La Generalitat accepta dialogar amb Rajoy encara que desconfia de la seva oferta
El Govern diu que ja hi ha hagut contactes, però Puigdemont afirma que no ha rebut res concret
La Generalitat ha reiterat aquest diumenge que està disposada a negociar amb el Govern de Mariano Rajoy fins a l’últim moment per reconduir la situació política de Catalunya, però recela de la proposta que pugui plantejar. Ho ha assegurat el president, Carles Puigdemont, que, malgrat el seu escepticisme, ha dit que li “agradaria” iniciar aquest diàleg, igual que ho ha fet la vicepresidenta, Neus Munté, que ha manifestat la seva confiança que sigui “un diàleg franc i clar” malgrat que tots dos han dit que no renunciaran a la celebració d’un referèndum sobre la independència de Catalunya que l’Executiu central rebutja de ple. Les raons per a la seva cautela són dues: el seu compromís públic de celebrar el referèndum i la contínua disminució d’inversions.
La intenció del Govern de presentar una proposta política a Catalunya, sense negociar el referèndum, s’ha evidenciat en les paraules del delegat del Govern a Catalunya, Enric Millo, que ha admès que existeixen contactes entre l’Executiu de Mariano Rajoy i el Govern de Carles Puigdemont. Millo ha parlat de trobades “en tots els àmbits” que no sempre es fan públiques, segons va dir. “Estem absolutament bolcats a buscar un camí de sortida”, ha indicat en una entrevista a TV3.
Després que l’expresident Artur Mas ressuscités el dijous passat a la Universitat Autònoma de Madrid la possibilitat d’una tercera via sobre el conflicte a Catalunya, l’emissari del Govern ha parlat de l’objectiu de “dissenyar entre tots un camí alternatiu al de la col·lisió que suposa convocar un referèndum”.
Rajoy encara no ha concretat la seva futura proposta, ja que espera traslladar-la a l’actual mandatari català, Carles Puigdemont, en una propera reunió. A aquest fet s’ha aferrat la vicepresidenta i consellera de la Presidència, Neus Munté, que ha retret a l’Executiu que no existeixi encara sobre la taula una “oferta de diàleg”. “Les úniques coses que estem rebent són notificacions de suspensió, amenaces d’inhabilitació i advertiments des dels tribunals de Justícia”, ha sentenciat. Però, amb tot, ha indicat que l’Executiu català sí que vol “un diàleg franc i clar”, de la mateixa manera que les demandes que fan des de Catalunya “també són molt clares”.
“Hi ha moltes coses que es poden aplicar sense canviar la Constitució i que són fàcils d’aplicar”, ha mantingut Enric Millo.
Puigdemont, incrèdul
Hores després, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha negat qualsevol tipus de negociació “ni privada ni oficial”, amb el Govern sobre les demandes catalanes. Però, igual que la seva vicepresidenta, ha afegit, s’ha mostrat partidari de tirar endavant converses amb el Govern de Rajoy: “Creguin-me: ens agradaria”, ha afegit, al mateix temps que ha manifestat el seu recel en considerar la possible oferta de l’Executiu central com l’“Esperit Sant”, del qual “tothom en parla però que ningú no ha vist”.
Les 45 reivindicacions de la Generalitat a les quals Rajoy pretén ara donar una resposta consten en el document que li va lliurar el president català, Carles Puigdemont, en la primera i única entrevista formal que van mantenir, el 20 d’abril del 2016 a Madrid. Aquest text està encapçalat per una altra petició, la 46: la de celebrar un referèndum vinculant a Catalunya. La Moncloa descarta qualsevol negociació sobre aquest aspecte, però sí que pretén donar resposta a les altres 45 peticions, que Puigdemont va agrupar en quatre blocs: garantia de drets socials, política fiscal i financera, incompliments de l’Estat amb Catalunya i invasió de competències, i evitar la judicialització de la política.
Aquesta última petició del president no només no s’ha complert, sinó que en els últims mesos s’han obert diversos processos judicials impulsats pels recursos del Govern davant el Tribunal Constitucional que el sobiranisme ha interpretat com un atac directe a les seves reivindicacions i a la falta de voluntat política per resoldre l’encaix de Catalunya a Espanya sense necessitat d’acudir als tribunals.
Les 46 reivindicacions que va presentar Puigdemont a Rajoy fa deu mesos són justament el doble de les 23 que li va exposar Artur Mas en l’entrevista que van mantenir el 31 de juliol del 2014 i que la Generalitat considera que van ser desateses. El Govern entén que mai és tard per negociar, i està disposat a asseure’s en una taula de diàleg, però insisteix que sigui bilateral i sincer, per parlar de tot, començant per la celebració del referèndum. Però aquest és un tema que l’executiu del PP considera innegociable.
El hàndicap d’ERC
El temps s’esgota, és la lectura que es fa des de la plaça de Sant Jaume. Aquella relació d’assumptes que va plantejar Mas ja es considera prediluviana pel Govern català, del qual ara també forma part Esquerra Republicana, no com el 2014, quan l’extinta Convergència no havia evolucionat en l’actual PDECat per rentar la seva imatge per la corrupció i no havia abraçat l’independentisme amb tant entusiasme. I per si això no fos suficient, Puigdemont va superar el mes de setembre passat una moció de confiança al Parlament després d’adquirir un compromís inequívoc amb la seva cèlebre frase de “referèndum o referèndum”. És a dir, celebrar una consulta en el termini màxim d’un any, sigui pactada o convocada de manera unilateral. Això és el que li va permetre aconseguir el suport de la CUP per no convocar eleccions anticipades i els anticapitalistes no només li recorden cada dia aquest compromís, sinó que el constrenyen perquè se celebri al més aviat possible. “Pensar que renunciarem a això és no entendre res”, explica un dirigent independentista.
El Govern considera, a més, que la possible oferta de diàleg de Mariano Rajoy no és sincera, a part que arriba tard i malament. La Generalitat entén que la debilitat política del PP enfront de la majoria absoluta de la passada legislatura el va portar a moderar el seu discurs i les formes per combatre l’independentisme, que persisteix a celebrar el referèndum, malgrat els advertiments del Govern que no ho permetrà i malgrat els processos judicials oberts.
La Generalitat recorda que algunes de les reivindicacions de Puigdemont a Rajoy són obligacions legals, com els 3.811 milions dels últims anys per equiparar la inversió a Catalunya en infraestructures al pes del PIB català, tal com establir l’Estatut d’autonomia. O el fet que dels 4.000 milions d’euros d’inversió previstos en trens de Rodalies i Regionals entre el 2008 i el 2015 només se n’hagi executat al voltant del 10%.
A més de tot això, un portaveu d’Artur Mas ha precisat el missatge que va llançar l’expresident català dijous passat. La idea de Mas no implica renunciar al referèndum, però sí que vol que Rajoy s’impliqui per dissuadir els partidaris de la secessió o els que estan dubtosos amb una promesa que es millorarà l’autonomia i que per això continuar pertanyent a Espanya seguiria sent la millor opció.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.
Más información
Arxivat A
- PP Catalunya
- Xavier García Albiol
- Josep Enric Millo
- Independència
- Consulta catalana 2014
- Autodeterminació
- Referèndum
- Generalitat Catalunya
- Catalunya
- PP
- Govern autonòmic
- Partits polítics
- Conflictes polítics
- Política autonòmica
- Comunitats autònomes
- Eleccions
- Administració autonòmica
- Espanya
- Política
- Administració pública