El Clínic haurà de fer indefinida una infermera que va encadenar 268 contractes

L’Hospital Clínic de Barcelona haurà de reconèixer com a treballadora indefinida una infermera que va arribar a encadenar fins a 268 contractes temporals de forma ininterrompuda entre el 2011 i el 2014. Una sentència de la sala social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), per a la qual encara hi pot haver recurs, al·lega que hi ha hagut un “abús de dret” per part de l’Hospital en emprar regularment “contractes d’interinatge o eventuals per cobrir necessitats permanents de mà d’obra”.

El conflicte es remunta al passat 2014 quan la treballadora va demandar el centre perquè va considerar que la contractació com a interina no s’ajustava al dret. Segons la normativa vigent, un contracte d’interinitat és un acord de durada determinada per substituir un treballador fix amb dret de reserva de la seva plaça. Representada pel Col·lectiu AiDE, la infermera va al·legar que, en el seu cas, la concatenació de contractes d’interins era “fraudulenta”, ja que cobria “una necessitat estable de l’empresa”, sempre en el mateix torn i amb la mateixa jornada laboral.

El jutge de primera instància va donar la raó a la treballadora i va condemnar el Clínic a reconèixer-la com a fixa, però l’Hospital va tornar a recórrer la sentència. Segons la primera sentència, aquest reguitzell de contractes “evidencia la necessitat permanent i estable de cobertura de personal per causes totalment previsibles”. Amb una organització adequada de recursos humans, aquesta feina hauria de cobrir-se amb personal indefinit.

La sentència que ara publica el TSJC suposa un canvi de doctrina en la sala social del TSJC. Si bé els magistrats havien dictat altres sentències a favor i en contra de la validesa d’encadenar contractes d’interins, una sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha inclinat la balança per homogeneïtzar la doctrina en aquest tipus de causes. “La renovació de contractes o relacions laborals de durada determinada per cobrir necessitats que, de fet, no tenen caràcter provisional, sinó permanent i estable, no està justificada”, assenyala la sentència europea.

En aquest sentit, el TSJC sosté que en el cas de la infermera “la contractació interina no es limita a la substitució en casos de difícil previsió, com ara baixes per accident o malaltia, sinó que s’estén a supòsits perfectament previsibles i integrats dins de la dinàmica ordinària de la gestió hospitalària, com vacances o permisos”.

Segons la sentència, el TSJC ha constatat que el Clínic “utilitza habitualment la contractació de substituts, generalment contractats com a interins, per cobrir absències de titulars amb dret a reserva de plaça i ho fa, no per necessitats conjunturals de difícil previsió, sinó per atendre necessitats permanents de tipus estructural”. Així, els magistrats sostenen que “el Clínic manté un cos de treballadors suplents paral·lel al cos d’empleats fixos, dos tipus de plantilla, la permanent fixa i estable i la de substitució temporal i precària”.

Amb tot, el TSJC accepta en part el recurs del Clínic i corregeix la sentència en primera instància, que condemnava l’Hospital a reconèixer-la com a treballadora fixa. Com que el Clínic és un centre públic, l’accés a una plaça fixa passa per una convocatòria pública i, per no saltar-se aquest sistema d’entrada, el TSJC ho salva reconeixent la treballadora com a indefinida no fixa.