El TSJC investiga el diputat Germà Gordó per les comissions del ‘cas 3%’

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha obert una investigació contra el diputat del PDeCAT Germà Gordó per la seva participació en el cas 3%, la presumpta trama de pagament de comissions a Convergència a canvi de l'adjudicació d'obra pública. El magistrat Enric Anglada considera que hi ha indicis per examinar si Gordó ha comès diversos delictes relacionats amb la corrupció (tràfic d'influències, suborn, prevaricació o malversació de fons públics, entre d'altres). El diputat –exsecretari de Govern, exconseller de Justícia, home fort de Convergència i persona de la màxima confiança de l'expresident Artur Mas– va demanar a empreses adjudicatàries de la Generalitat que fessin donacions a la fundació CatDem (afí al partit) a canvi d'adjudicacions.

El jutge del Vendrell (Baix Penedès) que instrueix el cas havia sol·licitat, per segona vegada, la imputació de Gordó. El primer intent va ser rebutjat pel TSJC, que no va veure indicis suficients de delicte. Però aquestes suposades deficiències, assenyala Anglada, s'han esmenat. El nom de Gordó apareix en les agendes i llibretes d'alguns empresaris, que el van citar com a assistent a reunions per tractar donacions a la CatDem i adjudicacions públiques. "Ara" alguns d'aquests empresaris –que utilitzaven noms en clau per referir-s'hi, com Gregorio o Gerardo– "han precisat que es referien efectivament a ell".

Dos nous indicis han fet canviar de criteri el magistrat. Primer, la declaració de dos testimonis protegits (dos empresaris) que van involucrar directament Gordó en el cobrament de les comissions. La interlocutòria subratlla que els seus relats tenen "certa versemblança", malgrat que al·ludeixen a una època anterior (2004-2009) a  la que s'investiga en la causa. En aquesta època, Gordó exercia com a gerent de Convergència i, per tant, era el cap directe dels tresorers (primer Daniel Osàcar i, més tard, Andreu Viloca, tots dos imputats en el cas 3%). Segons un d'aquests testimonis protegits, Mas va remetre a Gordó per tractar el pagament de les comissions il·lícites. Davant de suposats incompliments en els pagaments, l'exconseller de Justícia li va etzibar: "Tu no obeeixes. Ara a qui no obeeixes és al president, a veure què passarà", segons consta al sumari.

El TSJC cita, a més, la resposta de la Secretaria del Govern de la Generalitat al jutge del Vendrell, que havia sol·licitat l'agenda oficial de Gordó en l'època en què tenia el càrrec de secretari de l'Executiu d'Artur Mas (2010-2012). La Generalitat va respondre que "no consta" que aquesta agenda "estigui dipositada a l'arxiu".

“Regals” al diputat

En la interlocutòria, d'11 pàgines, el TSJC es declara competent per investigar i jutjar, si escau, Gordó, però assenyala que la resta de la causa ha de seguir investigant-se al Vendrell, perquè la resta d'imputats no són aforats. La Fiscalia Anticorrupció considera des de fa mesos Gordó com l'"aconseguidor" i el "recaptador" dels fons il·lícits per a Convergència.

La investigació de Gordó es produeix tot just uns dies després que el diputat del PDeCAT comparegués al Parlament per donar explicacions, precisament, sobre el 3%. Gordó va apel·lar llavors a la presumpció d'innocència, va evitar contestar a la majoria de preguntes i es va limitar a dir que mai va vulnerar la llei. "Cap empresari m'ha demanat res contra l'ordenament jurídic", va proclamar.

En la mateixa compareixença, Gordó també va negar haver rebut regals o obsequis dels empresaris. "M'han convidat al Bernabéu i a caçar, però no hi he anat mai", va assenyalar. La interlocutòria del TSJC, no obstant això, assenyala que Gordó "va aprofitar les seves relacions personals i polítiques" amb un dels empresaris implicats en la trama, Josep Manel Bassols, per obtenir "diversos regals de l'empresa Oproler".

Amb altres persones, Gordó "va requerir a certes empreses" que, "com a contraprestació" per obtenir adjudicacions, fessin donacions a "dues fundacions estretament vinculades al partit", CatDem i Fòrum Barcelona. Gordó "feia d'intermediari directament i indirectament" davant les "autoritats" responsables d'adjudicar aquestes obres. Per exemple, davant d'Infraestructures.cat, la principal adjudicatària pública de la Generalitat. El diputat, de fet, formava part del consell d'administració d'Infraestructures.cat.