Barcelona aprova la norma que prohibeix obrir més hotels al centre

L'Ajuntament de Barcelona acaba d'aprovar, amb el suport del govern municipal (Barcelona en Comú i el PSC) i ERC, un pla que posa límit als hotels a la ciutat, una de les seves banderes electorals. El Pla Especial Urbanístic d'Allotjaments Turístics (PEUAT), que entra en vigor avui mateix, divideix la ciutat en quatre zones i, en una decisió sense precedents, preveu el decreixement turístic al centre: no s'hi podran obrir hotels encara que tanquin els existents. A més, congela l'oferta en una segona corona i centrifuga els nous hotels a la perifèria de la ciutat.

Mentre que algunes entitats veïnals afirmen que el pla es queda curt i que hauria de prohibir que hi hagués nous llits, els hotelers i experts en el sector turístic i immobiliari dibuixen un panorama apocalíptic, en què la ciutat perdrà competitivitat i els inversors passaran de llarg perquè no tindran seguretat jurídica.

Després de setmanes d'intenses negociacions, el govern de l'alcaldessa, Ada Colau, ha tirat endavant el pla amb el suport d'ERC i l'abstenció de la CUP. CiU, Ciutadans i el PP hi han votat en contra. La tinenta d'alcalde d'Urbanisme, Janet Sanz, ha destacat que el pla "preserva l'habitatge, la barreja d'usos en l'economia de la ciutat i la qualitat de l'espai públic i regula en funció de la diversitat de teixits urbans". "És un pla amb el qual comencem la governança del turisme i en vindran molts més, no hi ha marxa enrere", ha dit.

El controvertit PEUAT arriba un any i mig després que l'alcaldessa, tot just arribar al poder, dictés una moratòria de noves llicències per a allotjaments turístics (hotels, albergs i pisos turístics) i proposés redactar el pla. El text definitiu paralitza una trentena de projectes, els promotors dels quals, que ja havien comprat edificis, van recórrer contra la moratòria i, previsiblement, recorreran ara contra el pla aprovat: “per tombar el PEUAT i, en paral·lel, demanar danys i perjudicis”, afirma un lletrat del sector. A més, durant la suspensió de llicències, la ciutat ha perdut dos hotels de grans cadenes internacionals, Hyatt i Four Seasons, ja que els promotors han desistit fer els seus projectes per les traves que els ha posat l'Ajuntament.

Davant del creixement descontrolat

El govern de Colau defensa el PEUAT davant del que entén que en els últims anys ha estat un creixement “descontrolat” de l'oferta en barris molt pressionats pel turisme. “Regulem els allotjaments als barris però és molt més, ens juguem el model de ciutat de les properes dècades. No ens podem permetre no fer-ho”, defensava fa uns dies Colau. La tinenta d'alcalde d'Urbanisme, Janet Sanz, fa mesos que insisteix en la necessitat de “posar ordre en una ciutat que es dirigia al caos i la bombolla” i de fer prevaler el dret dels veïns a viure als seus barris. El text definitiu és un exercici d'equilibri amb concessions cap a l'esquerra i la dreta polítiques; als hotelers –suavitza una mica les condicions d'implantació fora del centre– i als barris, perquè suma quatre barris a la zona de decreixement prevista inicialment.

Però ni amb aquestes concessions –ni amb l'extens consens ciutadà que calia fer alguna cosa–, el govern no s'ha lliurat de duríssimes crítiques: tant dels qui acusen Colau de ser radical contra el turisme (com els hotelers, la patronal dels pisos turístics o els comerciants dels eixos turístics) com dels qui voldrien que no es permeti obrir ni un llit més (com l'Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible).

Una de les paradoxes del PEUAT és que, a curt termini, els més beneficiats pel pla han estat els hotelers. Des que es va fixar la moratòria ha crescut la rendibilitat de les habitacions, l'ocupació i el valor dels hotels al mercat immobiliari. Ho reconeix fins i tot el gerent del Gremi, Manel Casals, però alerta que “no créixer és disminuir, perdre competitivitat”. “Estem d'acord a gestionar el turisme, però en comptes de fer-ho, es limita el creixement d'una activitat concreta. Quan les grans cadenes no poden venir, acabes sortint del mapa de la gent que viatja en relació amb marques concretes, el que deixem esperar ho agafarà una altra ciutat i, a més, als inversors els preocupa molt la inseguretat jurídica”, considera, i augura una “allau de recursos de promotors perjudicats”.

La directora general d'Aguirre Newman a Barcelona, Anna Gener, assenyala que “era necessari posar ordre, a la ciutat no li convenia el ritme de creixement d'establiments hotelers i hi ha zones molt saturades”. Però veu la solució com “excessivament simplista, perquè per molt que els turistes dormin més lluny, visitaran determinades zones”. Cita també el cas de Hyatt i Four Seasons i alerta del “dany causat en la reputació”, la impressió que “a Barcelona no hi ha prou seguretat jurídica per engegar un nou hotel”. “Els fons d'inversió ja descarten operacions que requereixin canvis d'ús o tramitació urbanística, perquè et poden canviar les regles del joc”, afegeix, i considera que només algunes de les zones on es podrà fer hotels tindran atractiu. Sempre que sigui rendible la inversió, apunta, com la resta de font consultades.

Problemes en el futur

“El PEUAT busca controlar la demanda limitant l'oferta i si poses portes al camp tens altres problemes”, resumeix el soci de Magma Turismo, Bruno Hallé. “No tindràs problemes ara, per la inèrcia dels hotels en marxa, però sí del 2019 en endavant”, diu. Hallé veu conseqüències negatives per a la creació d'ocupació, per la impossibilitat d'atreure “marques innovadores com les que la ciutat ha atret històricament”, i per la generació de demanda insatisfeta. “Davant dels inversors estem fent el ridícul. Quan detecten un llum vermell, agafen la carpeta Barcelona i la posen sota la d'una altra ciutat”, diu, i critica l'equip de Colau, “que veu els hotelers com un Tío Gilito, quan crea ocupació directa, a més del consum en alimentació, flors, transport, compres…”. El turisme és el 10% del PIB directe de la ciutat, recorda Hallé.

Des de la consultora Bric, Roger Serrallonga i Juan Gallardo alerten que passada la inèrcia de les obertures previstes abans de la moratòria, “el creixement de les places iniciarà un descens agònic el 2019”. Parlen, a més, d'una “inseguretat jurídica vinculada a decisions polítiques, no per falta de confiança en les possibilitats de la destinació”; i d'una “inflació sobrevinguda, no originada pel mercat, sinó per l'Administració pública”. Bric Consulting va publicar un estudi a l'estiu que revelava que els hotels de Barcelona han disparat els beneficis durant la moratòria a uns nivells desconeguts: l'ocupació va créixer un 2%; el preu mitjà de les habitacions, un 9%, i el benefici per habitació, un 102%.

Fins i tot una veu com la del professor de la Facultat de Turisme de la Universitat de Girona, José Antonio Donaire, favorable al PEUAT, reconeix que té riscos: “Quan evites el creixement i planteges decreixement trenques el sentit de la competència i pot degradar-se la planta existent”. Afirma que hi ha un precedent que preveia decreixement abans del pla de Barcelona, el que es va aprovar a Balears: “Però té moltes excepcions que van utilitzar els hotelers”. “Sí que podem afirmar rotundament que és el primer exercici de decreixement turístic en una ciutat metropolitana en un moment de creixement, la qual cosa l'exposa molt més a les pressions”, afirma, i ho valora “com a positiu”, encara que afirma que la gestió del turisme passa per gestionar-lo a escala metropolitana. “Barcelona és una ciutat atractiva en l'àmbit internacional de turistes, inversions, estudiants, nous residents, el turisme és una derivada d'un procés molt més global en què es produeix tensió entre espai finit i pressió”, afirma, i defensa plans com el de París amb La Défense: “Va generar una nova centralitat en un espai periurbà que és atractiu”. O “descentralitzar els nodes d'atracció” i fins i tot, com a Buenos Aires, “donar valor no al node sinó a un barri sencer”.