Només 40 famílies han demanat aquest curs l’escolarització en castellà

Tot just 40 famílies han demanat, durant aquest curs, l'escolarització dels seus fills en llengua castellana. La llei educativa del Govern espanyol obliga la Generalitat a pagar ajudes per garantir que els fills de les famílies que així ho sol·licitin puguin estudiar en castellà i es desmarquin del model d'immersió lingüística. La iniciativa, no obstant això, té escassa demanda. Des que es va engegar el 2014, amb prou feines s'han rebut 154 sol·licituds.

Per enèsima vegada, la consellera d’Ensenyament de la Generalitat, Meritxell Ruiz, va demanar al novembre al ministre del ram, Íñigo Méndez de Vigo, la derogació de la disposició de la llei d'educació (LOMCE) que obliga la Generalitat a abonar ajudes de 6.000 euros per garantir l'escolarització en castellà a les famílies que ho demanin. I encara que amb el poder executiu la seva demanda va tenir poc èxit —el ministre s’hi va negar—, precisament el poder judicial la va ajudar: el Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) va estimar un recurs de la Generalitat i va demanar suspendre el procediment de les ajudes de 6.000 euros que preveu la LOMCE fins que es resolgui el recurs i el conflicte de competències presentats per l’Executiu català davant el Tribunal Constitucional (TC).

Més enllà del joc polític, la mesura no té, en termes absoluts, una gran demanda: només 40 famílies van demanar aquest curs l'escolarització en castellà. Segons el Departament d’Ensenyament, d’ençà que es va implantar la mesura (amb l'aprovació de la LOMCE el 2014), l’Executiu català va registrar 154 sol·licituds. El Ministeri d’Educació només en va estimar mig centenar. La Generalitat, per la seva banda, ha presentat un recurs a cadascuna de les peticions aprovades pel Govern central.

“Ja que estem modificant la LOMCE [el Govern espanyol va acceptar tombar i redissenyar les revàlides], hem demanat afegir la derogació de la disposició addicional 38 que trenca el model d'escola catalana i, tot i tenir el suport de les CCAA no governades pel PP i també el País Basc i Canàries, el ministre no hi ha accedit”, va criticar la consellera durant l'última conferència sectorial d’educació.

El decret blinda l'educació en castellà a totes les comunitats autònomes. Entre altres coses, les obliga a pagar una escola privada quan no n’hi hagi oferta a la pública. La norma recull que “per dur a terme la repercussió a les Comunitats Autònomes corresponents de les despeses d'escolarització d'alumnes en centres privats on hi hagi una oferta d'ensenyament en què el castellà sigui utilitzat com a llengua vehicular (…), l’Estat podrà deduir o retenir [dels recursos destinats a les comunitats autònomes] l'import de les despeses d'escolarització en centres privats assumits pel Ministeri”, és a dir, uns 6.000 euros.

El procediment és tediós. Primer, la família ha de presentar una sol·licitud d'escolarització a la Generalitat. Si és rebutjada, la família matricula el menor en un centre privat que tingui el castellà com a llengua vehicular i l’Estat té sis mesos per respondre: en cas de concedir l’ajut, el Ministeri en descompta l'import de les transferències als pressupostos de la Generalitat.

No obstant això, la Generalitat insisteix que no se li ha descomptat res, de manera que no li consta que cap família hagi rebut els 6.000 euros. “A la Generalitat no li han descomptat cap import relacionat amb els 6.000 euros. No ens consta ni ens constarà perquè és una transferència directa entre la família i el Ministeri i no ens podem informar per les escoles perquè tampoc ho sabran”, apunta un portaveu d’Ensenyament.