de l'edifici i en companyia de personal de seguretat? La història d'aquest monument està lligada als avatars d'aquest imponent edifici historicista construït per Arnald Calvet Peyronill el 1926 per acollir una sucursal de l'empresa familiar de grans magatzems nascuda a Manresa, que tenia entre els seus assoliments ser el primer edifici comercial d’Espanya amb escala mecànica.

El conjunt no és visible des del carrer, només des dels terrats propers

Avui el monument està aïllat i solitari, però al començament dels anys trenta del segle passat va ser la cirereta d'una de les zones més concorregudes de la ciutat. L'octubre del 1932 la premsa donava notícia de la inauguració de l'ampliació dels Almacenes Jorba després de l'enderrocament de la casa que feia cantonada amb Santa Anna, a més de créixer dues plantes. Les obres van permetre “projectar un gran cos circular en el vèrtex d'angle que acaba amb una elevadíssima cúpula”, un element que avui caracteritza l'arquitectònica façana d'aquest edifici. La inauguració es va celebrar en el quart pis on es van instal·lar exposicions de pintura i flors, a més d'obrir oficines de correus, telèfons i telègrafs, cables, certificats i gir postal, a més d'una zona on s'impartien cursets de costura, cuina i labors, per fidelitzar la clientela femenina. A la nova zona es va instal·lar una guarderia per a nens perquè les mares compressin amb més tranquil·litat. La guarderia disposava d’un petit zoo que feia les delícies dels petits i va donar algun disgust als seus propietaris, com quan un dels ximpanzés es va escapar de la gàbia i es va passar uns dies enfilat als arbres de la plaça de Catalunya.

L'abril del 1933, els diaris recollien una altra inauguració: “Una nova terrassa d'esbarjo i descans, especialment dedicada als nens, que està perfectament instal·lada, envoltada de pèrgoles, un luxós bar americà i xarcuteria, una artística font lluminosa amb vint jocs diferents d'aigua i de llum, uns diorames del fons del mar, d'un volcà en erupció i diverses glorietes de descans”. La crònica prossegueix: “S'estan instal·lant en aquesta terrassa jocs infantils, gronxadors, un carrusel miniatura i altres atractius que faran les delícies dels menuts”, però no diu res del monument.

En la terrassa hi havia una font amb llum de colors com la de Buïgas de 1929

Dos mesos abans, el febrer del 1933, els amos dels magatzems van fer un reportatge fotogràfic complet que recorre l'edifici des de l'exterior fins al pis superior en el qual apareixen les noves seccions i els nous espais. Tres fotografies mostren com era la nova terrassa que estava presidida pel monument dedicat a la infància col·locat sobre un enorme pilar quadrangular que amagaria l'ascensor o el muntacàrregues i que estava decorat també amb esgrafiats amb nens jugant. Al costat del monument, l'enorme font de llum i aigua inspirada en la que Carles Buïgas va crear per a l’Exposició Internacional del 1929 que tenia també figuretes escultòriques a joc amb el monument. La resta de la terrassa estava ocupada per una enorme cafeteria que acollia nombroses famílies i els seus nens com els que van posar en una altra de les imatges que conserva l’Arxiu Lluís G. Jorba Gomis.

El 1963 l'edifici va passar a ser propietat de Galerías Preciados que va reformar, de nou, l'edifici i el va reinaugurar l'any següent. Va ser llavors quan es van afegir dos pisos més i tot el que hi havia a la terrassa va desaparèixer. Però no el monument, que es va salvar gràcies a l'enorme pedestal que li va permetre superar, per molt poc, l’afegit. I aquí s'ha quedat, sense sentit, gairebé oblidat, d'esquena a tothom i inaccessible. Des de fa uns mesos una bastida cobreix la façana d'aquest edifici propietat des del 1995 d'El Corte Inglés. Els plans de restauració i neteja de la façana també afecten aquesta deessa i el seu jove seguici que donaran llustre i protecció a aquestes figures perquè segueixin enfrontant-se, en solitud, a les inclemències del temps.