Mendoza: “No hi ha lluita de classes entre editors i escriptors”

En plena revolució tecnològica i digital, Barcelona batalla per seguir sent la capital editorial d'Espanya en un context ple d'incerteses. El segon Edita Barcelona, un fòrum d'editors que planteja com serà el món del llibre el 2030, es va inaugurar ahir amb un discurs quixotesc d'Eduardo Mendoza, recent guanyador del Premi Cervantes. L'escriptor barceloní va recordar els seus inicis com a escriptor a l'editorial Seix Barral i va disseccionar la professió d'editor des de l'època de Cervantes fins al present. “Ara hi ha editorials que s'han convertit en grans empreses”, va dir. Amb tot, el discurs de Mendoza va ser una lloança a la professió. “La seva tasca ha aconseguit que les grans obres de la literatura universal arribin a tothom (...). No hi ha lluita de classes entre escriptors i editors”, va afirmar.

Más información

Què i com es llegirà l’any 2030?

Eduardo Mendoza rep amb humor el Premi Cervantes 2017

Mendoza també va tirar de missatge reivindicatiu i va parlar de governs que en matèria fiscal “freguen l'assetjament cap als creadors mentre la pirateria gaudeix d'impunitat”. Sobre els seus inicis a l'editorial Seix Barral, a la qual segueix 45 anys després, Mendoza va explicar que en aquella època va conèixer “figures gairebé heroiques, quan les editorials tenien un punt d'artesà, murri i romàntic”. Com José Manuel Lara pare, amb qui va compartir una “cordial relació” i el seu fill, qui “el que més va valorar en els seus últims moments va ser poder haver conegut grans escriptors al llarg de la seva vida”. 

Va explicar anècdotes, com la del seu primer Sant Jordi en plena Transició, quan un editor es va interposar entre ell i una pilota de goma llançada per la policia després d'una manifestació. “Explico aquesta història per il·lustrar com un editor ha de cuidar els seus escriptors”, va dir entre bromes. Mendoza va definir Barcelona com “una ciutat literària” i es va referir a la seva creixent transformació turística: “encara que a primera vista ningú ho diria, aquí també s'editen molts llibres”. Del viatge del Quixot a la capital catalana, Mendoza va destacar el passatge en el qual el personatge literari discuteix amb un editor que pretén treure una edició apòcrifa de les seves aventures. “Cervantes ens va deixar constància que ja en aquells dies hi havien problemes entre escriptors i editors”.

A part de Mendoza, al certamen hi participarà també Javier Cercas i Gemma Lienas com a convidats estrella, a més dels editors Koen Van Gulik (Wereldbibliotek), Teresa Cremisi (exresponsable editorial de Gallimard i Flammarion) i Consuelo Saizar (exdirectora del Fons de Cultura Econòmica). Amb 42 ponents en tres dies, les conferències i sessions aprofundiran en “els corrents de fons de la indústria editorial”, amb especial èmfasi en les tecnològiques, les incerteses del gran mercat hispanoamericà i l'auge de les adaptacions literàries per a la televisió i el cinema.