Residus: llencem més brossa i reciclem menys

Passen els anys, canvien els models dels contenidors de la brossa, els governs municipals, encara ens ressona la cançó de la cèlebre campanya Envàs, on vas?... però a Barcelona anem enrere, com els crancs. Tot i que la ciutat s'ha integrat a l'estratègia Residu Zero, les dades del 2016 alerten que generem més residus i reciclem pitjor. Què fem malament?

Més brossa per persona. En total, cada barceloní genera 1,3 quilos de brossa al dia, un 1,8% més que l'any 2015. Xifres, val a dir-ho, que apleguen la brossa domèstica i la que generen botigues i restaurants. Reduir la quantitat de brossa per cap va ser un dels efectes positius de la crisi. Les tones anuals van caure del 2007 al 2013, però ja fa tres anys que tornen a pujar. El 2016 va tancar amb 762.000 tones de residus. La xifra que l'Ajuntament s'ha marcat com a objectiu és 1,2 quilos per persona.

Reciclem menys. I a banda de generar més brossa, la separem pitjor: la recollida selectiva als contenidors blau (paper i cartró), groc (envasos) i verd (vidre) ha caigut del 36,3% al 35,9%. I en aquest cas no es pot atribuir a la crisi. És cert que es va arribar a fregar el 40% de reciclatge del total de brossa, però fa anys que se situa entre el 36% i el 38%. I no hi ha manera d'augmentar el percentatge, molt lluny del 60% de l'objectiu que la Generalitat va fixar per al 2020 al conjunt de Catalunya.

Campanya informativa, la recollida de la fracció orgànica no despunta. La fracció orgànica va ser l'última a incorporar-se a la recollida selectiva. El desplegament dels contenidors marró va acabar el 2010 a la ciutat i tot i que es va arribar a separar el 46% de les deixalles orgàniques, les xifres han retrocedit fins a situar-se en el 43% l'any passat. Per tot plegat, l'Ajuntament de Barcelona ha iniciat una campanya de sensibilització i comunicació per millorar el correcte reciclatge d'aquesta fracció, que representa el 15% de la brossa que es recull. La campanya ha arrencat en quatre barris ben diferents entre si: Guinardó, la Barceloneta, el Putxet i Roquetes.

Bé en vidre, molt malament en envasos. El vidre té l'avantatge que és la fracció que més anys fa que es recicla, i es nota. Se'n recicla el 65%, és la manera positiva de mirar-s'ho. La negativa és que encara hi ha un 35% de gent que llença el vidre on no toca. I el percentatge no es mou des del 2012. En el cas dels envasos de plàstic i llauna, les xifres són molt pitjors: només se'n recicla un 23%. És a dir, tres quartes parts de la població les llença on no toca.

El cartró, objecte de robatoris. Pel que fa al paper i cartró, el 2008 es va assolir un 60% de reciclatge, però en aquest cas la caiguda s'atribueix als robatoris als contenidors blaus per part de persones que agafen el paper per vendre'l. L'any passat l'Ajuntament en va recollir tot just unes 50.000 tones, només un 36%.

Els conscienciats i motivats, al punt verd. Les xifres d'usuaris dels punts verds mòbils o de barri (allà on hauríem d'anar a llençar residus que no van a cap dels contenidors que hi ha al carrer) demostren que hi ha un sector de la població motivat i entregat a l'art del reciclatge. L'afluència no para de créixer i el 2016 es va tancar amb 871.000 persones.