Colau repta l’oposició a formar una majoria per fer-la fora

Ara sí. 47 dies després que el govern de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, presentés el seu projecte de pressupost per al 2017, l'oposició en ple ho ha rebutjat i la seva aprovació ha quedat vinculada aquest divendres a una qüestió de confiança. Colau ha tret pit, ha defensat la seva gestió i els comptes i ha acusat l'oposició d'actuar "per interessos particulars i partidistes" i ha reptat a la resta de partits a fer-la fora: "Diuen que només l'aritmètica em salvarà, però no és així. Tenen un mes per fer el que diuen que no fa el govern: dialogar, però ho donen per perdut". El seu soci de govern, el socialista Jaume Collboni, ha lamentat la "voluntat" de l'oposició, i sobretot l'esquerra, de "desgastar el govern".

Els grups de l'oposició (CiU, Ciutadans, ERC, el PP i la CUP), que sumen 26 regidors davant dels 15 de Barcelona en Comú i el PSC, tenen trenta dies per presentar un alcalde alternatiu. Si no ho fan, els comptes quedaran aprovats automàticament el 25 de gener. Només el líder del PP al Consistori, Alberto Fernández Díaz, s'ha referit a la possibilitat d'intentar-ho. La resta de partits ja ni parlen de posar-se d'acord. Un pacte que requeriria que es posessin d'acord forces tan dispars com CiU, Ciutadans o ERC.

Colau ha assegurat que recórrer a la qüestió de confiança no li agrada. "Però no hi ha una altra" i ha tornat a dir, com fa unes setmanes, que si fos per ella convocaria eleccions per sotmetre el seu càrrec a l'opinió de la ciutadania, però la llei no preveu avançar-les als ajuntaments. També ha tornat a recórrer a l'argument que no entén per què si la CUP és capaç d'aprovar els pressupostos de CiU i ERC a la Generalitat, no és capaç de donar-hi suport a l'altre costat de la plaça de Sant Jaume. "Nosaltres no subvencionem escoles de l'Opus i multem als bancs", els ha etzibat.

En la primera intervenció del govern, el número dos de Colau, Gerardo Pisarello, ha defensat el seu pressupost, però sobretot la gestió. I ho ha fet amb arguments com que el Consell Econòmic i Social avala els comptes, o que les enquestes i baròmetres avalen "la confiança de la ciutadania" en l'executiu, amb resultats "només comparables als millors moments dels governs de [l'alcalde Pasqual] Maragall".

D'altra banda, el debat en l'últim ple de l'any ha reincidit en les acusacions mútues de govern i oposició sobre la falta de diàleg. Mentre Pisarello i Colau parlen de "debat intens i desenes de reunions en els últims mesos", d'acceptar la meitat de les esmenes; la CUP els acusava de "mentir" i no haver acceptat "ni una" de les seves.

Per part de CiU, la regidora Sònia Recasens ha recorregut a una dura intervenció del gerent del govern de Colau, l'exsocialista Jordi Martí, el dia que l'exalcalde Xavier Trias també va sotmetre els seus comptes del 2014 a una qüestió de confiança. "Avui es demostra el fracàs d'un govern i la incapacitat d'una alcaldessa per dialogar. És un acte de desesperació, de supervivència política, demostració palmària de la seva feblesa política. Un acte de solitud on quedarà uns dies a la corda fluixa", ha exclamat davant l'alcaldessa.

Recasens, com la resta de grups, han recordat a Colau que el no d'aquest divendres arriba després del cop de porta al Pla d'Actuació Municipal (el PAM, el full de ruta del mandat) i les ordenances fiscals. Des de Ciutadans, Carina Mejías, ha considerat que "des del principi les crides al diàleg eren una farsa per justificar el seu fracàs i culpar-nos als altres". Alfred Bosch, d'ERC, ha assegurat que el govern els "obliga" a votar no i ha advertit Colau que va perdre la seva confiança el dia que va pactar amb el PSC i quan el seu partit germà, Catalunya Sí que es Pot, no va donar suport als Pressupostos de la Generalitat.

Finalment, Alberto Fernández Díaz ha assegurat que rebutja el pressupost pel seu contingut i per les formes. "No seré jo qui qüestioni un procediment previst per la llei", ha dit, i ha recordat que l'equip de Colau pretenia aprovar el pressupost del 2017 en Comissió de Govern, sense sotmetre-ho a debat. Aquesta possibilitat la va tombar el Tribunal Constitucional després d'una denúncia de la Junta d'Andalusia.