Patrimoni a la carta

Es parla del turisme que envaeix Barcelona i omple els edificis que més identifiquen aquesta ciutat, sobretot els construïts per Antoni Gaudí, que arrosseguen milions de visitants cada any. Però hi ha un altre tipus de turisme que busca escapar-se de la massificació i conèixer amb calma altres atractius amagats. És el que faciliten des del 2010 Isabel Vallès i Laura Pastor després d'engegar Cases Singulars amb la intenció de donar a conèixer llocs al marge dels circuits turístics, explicant, mitjançant visites guiades i en grups reduïts, la seva història i la dels seus propietaris. L'última a incorporar-se a aquesta oferta de patrimoni a la carta és la Casa Felip, un impressionant edifici modernista construït per Telm Fernández i Janot el 1901 al número 20 d'Ausiàs March, a l'anomenada “zona de l'or del tèxtil”, que va viure un gran enriquiment en la dècada dels noranta del segle XIX amb la construcció d'enormes i destacats edificis. “Els millors de l'Eixample”, segons l'empresari i mecenes Antoni Vila Casas, que el 1997 va adquirir aquest habitatge per instal·lar-hi la seu de la seva fundació, on treballa el seu equip i on ha desplegat part de la seva impressionant col·lecció d'art modern i contemporani.

Com no podia ser d'una altra manera aquesta casa és una autèntica luxúria de les arts aplicades, on els artesans modernistes més hàbils van emprar materials extraordinaris. Impressiona comprovar que no es puja al pis principal per l'escala que utilitzaven els propietaris, sinó per una d'interior, menys noble però igual de fastuosa, situada al costat de l'ascensor. El terra de l'entrada és de marbre de Carrara. El millor. El pis que es visita va ser propietat del matrimoni Felip, dels quals se sap molt poc. Només que ell era un industrial tèxtil que potser havia fet la seva fortuna a Amèrica. Va morir el 1913 i la seva dona, Elvira Pérez i Capdevila, el 1936, i les seves nebodes van heretar la casa. El 1975 va passar a les mans dels Salesians del Tibidado i el 1990 s'hi va instal·lar el Cercle Comtal.

L'habitatge és espectacular i sorprèn fins i tot a l'ull avesat a aquests interiors sumptuosos. La zona íntima on vivien els Felip —a l'interior d'illa— és un recinte on abunden la fusta a les parets alternant amb els esgrafiats de Joan Paradís. El paviment està elaborat de mosaic romà per Lluís Bru, el mateix que va fer els del Palau de la Música, amb tessel·les daurades de pasta de vidre. La joia d'aquesta estança –amb el permís de la impressionant xemeneia de fusta tallada, on es pot veure una nimfa com les que pintava Alphons Molta– és la impressionant vidriera de colors de 20 metres quadrats creada per Antoni Bordalba, amb flors i dones que semblen gaudir de la natura. “És l'última estança que es visita i la gent no pot reprimir un sonor ohhh!”, assegura Pastor.

A l'altra banda de la casa, la que dona a la façana principal d'Ausiàs March, es rebien les visites i ara acull les reunions de la fundació. És un saló francès d'estil rococó. “El modernisme és molt eclèctic”, assegura Vallès sobre aquesta estança en la qual predomina el to rosa pastel. Les parets segueixen decorades amb la pana pintada original, una mica kitsch, mentre els terres són de marqueteria de dissenys geomètrics. Una meravella. Del poc que se sap d'aquesta família, assenyalen Pastor i Vallès, era que eren molt religiosos, un fet que contrasta amb l'ostentació i el luxe amb el qual vivien.

Amb aquest nou habitatge Cases Singulars aconsegueix el seu propòsit d'obrir una casa cada dia: els dilluns, el Palauet Casades, seu del Col·legi d'Advocats; els dimarts, la Biblioteca Arús, el temple maçònic de la ciutat que conserva més de 80.000 volums; els dimecres, el Palau Baró de Quadras, de Puig i Cadafalch; els dijous, la Casa Rocamora, un palauet isabelí que conserva importants col·leccions de ceràmica i pintura; els divendres, la Casa Felip, i els dissabtes i diumenges, la Casa Ametller, amb un dels millors interiors modernistes, mobiliari inclòs, de Barcelona.