Mas, inhabilitat per desobediència

La sentència condemna Artur Mas a dos anys d’inhabilitació especial per exercir càrrecs públics de qualsevol classe, “ja siguin d’àmbit local, autonòmic o estatal”. També li impedeix actuar, durant el mateix temps, en “funcions de govern tant en l’àmbit autonòmic com en el de l’Estat”. La resolució també conclou d’aquesta manera, encara que amb menor temps de condemna, en els casos d’Ortega (un any i nou mesos) i Rigau (any i mig) com a “cooperadores necessàries” del delicte de desobediència. La fiscalia demanava 10 anys per Mas, a qui també acusava de prevaricació.

Com que la sentència no és ferma –les defenses ja han anunciat que la recorreran–, ara com ara no s’executarà. Això significa que Rigau (l’única que ocupa actualment un càrrec públic) podrà seguir exercint les seves funcions com a diputada de Junts pel Sí al Parlament.

La condemna, no obstant això, és d’aplicació immediata per al cas que algun d’ells pretengui concórrer a unes eleccions. És el cas de Mas, que sospesa presentar-se com a candidat del PDECat en les properes eleccions autonòmiques a Catalunya. La Llei Orgànica del Règim Electoral General estableix (article 6.2) que són “inelegibles” els “condemnats per sentència, encara que no sigui ferma, per delictes de rebel·lió, de terrorisme, contra l’Administració pública o contra les institucions de l’Estat” a penes d’inhabilitació. El delicte de desobediència s’emmarca, en el Codi Penal, en els delictes contra l’Administració pública.

Multes als tres

A més de les penes d’inhabilitació, el Tribunal –compost pels magistrats Jesús Barrientos, Carlos Ramos i Eduardo Rodríguez– ha imposat als excàrrecs del Govern el pagament de multes: 36.500 euros per a Mas, 30.000 per a Ortega i 24.000 per a Rigau.

La sentència, de 98 pàgines, atorga un paper central a Mas com a “autor material” de la desobediència. Ell va ser qui va convocar el “procés de participació” del 9-N, que va ser prohibit pel Constitucional el 4 de novembre i en el qual finalment van votar 2,3 milions de catalans. Mas tenia “perfecte coneixement del contingut i els efectes” de la resolució –entre altres coses, perquè va ser analitzada pels serveis jurídics de la Generalitat– i, així i tot, “no va fer res” per aturar la jornada de votació.

Mas no només “va ometre tota decisió”, sinó que “va disposar el necessari” per mantenir vigents “els contractes d’aprovisionament dels materials i equipament” necessaris per a la jornada del 9-N. En la vista oral, celebrada fa tot just un mes, va quedar provat –pels documents i per la declaració dels testimonis– que els treballs es van executar després del dia 4; alguns, fins i tot, el mateix dia de la votació. La sentència cita vuit casos: la pàgina web institucional, la campanya de publicitat, la correspondència oficial, el material per a la votació, els programes informàtics, la pòlissa d’assegurances per a voluntaris, la infraestructura material i fins i tot la instal·lació d’un centre de premsa a Montjuïc per donar els resultats del 9-N. El Tribunal desmenteix així la tesi dels acusats que, a partir del veto, la consulta va quedar en mans dels voluntaris.

El Tribunal rebutja els tres arguments esgrimits per Mas en la seva declaració. Un, que la resolució del Constitucional era “inconcreta”: no ho era, sinó que contenia un mandat “clar, exprés, concret i terminant”, diu la sentència. Dos, que no se li havia notificat personalment ni se l’havia advertit de les conseqüències. La tesi “no pot servir de coartada” perquè es tracta d’una resolució judicial “executiva per antonomàsia” que no necessita d’“additaments o amenaces”. A més, aquesta característica “li havia estat anticipada” a Mas pel Consell Assessor per a la Transició Nacional.

El tercer argument té a veure amb la naturalesa política de la jornada del 9-N. En el judici, Mas es va presentar com un polític enfrontat a un dilema crucial. D’una banda, “haver d’atendre” la resolució del Constitucional; per l’altra, un deure que va jutjar com més important: obeir el “mandat parlamentari” i el “clam del carrer” per votar sobre la independència. “El Govern i el seu president havien d’estar a l’altura de les circumstàncies”, va dir.

Aquest conflicte “no és real” en opinió del TSJC, que de forma contundent diu que Mas “va pervertir els valors democràtics de divisió i equilibri de poders” en decidir pel seu compte quin dels deures era més important. L’expresident “va trencar una regla bàsica i imprescindible per a una convivència pacífica, la que passa indefectiblement per la submissió de tots a l’imperi de la llei i al compliment de les resolucions judicials”.

La sentència recorda que la causa del 9-N no versa sobre la convocatòria d’un referèndum “ni tampoc sobre la col·locació d’urnes, com interessadament s’ha volgut fer veure”. “Es jutja”, subratllen els jutges, “la desobediència d’una ordre del Tribunal Constitucional”.