Assassins de les SS amb doctorat

La imatge que es té popularment d'un oficial de les SS és la d'un individu cruel fins al sadisme, corrupte, cínic, arrogant, oportunista i no gaire conreat. Algú que inspira (a part de por) una repugnància instantània i una tranquil·litzadora sensació que es tracta d'un ésser molt diferent, un veritable monstre. L'historiador francès especialitzat en el nazisme Christian Ingrao (Clermont-Ferrand, 1970) ens ofereix ara un perfil molt diferent, i inquietant. Fins al punt d'identificar un alt percentatge dels comandaments de les SS i del seu servei de seguretat, el temut SD, com a veritables "intel·lectuals compromesos".

El terme, que ha escandalitzat el món intel·lectual francès, resulta esgarrifós quan es pensa que aquests són els homes que van estar al capdavant de les unitats d'extermini. Al seu llibre que s'acaba de publicar en castellà Creer y destruir, los intelectuales en la máquina de guerra de les SS (Acantilado, 2017), Ingrao analitza detalladament la trajectòria i les experiències de vuitanta d'aquests individus, que eren acadèmics —juristes, economistes, filòlegs, filòsofs i historiadors— i alhora criminals. Hi ha un fort contrast entre ells i el clixé de l'oficial de les SS. Assassins de masses amb uniforme i un doctorat a la butxaca, com descriu el mateix autor. El que van fer els "intel·lectuals compromesos" , teòrics i homes d'acció, de les SS va ser espantós. Ingrao cita el cas del jurista i oficial de l'SD Bruno Müller, al capdavant d'una de les seccions de l'Einsatzgruppe D, una de les unitats mòbils d'assassinat a l'Est, que la nit del 6 d'agost del 1941 en transmetre als seus homes la nova consigna d'exterminar tots els jueus de la ciutat de Tighina, a Ucraïna, es va fer portar una dona i el seu nadó i els va matar ell mateix amb la seva arma per donar exemple de quina seria la tasca.

"Resulta curiós que Müller i altres com ell, gent molt formada, poguessin implicar-se així en la pràctica genocida", diu Ingrao, que ha presentat el seu llibre a Barcelona, "però el nazisme és un sistema de creences que genera molt de fervor, que cristal·litza esperances i que funciona com una droga cultural en la psique dels intel·lectuals".

L'historiador recalca que el fet és menys excepcional del que sembla. "En realitat, si examinem les massacres de la història recent veurem que hi ha intel·lectuals sota la catifa. A Ruanda, per exemple, els teòrics de la supremacia hutu, els ideòlegs de l'Hutu Power, eren deu geògrafs de la Universitat de Lovaina. Gairebé sempre que hi ha assassinats de masses hi ha intel·lectuals al darrere". Però un no espera això dels intel·lectuals alemanys. Ingrao riu amb amargor. "És cert que eren els grans representants de la intel·lectualitat europea, però la generació d'intel·lectuals que ens ocupa va experimentar en la seva joventut la radicalització política cap a l'extrema dreta amb una marcada èmfasi en l'imaginari biològic i racial que es va produir massivament a les universitats alemanyes després de la Gran Guerra. I van entrar de manera generalitzada en el nazisme a partir del 1925". Les SS, explica, a diferència de les SA, oferien als intel·lectuals un destí molt més elitista.

Però el nazisme no els inspirava repugnància moral? "Desgraciadament, la moral és una construcció social i política per a aquests intel·lectuals. La Primera Guerra Mundial ja els havia marcat: encara que la majoria eren massa joves per haver lluitat, el duel per la mort generalitzada de parents i la sensació que es lliurava un combat defensiu per la supervivència d'Alemanya, de la civilització contra la barbàrie, els va enganxar. La invasió de la URSS el 1941 va significar el retorn a una guerra total encara més radicalitzada pel determinisme racial. Fins llavors havia estat una guerra de venjança, però a partir del 1941 es va convertir en una gran guerra racial, i una croada. Era la confrontació decisiva davant d'un enemic etern que tenia dues cares: la del jueu bolxevic i la del jueu plutòcrata de la Borsa de Londres i Wall Street. Per als intel·lectuals de les SS, no hi havia diferència entre la població civil jueva que exterminaven al capdavant dels Einsatzgruppen i les tripulacions de bombarders que llançaven les seves bombes sobre Alemanya. En la seva lògica, aturar els bombarders implicava matar els jueus d'Ucraïna. I si no, seria el final d'Alemanya. Aquest imperatiu va construir la legitimitat del genocidi. Era "o ells o nosaltres".

Així s'expliquen casos com el de Müller. "Abans de matar la dona i el nen va parlar als seus homes del perill mortal que afrontava Alemanya. Era un teòric de la germanització que treballava per crear una nova societat, així que l'assassinat era una de les seves responsabilitats per crear la utopia. Curiosament, calia matar els jueus per complir els somnis nazis".

Ingrao sosté que els intel·lectuals de les SS no eren oportunistes, sinó persones ideològicament molt compromeses, activistes amb una cosmovisió en la qual es donaven la mà l'entusiasme, l'angoixa i el pànic, i que, paradoxalment, abominaven de la crueltat. "Les SS eren un assumpte de militants. Gent molt convençuda del que deia i feia, i molt preparada". Doncs resulta més preocupant encara. "Per descomptat. Cal acceptar la idea que el nazisme era atractiu i que va atreure com a mosques les elits intel·lectuals del país”.