El creixement del Prat agreuja les pèrdues dels aeroports de Girona i Reus

L'aeroport del Prat encadena una tirallonga de mesos presumint de rècords. Tot i que falta que Aena confirmi les dades de desembre, la delegació del Govern a Catalunya ja ha avançat que la xifra total de passatgers va rondar els 43 milions l'any passat. Però aquest creixement incessant que presenta El Prat  penalitza els aeroports secundaris de la xarxa estatal. Reus i Girona operen sota mínims i la seva rendibilitat queda exposada. La Generalitat considera que Vilobí d'Onyar opera en pèrdues i el tarragoní perd 4 milions, segons AENA.

L'aeroport de Vilobí d'Onyar (Girona) acumula set anys perdent activitat. El descens de passatgers és constant i, quan falta que es faci públic el balanç de l'últim mes, el 2016 la caiguda va ser del 6%. Amb prou feines es va arribar a 1.650.000 passatgers, uns cent mil menys que l'any passat. La Generalitat considera que si no s'arriba als dos milions de passatgers anuals, l'aeroport i tota l'economia que en depèn, opera en pèrdues.

Diputació de Girona, Cambra de comerç i el Govern integren l'AGI, l'Associació per a la promoció i desenvolupament de l'aeroport gironí. L'ens, del qual l'Ajuntament de Girona es va desvincular per no poder assumir la quota anual, ha aprovat augmentar el 2017 un 31,6% els fons de promoció de l'aeroport Girona-Costa Brava. En total, s'injecten 5.457.100 euros. Eudald Casadesús, delegat del Govern a Girona i president de l'AGI, s'ha mostrat confiat que el 2017 marcarà un "punt d'inflexió" i que l'aeroport remuntarà fins als dos milions de passatgers.

Ryanair concentra bona part de les expectatives de creixement. La companyia de baix cost ha previst a la temporada d'estiu nou rutes noves, vuit d'elles al Regne Unit i una a Romania. No és la primera vegada que l'aerolínia irlandesa centralitza les esperances de futur de l'aeroport de Girona.

La terminal, el pàrquing i les instal·lacions exemplifiquen l'abans i el després del que va suposar fa una dècada la primera gran aposta de Ryanair per la Costa Brava. Queda poca cosa del fulgor que va injectar la companyia a les pistes de Vilobí d'Onyar. Entre 2007 i 2008 l'aeroport Girona-Costa Brava sumava increments de trànsit de fins al 34% i veia passar 5,5 milions de passatgers. El remolí va desencadenar inversions properes als 90 milions d'euros. Les places d'aparcament es van multiplicar —i es van fer de pagament—, la terminal va rejovenir, es van redoblar els punts de venda de bitllets i de facturació d'equipatges, es van habilitar més tallers per al manteniment dels avions i es va construir una estació d'autobusos. L'arribada de Ryanair va convertir en un aeroport pràctic i modern allò que per als veïns de la zona sempre havia estat un "camp d'aviació". El primer vol de la companyia irlandesa, un Girona-Frankfurt, va envolar-se el desembre del 2002 i la progressiva incorporació de rutes va ser paral·lela a un creixement de la infraestructura. Segons la projecció que consta en el pla director de l'aeroport, les instal·lacions actuals estan dissenyades per poder acollir 8 milions d'usuaris a l'any. El redactat del pla preveu que el topall d'activitat, proper als 9 milions de passatgers, hauria de tenir lloc en algun moment entre els anys 2015 i 2020. Actualment no s'arriba ni a una quarta part d'aquest volum.

El cas de Reus és semblant. Amb una capacitat prevista per a tres milions de passatgers a l'any, amb prou feines se superen els 800.000 usuaris. L'aeròdrom de Tarragona ha aconseguit el 2016 frenar la caiguda sostinguda dels últims exercicis, l'any passat va sumar un 16% d'usuaris, però està gairebé a la meitat dels volums que assolia fa deu anys. Llavors Aena va desemborsar set milions i mig d'euros per millorar la infraestructura.

Reus mai va ser una base d'operacions de Ryanair tan potent com Girona però els dos aeroports són víctimes del mateix mal. El replegament de la irlandesa al Prat ha complicat la viabilitat de totes dues instal·lacions. Fa uns mesos, en una compareixença a la Cambra de comerç de Reus, Carlos Medrano, antic president d'Aena, va xifrar en més de 4 milions d'euros anuals les pèrdues que pateix l'aeroport reusenc.