La millor obra flamenca pintada fora de Flandes

El 1490, dos anys abans del viatge americà de Cristòfor Colom, un personatge culte i refinat com Lluís Desplà, ardiaca de la catedral de Barcelona, va encarregar a un dels pintors de moda a la Corona d'Aragó una obra amb la qual volia perpetuar-se. Volia una pintura enorme que funcionés com a altar per situar-la a la capella privada de la seva nova residència, a la Casa de l'Ardiaca, que estava en plena reforma. Desplà va confiar en Bartolomé Bermejo –caracteritzat per la seva perfecció en el dibuix i el minimalisme de la seva pintura–, que va realitzar una enorme escena en la qual una Verge adolorida sosté a la falda Jesucrist mort. A l'esquerra, Sant Jeroni llegeix mentre recolza un peu sobre un lleó adormit, i a la dreta, apareix un personatge agenollat, amb expressió compungida, mirada perduda i aspecte descurat: Desplà. L'escena està emmarcada en un paisatge, ampli i profund, tot embolcallat per un bon nombre d'espècies vegetals i animals. L'obra, coneguda com la Pietat Desplà, és una de les obres mestres de Bermejo, i, segons ells experts, “la millor obra flamenca pintada fora de Flandes”.

La peça, que des de llavors està vinculada amb la catedral i no ha sortit del temple i els seus voltants, ha estat sotmesa a un complex procés de restauració per retornar-li l'esplendor que va tenir fa sis segles. Des d'ahir es pot veure a la sala principal del Museu de la Catedral, envoltada d'altres obres gòtiques, lluint el seu nou aspecte després de la neteja a fons per treure-li els vernissos envellits i restaurar les alteracions de la capa pictòrica. Els treballs de restauració, dirigits per Ana Ordóñez, han estat finançats per la Fundació Banc Sabadell i han durat més d'un any i mig. Una de les troballes ha estat comprovar que la pintura no formava part d'un tríptic com es creia perquè les frontisses laterals no ho eren, tal com es pensava.

Després de tant de temps Desplà, i la seva obra més preuada, no s'han separat, per un atzar del destí. L'ardiaca va ser enterrat en una petita estança destinada a allotjar la nova sala capitular que actualment és part del museu de la catedral. La sala està presidida per la pintura i l'enorme llosa en la qual es pot llegir “honorabilis et circunspectus” o el que és el mateix, honorable i prudent.

De Bermejo, que va pintar una vintena d'obres, ben poc se sap. Només que era cordovès, tal com va escriure en el marc d'aquesta obra, on també diu que la va acabar el 23 d'abril, dia de Sant Jordi.

La pintura no és l'única de Bermejo a Barcelona. El MNAC té dues obres del pintor: una Resurrecció i Un descens de Crist als llimbs, totes dues del 1475 i el Crist guiant els patriarques al Paradís i Ascensió, propietat de l'Institut Amatller d’Art Hispànic de Barcelona, quatre taules que alguns experts proposen com a part de la predel·la del retaule de Sant Domènec de Silos, la taula central de les quals es conserva al Museu del Prado. El Museu de Peralada conserva una cinquena obra, una altra Pietat. Les cinc són grans candidates per participar en l'exposició que prepara per a l'any 2018 la primera pinacoteca espanyola, per celebrar el seu bicentenari. Una efemèride per a la qual s'espera reunir totes les obres d'aquest mestre de la pintura gòtica.