Els Verds acusen Inditex d’usar filials estrangeres per estalviar 585 milions en impostos

Inditex, la companyia propietària de cadenes com Zara o Massimo Dutti, es va estalviar 585 milions d’euros en impostos entre el 2011 i el 2014 gràcies a les seves filials a Holanda, Irlanda i Suïssa, segons un informe que ha presentat aquest dijous el grup d’Els Verds al Parlament Europeu. La companyia rebutja les acusacions i assegura que l’informe conté moltes errades i s’equivoca “greument”.

La investigació de la formació política denúncia que la presència de la multinacional espanyola en aquests tres països va tenir com a objectiu principal beneficiar-se dels avantatges fiscals que ofereixen. Per aconseguir-ho, segons l’informe, allà va declarar beneficis obtinguts en altres mercats, una pràctica legal i generalitzada, però cada vegada més contestada pels seus efectes nocius per a la recaptació dels estats que no participen en la carrera per atreure inversions a costa de rebaixar els tributs.

L’informe de 35 pàgines desglossa les quantitats que alguns països europeus suposadament han deixat de percebre per les pràctiques de la multinacional espanyola. En concret, Els Verds assenyalen que Inditex va usar Holanda per estalviar impostos a través dels royalties; Suïssa, per comprar i vendre mercaderia amb impostos molt reduïts; i Irlanda per rebaixar la factura fiscal de vendes en línia i assegurances, entre altres coses.

Així, segons el text, el pagament de royalties –una espècie de cànon a les franquícies– a la seva filial holandesa va permetre a Inditex reduir la seva factura fiscal a només el 15% enfront del 30% que hauria pagat a Espanya, un estalvi de 218 milions d’euros.

Inditex nega les acusacions

No obstant això, Inditex nega que sigui així i critica que l’informe “s’equivoca greument”. “Les entitats espanyoles no paguen pels drets de propietat industrial, sinó que reben beneficis de la seva explotació”, al·lega l’empresa. També desmenteix que hagi eludit el pagament de 84 milions a Hisenda a través d’ITX Merken, una de les més de 60 companyies que segons Els Verds formen part de l’estructura d’Inditex a Holanda.

Els autors de l’estudi estimen que també va gaudir de condicions benèvoles a Suïssa, on calculen que va pagar un màxim impositiu del 7,8% pels seus beneficis gràcies als tax rulings que ofereixen els cantons helvètics, impostos a la carta fruit de l’acord entre empreses i administracions. Finalment, citen Irlanda dins del trio d’estats amb legislacions laxes que l’empresa espanyola més gran per capitalització hauria aprofitat. El document assenyala que va establir filials a Irlanda dedicades al comerç electrònic, l’activitat asseguradora i a préstecs entre companyies del grup Inditex per beneficiar-se del seu reduït impost de societats, de només el 12,5%, el més favorable de la zona euro i un dels més baixos del món. La fórmula és relativament simple: les multinacionals tenen filials que comercien entre si, de manera que es produeixen transferències dins de la mateixa companyia perquè, en general, s’acabi tributant pels beneficis al país amb impostos menors.

Inditex també replica aquest punt. Assegura que disposa de més de 400 societats en 93 mercats que realitzen operacions entre elles, totes dins de la legalitat i auditades per les autoritats, i argumenta que en el període 2011-2015 la seva taxa fiscal es va situar entre el 22% i el 24% i que va pagar en aquest temps més de 4.400 milions d’euros en impost de societats, la meitat d’ells a Espanya, la qual cosa representa el 2% de tot el recaptat per aquest impost entre els milers d’empreses establertes a Espanya. Els Verds no posen en dubte la legalitat de la seva actuació, però consideren que el grup va crear subsidiàries en aquests tres països per pagar menys, com a mostra que gran part de la seva activitat en aquests països fos aliena al seu negoci tradicional, la venda de roba, i sobretot, per la seva facturació sobredimensionada.

Holanda: pocs treballadors, molt benefici

L’informe recull nombrosos exemples del fet que el pes de les filials és molt superior al que els correspondria per mida, amb Holanda com el país més rellevant del trencaclosques. Inditex només tenia 204 treballadors i 56 botigues al país centreeuropeu el 2014 enfront de les més de 300 de Portugal o Itàlia. Malgrat això, el text assegura que gairebé un terç dels beneficis globals del període 2011-2014 es van declarar a través de les tres principals companyies de la multinacional amb seu a Holanda. Un altre exemple més: el benefici per treballador de la filial holandesa ITX Merken hauria ascendit el 2014 a 2,4 milions d’euros enfront dels tot just 18.000 euros de mitjana per treballador que estimen per a tot el grup.

Per facilitar la comprensió de les tècniques “agressives” d’enginyeria fiscal que els europarlamentaris ecologistes atribueixen a Inditex, l’escrit fa un recorregut pel procés presumptament concebut per la multinacional per estalviar impostos. En primer lloc, la filial suïssa ITX Trading, propietat al seu torn d’una altra subsidiària holandesa d’Inditex, compra la roba a proveïdors de països com Bangladesh, Turquia, el Marroc o la Xina. A continuació, la ven a la matriu espanyola de cada marca (Massimo Dutti, Zara…) i n’obté un benefici pel qual paga a Suïssa impostos inferiors al 7,8% gràcies a un vestit a mida fiscal.

Després, segons l’informe, la marca espanyola ven aquesta roba a altres països. Així ho fa per exemple Massimo Dutti Espanya al seu equivalent a Itàlia, on es comercialitza al gran públic i es genera un benefici. L’enrevessat rastre dels diners continua amb la marca italiana que paga un 5% de les vendes en concepte de royalties a una filial holandesa que tributa els beneficis a un favorable 15% evitant així les taxes impositives més elevades d’Itàlia. Mentrestant, les filials financeres i de comerç electrònic que operen a Irlanda s’aprofiten del baix impost de societats, i finalment una part del benefici generat als tres països arriba a Inditex a Espanya en forma de dividends pagats des d’Holanda.

Tres països amb un historial polèmic

L’historial dels tres països en els quals s’ha investigat l’activitat d’Inditex llança precedents foscos. Suïssa ha estat fins fa poc exemple d’opacitat i garant fidel del secret bancari, i va sortir de la llista de paradisos fiscals de l’OCDE el 2009. La Comissió Europea va ordenar a Starbucks retornar a Holanda entre 20 i 30 milions per beneficiar-se d’avantatges fiscals il·legals, i Irlanda és l’últim paradigma d’economia dopada pels baixos impostos a empreses i lluitarà als tribunals per salvar la seva reputació maltractada després que Brussel·les exigís a Apple la devolució de 13.000 milions d’euros a Dublín per permetre-li gaudir d’impostos més baixos que els seus rivals, la qual cosa va distorsionar la competència durant anys.

Més enllà de visibilitzar el cas d’Inditex, Els Verds reclamen accelerar els canvis legislatius per avançar cap a l’harmonització fiscal a la Unió Europea i evitar així la competència entre estats membres per la seva banda del pastís. “Necessitem urgentment adoptar mesures per obligar les empreses a tributar allà on es produeix la seva activitat. El desglossament de la informació fiscal per països de les multinacionals, una base imposable consolidada i un tipus mínim de l’impost de societats en la UE són tres mesures urgents per acabar amb aquest tipus de pràctiques”, ha demanat l’eurodiputat d’Els Verds Ernest Urtasun.