Carulla explica que li van robar la bossa al casament de la filla de Millet

La presidenta del Palau de la Música, Mariona Carulla, ha declarat com a testimoni aquest dimecres en el judici que se segueix a la Ciutat de la Justícia pel desfalc del Palau. Durant la seva declaració, Carulla ha explicat que va assistir a la boda d'una de les filles de Fèlix Millet i que durant la celebració li van robar la bossa. Aquesta ha estat una de les respostes a l'advocat de Millet, que li ha fet diverses preguntes sobre els casaments de les filles, que es van pagar amb fons del Palau.

“Si els comptes eren correctes i et diuen que estaven auditats i no hi havia advertències, no podíem sospitar res”. Aquesta ha estat una de les afirmacions que, d’una manera o una altra, ha repetit diverses vegades. Primer, a les preguntes del fiscal, de la resta de les acusacions i d’algun dels advocats defensors, la presidenta que va substituir en el càrrec precisament Fèlix Millet quan es va descobrir l’escàndol ha volgut deixar clar que en aquell moment, el juliol del 2009, quan van entrar els mossos d’esquadra, no tenien ni idea del que passava. Ella llavors ocupava la vicepresidència de la Fundació del Palau i era vocal del Consorci i de l’Associació de l’Orfeó Català. Ningú no va alertar del moviment dels diners en efectiu que es feien d’una entitat a l’altra?, ha preguntat el fiscal. “No, ningú no va saber mai res ni es va sospitar res, ni les administracions públiques”, ha contestat Carulla que, a mesura que avançava l’interrogatori, especialment en el torn de les defenses dels acusats, es mostrava una mica molesta per les insinuacions de com era possible que no hagués detectat res. “Jo era vocal i com a vicepresidenta vaig substituir dues vegades Millet en dues juntes de la Fundació les quals ell no va poder presidir. Jo no tenia capacitat executiva ni de control”, ha repetit. De passada, ha deixat clar que al Palau qui manava era Fèlix Millet.

En aquesta mateixa línia, ha dit que desconeixia que Millet i Montull s’havien assignat uns incentius. Tampoc no sabia res dels convenis que es van signar amb la Fundació Trias Fargas, un dels mètodes per camuflar donacions de diners a Convergència, segons les acusacions. La presentació dels comptes de la Fundació del Palau de la Música es feia, segons ha dit, en un acte en el qual Gemma Montull, també acusada, feia un resum del balanç i Millet era qui feia precisions. “Els comptes se’ns facilitaven en la mateixa reunió”, ha puntualitzat. El mateix sistema s’utilitzava a les reunions del Consorci, òrgan en el qual hi havia les administracions públiques. I, en el cas de l’Associació de l’Orfeó Català no hi havia ni documentació: “feien un resum verbal”. “L’aparença era correcta i el que hi havia darrere no ens ho ensenyaven”, ha respost a les preguntes de l’advocat de Millet. D’això, se’n van assabentar amb la intervenció de la justícia i, sobretot, el mes d’agost d’aquell any, quan “ens vam tancar, Joan Llinares i un grup de 20 persones i jo per aclarir com estava tot i assegurar que el Palau continués funcionant”, ha concretat.

Carulla ha aclarit que l’objectiu del Palau és recuperar, al màxim, tots els diners que es van sostreure, part dels quals ja han estat tornats per Millet i Montull. També han retornat diners empreses que van cobrar del Palau per unes presumptes obres que no van fer mai però simulades en l’enginyeria comptable ordida pels acusats per justificar la sortida de fins a 15 milions d’euros, segons el fiscal. I visiblement enfadada, Carulla ha dit que si no s’exigeix responsabilitat judicialment a CDC és perquè “el nostre objectiu és recuperar el màxim possible de diners i si ara no es fa és perquè els nostres assessors així ho han considerat, però segons la sentència que surti ho farem”.

El testimoni de Carulla ha estat el primer de la llista de persones del Palau, un total d’onze, que seran cridats a declarar. A Carulla l’han precedit en la sessió d’avui els inspectors dels Mossos d’Esquadra que van intervenir en el registre del Palau de la Música el juliol del 2009 i van trobar 1,8 milions d’euros en bitllets de 500, una part distribuïda en quatre sobres, en una caixa forta que Milllet tenia a Catalunya Caixa.

Un subinspector i un cap de la policia catalana que van coordinar les tasques d’entrada i registre al Palau de la Música han declarat com a testimonis. Els agents han explicat que, a través d’un contracte que van trobar en una caixa forta que Fèlix Millet tenia al despatx del Palau, van saber que aquest tenia una altra caixa de seguretat en una sucursal de Catalunya Caixa situada a la Via Laietana de Barcelona, pròxima a l’edifici modernista.

L’endemà de l’entrada i el registre del Palau de la Música, la policia catalana va anar a aquesta oficina bancària per obrir la caixa de seguretat, en la qual van trobar 1,8 milions en “feixos de 500 ben ordenats”, segons ha explicat el subinspector de la policia catalana.

Part d’aquests bitllets de 500, ha afegit el policia, estaven distribuïts en quatre sobres diferents: un a nom de Millet fill, un altre d’Elisabet Barberà —aleshores secretària de l’expresident de l’entitat cultural—, un tercer en blanc amb 38.000 euros a l’interior i un quart amb el nom de Palau de la Música.

Segons el subinspector dels Mossos, en el registre del Palau de la Música es van trobar també uns poders que autoritzaven l’accés a la caixa a Elisabet Barberà i a Laila Millet, filla de l’expresident de l’entitat cultural.

En la seva declaració com a testimoni, l’altre agent ha relatat que quan va entrar a les oficines de Gemma Montull, exdirectora financera de l’entitat i filla de la mà dreta de Fèlix Millet, aquesta estava utilitzant un llapis de memòria que, davant la presència policial, va desconnectar de l’ordinador i va guardar a la bossa.

Els agents van requisar llavors la bossa de mà de Montull amb el llapis de memòria a l’interior, que, una vegada analitzat, es va descobrir que contenia documentació sobre l’espoli de l’entitat cultural i la presumpta desviació de fons a CDC a través del Palau de la Música.