La justícia investiga si deu pacients van morir per les retallades a Catalunya

L'Audiència de Barcelona ha ordenat que s'investigui si la mort de deu pacients a l'Hospital Vall d'Hebron està relacionada amb les retallades en la sanitat catalana i el conseqüent augment de les llistes d'espera. Un jutge d'instrucció havia donat per tancat el cas, argumentant que les retallades motivades per la crisi "no poden ser objecte de control judicial". L'Audiència, no obstant això, li ordena que reobri la causa i practiqui diligències per comprovar si hi ha una relació de causa-efecte entre les retallades i la mort de pacients que estaven esperant una intervenció quirúrgica.

Les plataformes en defensa de la sanitat pública fa anys que denuncien que, en matèria de sanitat, les retallades maten. Manuel Galiñanes, excap de cirurgia de Vall d'Hebron —un dels centres públics de referència a Catalunya— ho ha intentat demostrar. Galiñanes va presentar una denúncia davant del jutjat per prevaricació, homicidi imprudent i malversació. En la seva denúncia, explica que a partir del juliol del 2015 la gerència del centre va practicar una sèrie de retallades que van fer disminuir els "mitjans materials i personals" del servei de cirurgia cardíaca. De 15 intervencions diàries es va passar a tot just dues o tres per setmana. Moltes operacions es van ajornar, i això va provocar, en la seva opinió, la mort d'almenys una desena de pacients. "Si les intervencions quirúrgiques s'haguessin practicat a temps, els pacients no haurien mort".

Un jutge de Barcelona va arxivar la causa perquè ni les retallades ni "l'empitjorament de les condicions i de la qualitat del sistema mèdic públic" poden ser objecte de control judicial. L'advocat de Galiñanes va recórrer contra la interlocutòria d'arxivament i, ara, la secció 21a de l'Audiència de Barcelona li ha donat la raó. Els magistrats assenyalen que s'ha de reobrir la causa i ordenen al jutge que faci les diligències que consideri necessàries per comprovar els fets.

L'Audiència recorda que la gerència de l'hospital "té la posició de garantir, o fer el possible, perquè aquest resultat [la mort dels pacients] no es produeixi". I afegeix que, segons la denúncia de l'excap de cirurgia, la gerència "coneixia la possibilitat que els pacients requerissin una intervenció quirúrgica urgent per salvar la seva vida" i, malgrat tot, no hi va destinar "els mitjans materials" necessaris. La interlocutòria, avançada avui per La Vanguardia, assenyala, a més, que, mentre es feien aquestes retallades, Galiñanes va remetre "continus correus electrònics" al gerent advertint-lo de la situació de col·lapse.

Els magistrats admeten que la Fiscalia ja va arxivar inicialment unes diligències d'investigació perquè no hi veia una relació causal entre les retallades i les morts. Però matisen que va aconseguir aquesta conclusió després d'analitzar un informe elaborat pel director gerent de l'Institut Català de la Salut. En opinió de la secció 21a, si existeix o no una relació de causa-efecte és una cosa que ha de determinar "un forense especialista cardíac", és a dir, un expert en la matèria.