Cinc vermuts a Barcelona
Bars on fer l'aperitiu no és una simple moda
Fer el vermut és tota una tradició a Catalunya. Possiblement davant dels ritmes frenètics del dia a dia, s'havia perdut una mica, però des de fa uns anys s'ha volgut recuperar aquest costum, tan senzill i tan litúrgic, i el resultat ha estat la proliferació de locals nous però d'aspecte vell (vintage, en diuen), moderns, entranyables, de tota la vida o recuperats de l'oblit, on es pot passar una bona estona abans de dinar i, qui ho sap, potser allargar-se i anar directes a fer la migdiada. Una pega (personal): a Barcelona encara no ha triomfat el sa costum de fer un aperitiu al bar entre setmana. La majoria dels establiments obren a les tardes reduint el vermut del migdia als divendres i als caps de setmanes.
Morro Fi
Els impulsors del Morro Fi van començar comentant a les xarxes socials, amb morro fi, què convenia menjar en un determinat bar i què era millor demanar en un altre, on feien bons vermuts, on es podia beure una canya ben tirada. Van decidir que el millor seria obrir un petit local on poguessin posar en escena allò que buscaven arreu. I es van proposar recuperar la tradició del vermut. No els calia gaire cosa: bon vermut i bona teca. Les idees les tenien claríssimes, tant que s'han expandit (La Mitja Vida, al carrer de Brusi; Dalt de Tot, al carrer de Saragossa i L'Illa Diagonal) i tenen el seu propi càtering, amb vermut de la casa, olives, patates, piparres... C/ Consell de Cent, 171.
Gran Bodega Saltó
Si parlem de vermuts és inexcusable fer una passejada, un migdia, pel Poble-sec. Un dels històrics entre els molts locals del barri és la quasi centenària bodega Saltó. Hi trobem tot el que ens cal per gaudir d'un aperitiu complet, començant pel tirador de vermut, passant per tota mena de vins i licors i per la cervesa. De la carta, productes que no necessiten passar pels fogons, com les olives barrejades, les zamburiñas, un carpaccio de bacallà i olivada sublim, ibèrics, formatges... La cultura del vermut juga un paper important en aquest local tan particular, amb una decoració que no deixa indiferent. Com a prova, els vermuts musicals que programen. C/ Blesa, 36.
La Bodegueta d’Horta
Un local petit i acollidor a tocar de la plaça d'Eivissa. Bótes de vi pengen del sostre en una paret mentre que a l'oposada hi ha una filera de prestatges plens d'ampolles de vi i de licors. L'oferta, com correspon a un celler on també es pot comprar vi a granel, és àmplia, però si triem un vermut o qualsevol dels vins (o caves) recomanats del dia no ens equivocarem. Per picar, aconsellem les xistorres de Navarra, el formatge d'ovella payoya de la serra de Cadis o qualsevol embotit. I les conserves: anxoves, escopinyes, musclos... Notes de jazz es colen per un delicat fil musical que acaba de fer que l'aperitiu i la xerrada amb els amics sigui una estona molt agradable i profitosa. C/ Pere Pau, 4.
Bodega Lluís
Anem a Sant Andreu (als límits: a tocar del passeig de Maragall) perquè no ens oblidem d'un bar que va néixer el 1955 i que manté el caliu de sempre. Hi tenim venda de vi i de licors (és un celler), però, per descomptat, cal acompanyar-los amb alguna llauna de conserves. L'ideal, una plata que en combini unes quantes: anxoves, musclos, cloïsses, escopinyes... La qualitat conservera està garantida, com també la d'alguns ibèrics (la xapata amb pernil és una aposta segura) o el salmó fumat. La marca de la casa és el vermut: és un dels pocs establiments que serveixen aquesta beguda d'aperitiu amb tirador. C/ Pinar del Río, 74.
Vermuteria del Tano
La Vermuteria del Tano és un d'aquells locals del barri de Gràcia que ha mantingut la seva aparença (era una casa de pagès del segle XIX) i la seva filosofia. Molt a prop de Joanic, aquí mana el tracte cordial i el bon rotllo. Algunes cares televisivament conegudes comparteixen barra amb clients de tota la vida i gaudeixen d'un vermut excel·lent (Perucchi) acompanyat de les clàssiques tapes d'aperitiu. Convé deixar-se aconsellar pel Tano; ell ens traurà de dubtes oferint-nos la millor opció del dia. Les ofertes són clàssiques i ben variades: escopinyes, anxoves, seitons, musclos, cloïsses, navalles, banderilles de carxofa... Tot amanit amb una salseta casolana. C/ Joan Blanques, 17
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.