Mas al·lega que s’ha vulnerat la Constitució en el seu recurs del 9-N

L'expresident de la Generalitat, Artur Mas, apel·larà a la Constitució Espanyola per ser absolt de desobediència d'una resolució del màxim intèrpret del text: el Tribunal Constitucional. Mas al·legarà que la sentència que l'ha condemnat a dos anys d'inhabilitació ha vulnerat alguns dels drets fonamentals que consagra la Carta Magna. Els arguments formaran part del recurs de cassació que l'expresident interposarà davant del Tribunal Suprem (TS) per aconseguir que l'absolguin.

Mas i dues conselleres del seu Govern –l'exvicepresidenta Joana Ortega i l'exconsellera d'Ensenyament Irene Rigau– van ser condemnats a penes d'inhabilitació per haver organitzat la consulta del 9 de novembre del 2014 malgrat que, cinc dies abans, havia estat prohibida pel Tribunal Constitucional. La condemna els impedeix (per un article de la llei electoral) presentar-se com a candidats en una llista electoral. Els seus advocats ja han anunciat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (l'òrgan que els va condemnar) que acudiran al Tribunal Suprem. També ho farà la Fiscalia, que demana que també siguin condemnats per prevaricació.

L'escrit de Mas assenyala 13 motius de recurs, la majoria per "infracció de llei" i per vulneració d'articles del Codi Penal. L'expresident de la Generalitat també al·lega que el TSJC va incórrer en un "error en la valoració de la prova" documental, concretament de l'informe emès per l'anomenat Consell Assessor per a la Transició Nacional després que el Constitucional prohibís, el 4 de novembre, la consulta independentista del 9-N. L'advocat de Mas, Javier Melero, assenyala també que el tribunal li va denegar una prova "de manera indeguda".

Els cinc últims raonaments de Mas tenen a veure amb la infracció de preceptes constitucionals. La defensa de l'expresident català considera que s'han vulnerat drets fonamentals, com el dret a la presumpció d'innocència i a un procés públic amb totes les garanties; i el dret a la tutela judicial efectiva. L'escrit sosté que la sentència ha infringit igualment altres articles de la Constitució. Es tracta de l'article 25 ("ningú pot ser condemnat per accions o omissions que en el moment de produir-se no constitueixin delicte"), del 14 ("els espanyols són iguals davant la llei") i del 23.1 ("els ciutadans tenen el dret a participar en els assumptes públics").

Ortega mira a Europa

Joana Ortega fonamenta el recurs en cinc grans motius que després desenvolupa: infracció de preceptes constitucionals, infracció de llei, error en l'apreciació de la prova i trencament de forma (citat en dues ocasions). L'advocat de l'exvicepresidenta, Rafael Entrena, assenyala que la sentència del TSJC "suposa una vulneració manifesta" dels articles 14, 23, 25.1 (com Mas), però també del 20 (que reconeix el dret "a expressar i difondre lliurement els pensaments, idees i opinions").

L'escrit d'Ortega va més enllà i cita que tota aquesta suposada vulneració de drets ("a la igualtat davant la llei, a la llibertat ideològica i d'expressió, a la lliure participació dels ciutadans en els assumptes públics") servirà també, en cas que el Suprem no atengui les seves peticions, per formular un recurs davant del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). Jordi Pina, advocat d'Irene Rigau, incideix en la vulneració dels drets constitucionals també amb la vista posada en el TEDH.