_
_
_
_

Convergència veu “normal” que els seus proveïdors facin donacions al partit

La dona de Millet declara al judici: “Mai vaig pensar que pagués el Palau; teníem diners”

Jesús García Bueno
Marta Vallès, esposa de Fèlix Millet sortint de la Ciutat de la Justícia.
Marta Vallès, esposa de Fèlix Millet sortint de la Ciutat de la Justícia.Massimiliano Minocri

Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) ha fet acte de presència, com a partit, en el judici pel cas Palau. Francesc Sánchez ha declarat com a representant legal de la formació, que presumptament es va beneficiar (amb 6,6 milions d'euros) amb l'espoli del Palau de la Música. Sánchez ha negat que el partit es financés de forma il·legal mitjançant el cobrament de comissions. I ha defensat com una pràctica "normal" que empreses que treballen per al partit com a proveïdores siguin, al mateix temps, donants de la formació.

El fiscal ha preguntat a Sánchez sobre un dels fets cridaners de la causa: els 775.000 euros que un conglomerat d'empreses (NewLetter, Letter Graphic i la matriu d'ambdues, Mail Rent) van lliurar a Convergència en concepte de "donació". Aquestes firmes treballaven per a les campanyes electorals de Convergència. L'acusació considera, no obstant això, que aquests pagaments van ser una de les vies per les quals la constructora Ferrovial va fer arribar diners al partit nacionalista a canvi de l'adjudicació d'obra pública. Aquestes empreses van facturar al Palau de la Música per treballs que, segons la Fiscalia, no van realitzar per a la institució musical, sinó per al partit.

Más información
Sánchez Ulled, un fiscal al cim
Un empresari afirma que va fer donatius a CDC per mantenir-la com a client
Empresaris van carregar factures falses al Palau per serveis prestats a CDC
Mas carrega contra la Fiscalia i descarta deixar la política
El cap dels patriotes saquejadors
Mas nega les acusacions de Millet i Montull sobre el presumpte finançament il·legal de CDC
Montull: “Vam passar del 3 al 4% perquè Convergència volia més diners”
Així t’hem explicat les declaracions del cas Palau

En la seva declaració, els representants de les empreses van afirmar que les donacions, malgrat que els perjudicaven econòmicament, eren en realitat una forma de fidelitzar CDC com a client. En època de vaques magres -el partit havia perdut el poder a la Generalitat-, els empresaris van voler "donar una mà" com una inversió de futur.

Sánchez, que és assessor jurídic i representant legal del partit des del 2012, ha sostingut que aquest tipus de donacions per part d'empreses proveïdores eren "normals". "Com unes altres que teníem". Era una pràctica "normal", ha incidit a preguntes del fiscal, que les empreses que "treballaven per Convergència ajudessin al partit; no era una cosa estranya". Sánchez -que va ser detingut fa unes setmanes en el cas 3%- considera que les aportacions en concret d'aquestes empreses "no eren extremadament rellevants" per a l'època. I ha recordat que, des del passat 1 de gener, el partit (rebatejat ara comPDeCAT) "no rep cap donació de cap empresa".

Els diners de Millet

En la sessió d'aquest dilluns, també han declarat familiars dels saquejadors confessos del Palau, Fèlix Millet i Jordi Muntull. la dona de Millet, Marta Vallès, ha explicat que no sap quants diners ingressava el seu marit cada mes. "Mai he volgut preguntar el que guanyava. Si t'hi ficaves, tampoc et donava explicacions", ha explicat aquest dilluns la dona en la seva declaració en el judici pel cas Palau. L'acusació considera que Vallès es va beneficiar de l'espoli del Palau de la Música catalana perpetrat per Millet i li reclama que retorni aquestes quantitats, el mateix que a les dues filles del matrimoni: Clara i Laila Millet.

La dona i les filles de Millet han coincidit en el mateix argument: cap d'elles sabia que els viatges, les obres a casa o fins i tot les noces no les pagava el sou del seu pare, sinó els fons (públics i privats) de la institució musical. "Mai vaig pensar que les obres les pagués el Palau, perquè jo tenia diners i el meu marit també. Teníem patrimoni", ha explicat Vallès com a "demandada civil".

La dona ha sostingut que no va saber mai el que van costar les monumentals obres de reforma de la casa que tenen a l'Ametlla del Vallès. Tot ho controlava Millet. "El meu marit té un caràcter dificilet. És bona persona, eh. Però és millor no discutir-hi. Volia la sala per escoltar els concerts, la seva biblioteca musical, els seus llibres i tot això..." Ni tan sols va intervenir gaire, ha dit, en l'organització de les noces de les seves filles, que es van casar al coliseu modernista. "L'organització la van portar des del Palau, jo vaig quedar fora de l'assumpte. Les noces les tenia el meu marit al cap. Van voler aprofitar les noces per fer propaganda".

Les filles de Millet, Clara i Laila, tenien ganes de parlar. "Mai m'havia imaginat que les meves noces es paguessin amb fons del Palau. Me'n vaig assabentar per la premsa. I em vaig quedar gelada". Clara Millet ha lamentat la "massacre" a la qual s'han vist sotmeses ella i la seva família per portar el cognom Millet.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Jesús García Bueno
Periodista especializado en información judicial. Ha desarrollado su carrera en la redacción de Barcelona, donde ha cubierto escándalos de corrupción y el procés. Licenciado por la UAB, ha sido profesor universitario. Ha colaborado en el programa 'Salvados' y como investigador en el documental '800 metros' de Netflix, sobre los atentados del 17-A.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_