De la llei a la llei
No caldria fer gaire esforç per desmuntar la fal·làcia que s'amaga darrere de l'argument que no hi haurà cap buit legal després de la desconnexió de Catalunya d'Espanya
Fa unes setmanes, un molt destacat publicista de l'independentisme d'ordre va apuntar en un article titulat Dues demagògies [La Vanguardia, 17/11/2016] els tres elements que, al seu entendre, caracteritzen el líder populista: “Presenta de manera simple problemes complexos, fa un ús de la mentida més sistemàtic i descarat, i ofereix una restitució d'un passat idealitzat enfront d'un present i un futur carregats d'amenaces reals o prefabricades”. Gairebé caic de la cadira. Per un moment vaig pensar que el nostre home havia vist la llum camí del Canigó. Però no, no es referia a Mas, Puigdemont, Junqueras o Forcadell. El populista, ja se sap, és sempre l'Altre.
Aquí, de populisme, gens ni mica. Aquí no s'enganya ningú i sempre s'expliquen les coses com són. Per exemple: en el seu moment, quan arribi “la desconnexió”, no hi haurà cap tipus de buit legal i els ciutadans no es veuran obligats a triar entre legalitats. Senzillament, l'espanyola serà substituïda per la nova legalitat catalana que emergirà de la futura “llei de transitorietat jurídica”. Es passarà, segons la nova feliç troballa dels creatius del procés, inspirats ara per un episodi de la Transició, “de la llei a la llei”.
No caldria fer gaire esforç per desmuntar la fal·làcia que s'amaga darrere d'aquest argument, i no ho faré. A més, per a això en tenen prou i de sobres els independentistes mateixos. Vegeu si no Mercè Conesa, alcaldessa de Sant Cugat, presidenta de la Diputació de Barcelona i presidenta també del Consell Nacional del PDECat, és a dir, tot menys una indocumentada, que en una entrevista a Nació Digital el passat 16 de desembre no tenia inconvenient a reconèixer que el “xoc de legalitats” s'acabarà produint.
Aquest angelical pas “de la llei a la llei” és un altre exemple dels mons de Yupi que els líders independentistes venen sistemàticament a la seva clientela, i que es resumeixen que això de la independència està molt a prop, no hi ha qui ho pari, serà indolor i ens costarà menys que fer una truita (encara que alguns avisen que per a això farà falta trencar alguns ous). Que les coses no seran tan senzilles ho va posar en relleu l'últim enfrontament intraindependentista, provocat per l'actuació dels mossos quan van identificar i després detenir diversos incineradors de constitucions i fotos sobiranes.
La CUP es va preguntar immediatament si amb aquests mossos es podrà fer un referèndum que el Constitucional no trigarà ni un minut a declarar il·legal. El conseller Jordi Jané va contestar que els mossos sempre estaran del costat de la llei i de Catalunya, la qual cosa no és que aclarís gran cosa. Caldria pensar que no hi haurà cap problema: com que anirem “de la llei a la llei”, els mossos actuaran sota la nova legislació catalana i el referèndum se celebrarà sense més contratemps. Doncs no, senyores i senyors: com ha assenyalat un lúcid opinador independentista [Mossos i referèndum, Nació Digital, 14/12/2016], quan el Tribunal Constitucional suspengui la llei de transitorietat jurídica, els mossos hauran d'“escollir entre la legalitat espanyola i la catalana”.
Cal afegir que passarà el mateix amb jutges, fiscals, inspectors d'hisenda i tots els altres funcionaris? I no només ells: també amb els alcaldes i secretaris d'ajuntament, rectors d'universitats, directors d'hospitals públics, gestors de grans infraestructures…, i amb els responsables d'empreses i institucions, que hauran de decidir qui desobeeixen quan toqui ingressar les retencions de l'IRPF dels seus treballadors (a la hisenda espanyola o a la catalana), amb les conseqüències que d'això, inevitablement, es derivaran. Aquests ja no són els mons de Yupi, sinó la crua realitat que ens cau a sobre i que els qui dirigeixen la barca intentaran amagar al passatger durant tot el temps que els sigui possible.
Alguns independentistes són més clars i això els honra. Així, un combatiu articulista del, diguem, sector resolutiu sosté que cal prendre mesures ara mateix, conformar una policia fiable per al xoc que es preveu. S'ha de, afirma, “desactivar grups d'agents i comandaments que actuen amb criteris que no tenen res a veure amb el mandat democràtic del 27 de setembre” [Aquest és l’origen dels problemes dels independentistes, Vilaweb, 14/12/2016] Depuració política de funcionaris? No, home, no: la revolta dels somriures, segona part.
Francisco Morente és professor d'Història Contemporània en la UAB.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.
Arxivat A
- Carles Puigdemont
- Carme Forcadell
- Consulta catalana 2014
- Mossos d'Esquadra
- Referèndum
- Autodeterminació
- Generalitat Catalunya
- Policia autonòmica
- Catalunya
- Govern autonòmic
- Eleccions
- Conflictes polítics
- Política autonòmica
- Comunitats autònomes
- Policia
- Administració autonòmica
- Forces de seguretat
- Espanya
- Política
- Administració pública
- Justícia