El germà del Che Guevara: “A casa meva no es parlava, es discutia!”

Diuen que, quan l'anaven a executar en un aula d'una escola perduda al sud de Bolívia, Ernesto Che Guevara va mirar fixament el seu botxí i li va etzibar: "Assereni's i apunti bé. Està a punt de matar un home". Així es conjuga el mite del Che, amb referències al sentit de l'ètica, de la dignitat i de la valentia que se li atribueixen al guerriller argentí que va impulsar la revolució cubana i que ara té el rostre estampat en milions de samarretes i xapes. Cinquanta anys després de l'afusellament, el seu germà Juan Martín ha decidit trencar el silenci amb el qual va afrontar la seva mort i ha publicat un llibre, Mi hermano el Che (Aliança), amb el qual pretén mostrar el seu costat més humà i allunyar-lo del mite.

No obstant això, Juan Martín Guevara i el seu germà gran es portaven 15 anys. Quan tenia deu anys, el seu germà va emprendre el segon viatge per l'Amèrica Llatina, i no el va tornar a veure fins al 1959, ja a l'Havana i amb el triomf de la Revolució Cubana. Així que no sorprèn que, encara que tingui com a objectiu "humanitzar el Che", la seva mirada també estigui condicionada per la simbologia que envolta el germà, a qui sempre va conèixer xopat de política: per molt que sigui un testimoni de la vida privada d'Ernesto Guevara, Juan Martín parla més del Che Guevara que de l'Ernestito. En els últims anys, explica, la seva tasca ha consistit a "recopilar les més de 3.000 pàgines que va escriure l'Ernesto, i transmetre el seu pensament".

Juan Martín Guevara acudeix descamisat i amb moltes ganes de parlar a la Casa Amèrica de Barcelona per presentar el seu llibre, escrit juntament amb la periodista francesa Armelle Vincent. Amb aquest volum de més de 300 pàgines, l'autor, que va decidir el 1967 no concedir cap entrevista, posa llum per primera vegada a l'aspecte més familiar del seu germà, en un text ple d'anècdotes de la família Guevara. No obstant això, totes estan tenyides de política: "A casa meva no es parlava, es discutia!", explica en referència a la importància que va tenir sobre el Che la figura de la mare, Celia de la Serna, que, com Juan Martín, va anar a la presó durant la dictadura argentina.

"La vella era molt profunda, perseverant i amb un sentit de l'ètica molt fort, i la seva relació amb l'Ernesto no era de mare i fill, era política", explica Guevara, que també atribueix al Che alguna cosa del caràcter del seu pare. "Ens donava llibertat absoluta, tenia molta barra i era una mica oportunista": quan va triomfar la revolució a Cuba, el pare es va presentar a l'Havana disposat a fer negocis, i el seu fill va haver de fer-lo desistir de les seves ambicions.

Aquestes i altres anècdotes les va posar Juan Martín Guevara en el llibre després d'haver-se atrevit a sortir del seu silenci, que ell anomena "perfil subterrani". A poc a poc va començar a acceptar la seva condició de "germà del Che". Juan Martín Guevara, que va tenir una vida política molt activa, i que va ingressar fins a sis presons seguint la política, reconeix la influència del seu germà: "Si no hagués mort, les coses serien diferents, ell va posar tota la seva vida al servei de la revolució llatinoamericana". Amb el llibre, l'autor pretén també mostrar el vessant més filosòfic del líder revolucionari. "Sempre se'l veu com un guerriller, però era més, era el pensador que parlava al Fidel a l'orella sobre comunisme", aprofundeix. També reivindica els textos del seu germà sobre el marxisme: "Aquest llibre només és un graó, el que cal fer és llegir el Che!".

No només els militants d'esquerres perceben la influència del Che, convertit en un mite no exempt de les regions fosques que comporten el règim castrista i la repressió. "L'admiració va anar creixent i era compartida per molts", explica Juan Martín Guevara, i conclou amb el record d'un dels seus dies a la presó: "Una vegada va entrar a la meva cel·la un penitenciari de la dictadura argentina expert en antiinsurgència. Després d'interrogar-me, quan ja pensava que em diria 'demà et matem', em va dir: 'Quin gran tipus era el teu germà, llàstima que se n'anés per a l'esquerra!'".