La batalla sanitària de Trump

Sis mesos de malson. Des que Donald Trump va guanyar les eleccions, milions de nord-americans han viscut amb l'ai al cor esperant a veure en què quedava la contrareforma sanitària del nou president. Els EUA ens queden una mica lluny, però convé veure de què es lamenten allà per apreciar millor què significa tenir un sistema públic de salut, universal i de qualitat com el que tenim aquí, que protegeix tothom per igual independentment de la seva posició social.

Trump havia anunciat que acabaria amb l'Obamacare, el sistema implantat el 2010 sota la presidència de Barack Obama, gràcies a ell més de 20 milions de ciutadans sense cobertura sanitària ara tenen una assegurança mèdica que cobreix les seves contingències de salut. Encara que el president ha volgut presentar el seu projecte de reforma com una millora i un estalvi al mateix temps, aviat ha quedat clar que no conté cap millora i que l'únic estalvi que preveu és per als rics, als quals es proposa eximir dels impostos que es van introduir per finançar la Llei d'Assistència Sanitària Assequible que ara es vol desmantellar.

Però l'enderrocament no està resultant tan fàcil com Trump esperava. Al març va haver de suspendre la votació del projecte a la Cambra de Representants per no tenir prou vots i ara la deserció de diversos senadors republicans l'ha obligat a retirar-la del Senat. Uns diuen que és massa curt, d'altres que l'alternativa no està clara, però una cosa és el que es diu i una altra el que passa. A més de l'oposició frontal del Partit Demòcrata i d'una mobilització sense precedents de les organitzacions mèdiques i de pacients, Trump s'ha trobat que molts dels senadors del seu partit temen les conseqüències electorals d'un canvi que perjudica de forma directa molts dels seus votants. Perquè Trump va guanyar, i aquí hi ha la trista paradoxa d'aquesta història, gràcies al vot popular de molta gent pobra que va pensar, ingènuament, que una persona que havia tingut èxit en els negocis, parlava clar, criticava el sistema i prometia redimir-los de l'abandó de les elits, repartiria prosperitat per tothom i els protegiria.

Abans de l'Obamacare, els EUA eren el país que més proporció del PIB destinava a Sanitat i no obstant això tenia 45 milions de persones sense cap cobertura sanitària. Amb la reforma d'Obama, la taxa de població sense cobertura ha passat del 18% al 7,8%. Quan s'oposaven a la reforma, els republicans tenien l'avantatge que es discutia sobre prediccions, futuribles. Ara molta gent ha pogut comprovar la diferència entre tenir o no tenir assegurança mèdica. Per això ja no resulta tan fàcil convèncer-los que cal desmantellar l'Obamacare perquè és símbol de la “burocràcia i l'intervencionisme” i cal retornar als ciutadans la llibertat de triar. L'argument de la llibertat com l'“autèntic refugi dels canalles”, segons ha escrit el Premi Nobel d'Economia Paul Krugman.

L'Obamacare estableix l'obligació que tots els ciutadans tinguin una assegurança mèdica. En contrapartida, les companyies d'assegurances no poden, com feien abans de la reforma, rebutjar ningú al·legant una condició mèdica preexistent, per exemple una diabetis. La reforma s'ha finançat amb impostos a les rendes més altes que han permès crear un fons federal per subvencionar els qui, tenint ingressos, no poden pagar una pòlissa, i per ampliar el Medicaid, el sistema públic que atén els més pobres i que en aquest moment cobreix 62,4 milions de nord-americans, el 19% de la població.

La reforma de Trump pretén eliminar els impostos a les rendes més altes, acabar amb l'obligatorietat de l'assegurança i reduir tant el Medicaid com el Medicare, que atén els jubilats. També pretén substituir les subvencions directes per un sistema de desgravament lineal del cost de la pòlissa. L'Oficina Pressupostària del Congrés, un organisme oficial però independent, ja ha advertit que l'aplicació d'aquest projecte significarà que 19 milions de persones es quedin sense cobertura sanitària d'aquí a un any i 24 més d'aquí a una dècada. Abans de l'Obamacare, la primera causa de fallida familiar eren els deutes mèdics. Els Estats Units poden tornar a aquella situació en què, per a moltes famílies, un diagnòstic de càncer significa la ruïna, i si no té res per vendre o hipotecar, la mort per no poder pagar els tractaments. Hi ha reformes que salven vides. Tornar enrere significa la mort. Així de terrible.