Rajoy prepara una bateria d’ofertes per reconduir la crisi catalana

L'equip de Mariano Rajoy vol saber, abans de tancar la cita pendent des de fa mesos amb Carles Puigdemont, si té alguna disposició a parlar d'una mica més que del referèndum d'autodeterminació. Volen obrir el ventall d'assumptes per tractar. A l'entorn del president espanyol s'assegura que Rajoy pretén aprofitar aquesta futura conversa per lliurar a Puigdemont un document amb un oferiment polític de fons, però sense cap referència a la consulta. Una proposta política centrada en les 45 reivindicacions pendents, que tenen a veure amb infraestructures i més competències, amb plans de rodalies pactats, amb nomenaments consensuats. I també amb una altra forma de fer política i de representar l'Estat a Catalunya, amb Consells de Ministres que podrien celebrar-se a Barcelona i fins i tot a amb extensions cap a la capital catalana de museus nacionals.

El ministre portaveu, Íñigo Méndez de Vigo, va qualificar l'endemà aquesta aportació com a interessant i va apostar per “sondejar” si es tractava d’una iniciativa seriosa. Però després va refredar al màxim la possibilitat que es pugui produir en breu una trobada bilateral entre Rajoy i l'actual president català, Carles Puigdemont, que La Moncloa entén ara com a inoportuna si el dirigent nacionalista l’aprofita per convertir-la en un dur i poc productiu duel de retrets. Va ser el que va passar en l'última recepció a La Moncloa amb Artur Mas.

Presència activa

El punt d'inflexió sobre l'auge de la deriva separatista a Catalunya i la inacció de l'Executiu central de Rajoy va tenir un moment simbòlic. Va ser al juny del 2013, durant la jornada inaugural dels Mundials de Natació a Barcelona. A la llotja no va haver-hi una representació estatal rellevant i Artur Mas, que era president de la Generalitat, va pronunciar unes paraules en anglès per presentar-se com a nació pròpia i puixant davant del món. La bandera i l'himne espanyol van ser xiulats. Mas també va ser xiulat al principi de la seva al·locució però després va aconseguir imposar el seu missatge sense contrapart. Aquesta ha estat la tònica durant anys en nombrosos esdeveniments, inauguracions, fires i exposicions muntades en diverses ciutats catalanes. El Govern evitava molestar amb la seva presència.

El passat 12 de febrer es va celebrar la final de la Copa de la Reina de bàsquet a Girona. Ni el president de la Diputació, Pere Vila, ni l'alcaldessa, Marta Madrenas, que va substituir al consistori gironí el també nacionalista Carles Puigdemont, s'esperaven l'assistència del nou delegat del Govern a Catalunya, el també gironí Enric Millo. Va acudir al lliurament de trofeus i va rebre una sonora xiulada entre esteladas. Millo s'ha plantat més vegades així, gairebé d'improvís, en altres actes similars, per a desconcert dels serveis de protocol d'institucions governades per nacionalistes. Ha engegat una ronda d'entrevistes amb els principals alcaldes catalans, que són també nacionalistes, i té una altra prevista amb els presidents de les Diputacions. Els argumenta que no vol pontejar la Generalitat, sinó que s'ofereix per treballar de forma conjunta en carpetes de reivindicacions pendents. Al principi, aquestes autoritats més locals també li parlaven de la necessitat del referèndum però ara comencen a tractar també de places i obres ferroviàries.

Els ministres de l'Executiu de Rajoy sempre han viatjat a Barcelona i altres ciutats catalanes, com recorda cada vegada que pot Ana Pastor, però sense cridar molt l'atenció. Mantenien cites i reunions, però més aviat discreets. Tot el contrari del que es pretén ara. Rajoy va arrabassar al novembre a la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, la funció de portaveu, però li va encomanar la tasca de ministra per a Catalunya encara que no amb aquest nom. Hi ha viatjat ja set vegades des que va ser designada, ha obert despatx propi a la Delegació del Govern, aquest dilluns tornarà amb tres activitats diferents (públiques i privades) i manté interlocució amb dirigents polítics, petits empresaris i líders mediàtics i d'opinió. Programes similars s'estan preparant amb sigil per a altres ministres, com el titular de Foment, Íñigo de la Serna, o el de Justícia, Rafael Catalá, i per descomptat amb la ministra catalana, Dolors Montserrat.

Foment de la divisió

Tot aquest pla complementa l'Operació diàleg, que es manté vigent i es considera obligatòria. La vicepresidenta i els ministres de Rajoy no només aviven el que poden les seves relacions amb consellers i dirigents polítics catalans sinó també al màxim nivell amb responsables de la gestora nacional del PSOE i amb la cúpula de Ciutadans. L'encàrrec de Rajoy estableix que el PSOE i Ciutadans han d'estar informats de cada pas, judicial i polític, que es prengui davant el desafiament separatista i també que es comparteixi l'anàlisi i tota la informació possible sobre la situació.

La reacció del Gabinet central no serà unilateral ni, en teoria, partidista. El foment de la divisió de l'independentisme, que en les últimes eleccions autonòmiques (setembre del 2015) va congregar un 47,8% dels vots, es busca completar amb el que s’anomena “eixamplament del vot no nacionalista”. El 2015 aquest conjunt de partits, entre els quals s'inclou En Comú Podem, va arribar al 51,7%. L'Executiu manega enquestes publicades a Catalunya que corroboren una certa aturada de la crescuda segregacionista.