Cinc productes a evitar per protegir el medi ambient

Tots, més o menys, reciclem. Però no és gens fàcil fer-ho amb béns de consum quotidians que tenen una vida efímera, perquè són objectes d'un sol ús i no van al contenidor blau, groc ni verd. Ara que el 2017 despunta us proposem una llista de cinc productes a evitar, perquè el millor residu és el que no es genera. L'objectiu: protegir el medi ambient.

Càpsules de cafè

Una a la màquina i en mig minut el tenim a punt. I després? Al cubell del rebuig. Si poséssim en fila només les que va fabricar el 2014 la nord-americana Keurig, les càpsules farien la volta a l'Equador 10 vegades, explica el llibre Caffeinated. L'Ajuntament d'Hamburg, a Alemanya, les ha prohibit als edificis públics, perquè es fabriquen amb una barreja d'alumini i plàstic difícil de tractar a les plantes de reciclatge. Amb el marro de cafè es fa compost. El plàstic i i l’alumini es reciclen. De les 26 plantes municipals només la de Jorba (Anoia) en fa la gestió diferenciada, segons Territori. El 2015 en va tractar 150 tones, provinents d'altres deixalleries i dels fabricants que les recullen a les botigues. Als punts verds de Barcelona del gener a l'octubre del 2016 s’han recollit 34.278 quilos de càpsules de plàstic i 70.656 quilos d’alumini. Les podem portar al punt de recollida més proper o bé recuperar la cafetera de tota la vida.

Tovalloletes humides

La seva venda creix exponencialment. Només d'específiques per a nadons se'n comercialitzen gairebé 50 milions de paquets anuals a tot l'Estat, però també les utilitzem com a substitut del paper higiènic, per desmaquillar-nos, treure la pols d'un moble o netejar vidres i ulleres... El cost de la compra encara, però és quan les llencem al vàter que comencen a costar-nos a cada europeu entre 500 i 1.000 milions d'euros anuals en depuració d'aigües. Com que no són biodegradables (i les que realment ho són, es desfan a un ritme molt menor que el paper higiènic), arriben pràcticament intactes a les depuradores. A vegades s'han desfilat i enredat amb altres residus pel camí fins a taponar les canonades i el clavegueram. Amb aigua i sabó aconseguim el mateix per menys diners i no generem residus innecessaris.

Bosses de plàstic

El consum a Espanya s'ha reduït a la meitat des que els supermercats les cobren, però segueixen sent "el paradigma dels productes més efímers i, com a derivat del petroli, més contaminants", diu Julio Barea, responsable de campanya de Greenpeace. "Sempre hi ha alternativa", diu Barea, "perquè el món és millor sense plàstic". Una bossa té una vida mitjana de 12 minuts i tarda 50 en biodegradar-se. Un símil extrapolable a gots, plats, coberts o palletes per a refrescos. França les ha vetat a partir del 2020. El Regne Unit ha posat el focus en la pasta de dents, els detergents, els gels i altres cosmètics que contenen les perilloses microesferes. Una dutxa amb un gel exfoliant pot alliberar fins a 100.000 micropartícules.

Piles

Joguines, rellotges, ràdios, despertadors... milers d'aparells electrònics les necessiten per funcionar i moltes no es poden reutilitzar. L'any 2015 es van recollir 904 tones de piles i bateries als 116.000 punts disponibles a Catalunya. Aquesta xifra representa un 16% més que l'any anterior i quatre punts percentuals per sobre del que estableix la normativa. Considerats residus especials, perquè contenen substàncies altament contaminants, a les plantes de tractament en separen els components, com els plàstics, els papers i, especialment, els metalls pesants (mercuri, plom, cadmi..). En qualsevol cas, encara queda feina per fer: el reciclatge no arriba al 50% del total. I sempre es poden comprar les piles recarreglables, que tenen una vida més llarga.

Bastonets

Pot ser gustós netejar-se les orelles amb aquest pal embolicat de cotó però no és gaire recomanable per a la salut i suposa una altra plaga mediambiental. No només elimina la protecció natural de l'oïda, cosa que pot derivar en infeccions, sinó que la majoria també estan fabricats en plàstic. I n'arriben quantitats ingents a les estacions de depuració. Quan no acaben, com les burilles, a la sorra de les platges. L'amenaça del plàstic és real. Gairebé nou milions de tones acaben al mar cada any i el 2025 en seran 16, segon un estudi de Science. El 70% de la brossa marina és plàstic. La majoria, fragments quasi invisibles, inferiors a cinc mil·límetres, que la fauna marina s'acaba menjant i, per tant, es trasllada a la cadena alimentària.