L’empresariat català exigeix a Rajoy que aquesta vegada compleixi les seves promeses

L'empresariat català va rebre amb un respir l'anunci de la inversió de 4.200 milions d'euros que el president del Govern espanyol va llançar dimarts, que trenca amb una tendència de tensió creixent entre l'Estat i la Generalitat. Però va mostrar cautela, pel que considera un rosari d'incompliments passats. Alguns d'ells no van valorar tant la xifra, sinó el fet que Mariano Rajoy concedís que aquest pla serà “realista i verificable”. Els contractistes van demandar estar entre els que defineixin les prioritats, mentre que el president del Banc Sabadell, Josep Oliu, va demanar “una seqüència permanent de gestos”.

“Pot ser l'inici del desbloqueig”, va assenyalar també el president de Foment del Treball, Joaquim Gai de Montellà, que va aplaudir l'acte convocat per Rajoy a Barcelona. “Celebrem la visita del president del Govern i el seu anunci d'inversions, que esperem que es compleixin”. Com si fossin coordinats en el discurs, Josep Oliu va sentenciar que li “semblarà més positiu a mesura que es vagin materialitzant les inversions”. No obstant això, va afegir: “Però només amb això no s'arregla la tensió que hi ha aquí”.

Encara que aplaudit, el discurs de Mariano Rajoy ha aflorat els recels davant possibles nous incompliments, un argument amb el qual el Govern català i els partits independentistes havien preparat la setmana passada l'anunci de Rajoy. El focus seguia aquest dimecres posat en la xifra d'inversió promesa en l'acte organitzat pel mateix Govern espanyol, al que va acudir gairebé mig miler de persones, entre els quals es trobaven els màxims responsables d'organitzacions empresarials i algunes grans companyies catalanes. Empresaris consultats admetien la improvisació de l'acte —alguns no van ser convidats fins al mateix divendres, quan ja tenien tancades les seves agendes—, però aplaudien una iniciativa esperada.

Dèficit inversor

El president de la Càmera de Contractistes d'Obres de Catalunya (CCOC), Joaquim Llansó, assenyalava que el seu equip està analitzant les obres enumerades pel president del Govern i el ministre de Foment, Íñigo de la Serna. Però advertia que la xifra de 4.200 milions anunciada “és una tercera part del que l'Estat licitava abans de la crisi, i s'ha de tenir en compte a més quina serà al final la inversió real: en el primer semestre de l'any passat, segons xifres de la Intervenció General de l'Administració de l'Estat (IGAE), només s'han licitat 213,5 milions dels 1.078 milions previstos per a Catalunya”.

Aquest discurs no és estrany a Catalunya, on la Cambra de Comerç de Barcelona i Foment del Treball porten anys denunciant aquest incompliment. El propi Llansó va explicar que la CCOC elabora des de fa tres anys un informe amb les inversions prioritàries que estan pendents encara en la comunitat i que aquest llistat no ha mutat, malgrat que alguns d'aquests projectes ja tenen els concursos licitats i adjudicats. Entre els projectes que estan enumerats hi ha els que es va comprometre Rajoy a desbloquejar: Rodalies, el corredor mediterrani i carreteres com el Quart Cinturó i la N-340 a Girona.

El 2012, 2013 i 2015 —anys de govern del PP per als que hi ha dades disponibles— a Catalunya s'ha invertit de mitjana el 77,5% de les partides pressupostàries previstes pel Ministeri de Foment i les seves empreses en la Llei de Pressupostos. Segons dades de la IGAE, del conjunt de l'Administració central aquest percentatge de liquidació el 2015 va ser del 70,8%. Va haver-hi sis comunitats en les quals el nivell de liquidació va ser inferior a la catalana, però l'empresariat català se sent davant d'un greuge quan es compara amb la Comunitat de Madrid, que va rebre un 25% més d'inversions del que estava previst en els comptes de l'Estat. Mentre Catalunya perdia 304 milions d'euros respecte el que va aprovar el Congrés, Madrid guanyava aquest any 237 milions d'euros aquest any.

Antoni Abad, president de la patronal Cecot, va evitar parlar d'aquestes xifres perquè no “porten a res” i s'ha de “mirar endavant”. De la mateixa manera, va desvincular l'anunci de Rajoy de la negociació pendent amb l'Executiu autònom de Carles Puigdemont. “Hi ha un diàleg pendent, que ningú s'equivoqui”, va dir Abad, un empresari relacionat amb l'àmbit polític més sobiranista. A mesura que es va aproximant la data de setembre, quan Puigdemont preveu convocar el referèndum, va creixent el temor del definitiu xoc de trens entre l'Estat i la Generalitat. El banquer Josep Oliu va considerar l'anunci de Rajoy “un element positiu amb vista a la necessària distensió”, però va dir que “no és suficient”. En la seva opinió, el Govern espanyol haurà de fer més visites a Catalunya i nous anuncis perquè “vagin deixant petjada al país i als catalans”. Després de mesos sense diàleg, ara l'empresariat admet que tornar a la normalitat requerirà temps.

Una nota del Cercle d'Economia posava l'accent en aquesta urgència. “Trobar les sortides requerirà temps, com correspon a un problema d'aquesta magnitud”. Puigdemont assegurava el dilluns a Harvard que estarà disposat a negociar fins a l'últim dia. El dubte és si donarà temps en el mig any que queda fins al setembre.