Un dia pel costat fosc de la cuina

El 90% dels establiments de restauració inspeccionats per sanitat a Barcelona presenten algun tipus d'irregularitat. Les probabilitats de menjar en un local amb alguna deficiència són elevades: una rajola trencada pot ser motiu de multa. Hi ha, però, un 7% d’establiments que pateixen problemes seriosos i 30 en els quals s'hi han detectat almenys tres deficiències greus els últims dos anys.

Com és dinar i sopar en aquests locals reincidents? Començo fent l’aperitiu al bar Nuri, a tocar de l’estació de Sants. L’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) –formada per l’Ajuntament i la Generalitat– indica que el bar Nuri va ser sancionat l’agost del 2015 per “deficiències greus per reincidència en processat i manipulació, neteja, condicions físiques i de manteniment i autocontrols”. Tres mesos després encara s’hi detectaven “deficiències lleus en processat i manipulació i en autocontrols”. Demano una canya i unes patates fregides. M’assec en un dels tres tamborets que té el local; tots tres trontollen i han hagut de reparar-se amb metres de cinta aïllant. De la cuina en surt un cuiner amb una hamburguesa i una tapa de braves per a l’únic client que hi ha al marge d’un servidor. L’encarregat supervisa l’escena davant d’un cartell d’una empresa de control de plagues. De la cuina només es pot veure un moble vell amb tot de pots d’espècies. En qualsevol moment esperes que Alberto Chicote surti dels fogons fotent crits al cambrer.

Per dinar m’adreço al Fenicia, un dels meus restaurants libanesos favorits. L’ASPB el descriu amb les mateixes faltes que el bar Nuri. Queda poc perquè siguin les dues i al Fenicia encara estan netejant el local amb un parell de baietes mentre un noi fa la migdiada sobre una taula. Damunt la porta del Fenicia s’eleva la petita capelleta de sant Antoni, que beneeix l’avinguda que porta el seu nom. A prop del Fenicia provo sort a la pizzeria Ciutat Comtal. Al carrer anuncien les ofertes del dia, la més destacada són 4 cerveses i unes braves per 5 euros. Dins, la calor i la manca de llum sotmeten el nouvingut. Encara no hi ha cap client malgrat que tot està a punt per rebre’n una legió. Tot al local sembla massa envellit: taules aparellades de fusta fosca, com de fonda polonesa en un soterrani, entre pòsters descolorits d’estrelles de Hollywood. Una verge presideix la taula amb el llibre de les reserves.

Opto per dinar al local reincident amb més clientela que trobo, el restaurant gallec Los Ancares. Em convenç la quantitat de gent que s’hi aplega, que anuncien un menú de Cap d’Any per 30 euros, animat pel DJ El Gran Rodri i que m’hi trobo l’exdirigent del PSC Josep Maria Sala assegut davant d’una peixera on només identifico una llagosta solitària. L’establiment és gran. Les parets estan pintades amb paisatges gallecs; les taules estan ordenades per rebre un munt de grups de dinars de Nadal. Menjo el menú de 10 euros: sopa de carn d’olla, corball i patates al forn i cafè. L’encarregat admet que tenien deficiències d’higiene però també lamenta que els hagin sancionat per detalls com haver de guardar els plats en un armari tancat –assegura que pocs restaurants ho fan– o instal·lar un termòmetre extra en una cambra frigorífica.

Al vespre m’acosto a l’únic punt negre de la zona benestant de la ciutat: el bar Sant Francesc, a Sant Gervasi. Sembla un bar de benzinera, amb taules de plàstic i amb mobles reutilitzats d’una mudança. L’espai fa olor d’aigua de fregar bruta. Només hi sóc jo i una taula d’amics de l’amo, un home gran que adverteix la cambrera que l’endemà portaran cerveses. És el clàssic bar on saps que trobaràs el borratxo del barri. Demano una tònica i unes olives d’una safata d’acer; el gust és d’envinagrat de llauna. Per sopar escullo el restaurant xinès Nanit, al carrer Balmes. El primer que detecto és que les soles de les sabates s’enganxen a terra. Els tres treballadors de l’establiment vesteixen samarretes velles promocionals de Moritz –tenen una nevera d’aquesta marca enmig del menjador–. Demano un plat de tofu i arròs blanc. Una mosqueta sobrevola la taula. Dos italians darrere meu brinden amb cervesa davant d’un mural que copia les característiques cares somrients de l’artista Yue Minjun. Ningú somriu però jo estic satisfet: he acabat el dia sense recórrer al Fortasec.

Aprovats amb nota alta a Internet

Molts d’establiments del centre de Barcelona amb múltiples sancions sanitàries obtenen altes puntuacions per part dels clients a Internet. El libanès Fenicia té 113 ressenyes a Google, la majoria positives, i rep una puntuació global de 4,3 sobre 5. “Bon preu i bon menjar, m’encanta el plat combinat xauarma així com els altres plats que he tastat”, va escriure la setmanada passada a Google David Teixidó. A TripAdvisor, 145 de 167 opinions qualifiquen el Fenicia d’”excel·lent” o “molt bo”. El xinès Nanit aconsegueix a TripAdvisor 116 de 147 puntuacions com a “excel·lent” o “molt bo”, i a Google, un 4,2/5. Al carrer Aribau, el restaurant Napa, un altre amb tres o més deficiències sanitàries el 2016 –posteriorment corregides– rep a Google una puntuació de 4,6/5; a TripAdvisor ha estat guardonat amb un certificat d’excel·lència i 500 de 700 puntuacions el titllen “d’excel·lent”. N’hi ha que superen pels pèls l’aprovat. La pizzeria Ciutat Comtal de Sants té a Google una puntuació de 2,8/5. El local de menjar asiàtic Bwok, a Urquinaona, aprova amb un 5,6/10 a Foursquare i amb un 2,7/5 a Google.