“L’esperança ens ha fet lluitar fins al final”, diu la germana d’Hugo Ferrara

"L'esperança és l'últim que es perd". És un tòpic i, com a tal, una veritat inqüestionable que certifica la Paola, germana d'Hugo Ferrara, el barceloní de 27 anys trobat mort al Brasil després de desaparèixer entre desembre del 2015 i gener del 2016. "Havia passat gairebé un any i mig, teníem bastant coll avall que era molt difícil que l'Hugo fos viu, però mai no abandones aquest fil, per prim que sigui, d'esperança". La notícia de l'aparició del cadàver, a l'estat de Bahia, al nord-est del país, per tant, ha estat un cop dur, tot i que també un cert alleujament: "Ha estat un descans", diu, per telèfon. "Fins ara teníem una sensació de tristesa i angúnia molt forta barrejada amb una certa il·lusió, encara que fos llunyana. Ara, només tenim tristesa. I descans".

La recuperació fa pocs dies d'una motxilla amb algunes notes van posar sobre la pista real del jove. "Hi havia una novel·la que ell estava llegint", explica la Paola, "i havia aprofitat les pàgines per escriure els llocs que havia passat i cap on pensava anar". Amb aquests apunts, on explicava que havia patit un accident que l'havia deixat bastant feble, es va poder seguir el recorregut que va seguir el desaparegut fins que van trobar el cadàver. "Falten les proves de l'ADN", recorda la germana, "però pels pantalons, altra roba, la motxilla... ja podem dir que és ell".

L'Hugo no era un inexpert en el turisme d'aventura. "Havia viatjat per l'Àfrica i també per Europa", afirma la germana. Es comunicava freqüentment amb amics i familiars a través d'Internet. "Per WhatsApp, per Facebook, per vídeotrucades... ens mantenia al corrent del que feia", recorda la Paola. Després d'uns quants dies sense tenir notícies d'ell, la família va començar a preocupar-se, tot i que tenien constància que estava en una zona de cascades on difícilment podia tenir connexió.

Encara no saben quan podran repatriar el cadàver, però el 23 de maig vinent, la Paola i els seus pares tenen previst viatjar al Brasil. "Des que ens han donat la notícia, ahir [aquest dijous], el cònsul a Salvador de Bahia ens ha donat tot el seu suport", agraeix la familiar. Però durant els mesos d'incertesa la tasca de les administracions no ha estat la millor. "Hem trobat a faltar una mica més de comunicació entre les administracions brasilera i espanyola i, també, manca de comunicació amb nosaltres", es queixa, tot i que entén que la situació era complicada. "De vegades, quan no hi havia cap notícia, per exemple que algú donava alguna pista, encara que fos falsa, o que aparegués un cos, o que algú aportés alguna foto, passàvem massa temps, potser un mes, sense saber res de res. I és dur".