L’Hospital de Mataró necessita 20 milions per renovar infraestructures obsoletes

La situació del Consorci Sanitari del Maresme (CSdM), intervingut per la Generalitat fa un any per haver generat un dèficit de 2,7 milions d'euros el 2014, ha esdevingut insostenible. A més de la pressió assistencial sobre els treballadors, els centres sanitaris de l'ens públic –l'Hospital de Mataró, tres àrees bàsiques de salut, un centre sociosanitari i un altre de salut mental– necessiten que es renovin urgentment les infraestructures, algunes de molt obsoletes. Una auditoria interna a la qual ha tingut accés EL PAÍS constata que el CSdM necessita 23,7 milions d'euros per renovar les seves instal·lacions, des de façanes d'edificis fins a equipaments mèdics. En concret, per renovar aparells assistencials, el CSdM necessita 8,3 milions d'euros.

El pla de reequilibri que va haver d'engegar el CSdM el 2015 per recuperar l'autonomia de gestió ja alertava de la “descapitalització del patrimoni”. Les incessants retallades executades al pressupost de l'ens públic en els últims anys i el dèficit estructural de 30 milions que arrossega des que es va crear –va haver de demanar dos crèdits per afrontar contingències a les quals no es va destinar cap pressupost específic– han deixat al consorci sense marge de maniobra. “El dèficit financer ha provocat greus problemes de tresoreria, fins al punt que ha impedit arribar al nivell d'inversió necessari per evitar la descapitalització del nostre patrimoni immobilitzat”, ja advertia el consorci en el seu pla de reequilibri l'any passat.

Gairebé el 25% dels 23,7 milions que necessita el CSdM per renovar les instal·lacions pertanyen a infraestructures mèdiques com respiradors, desfibril·ladors o equips d'anestèsia. Segons el pla de reequilibri, el 57% dels equips tecnològics són anteriors a l'any 2000 i el 26% estan descatalogats o obsolets. L'Hospital de Mataró, vaixell insígnia del consorci amb una població de referència de 265.000 persones, necessita 5,6 milions per a aquest concepte.

Però no només necessita inversió en aparells sanitaris. Les obres en l'estructura dels edificis, les façanes o les cobertes dels centres requereixen 5,7 milions més. La revisió d'instal·lacions d'aigua, gas, electricitat o la climatització també suposarien 6,6 milions més i caldrien, a més, 2,8 milions addicionals per renovar sistemes d'informació i control (des de la central telefònica fins a la sala de processament de dades o el wi-fi).

Les mesures correctores s'han valorat en tres grups en funció de la prioritat. Amb la màxima urgència es necessiten 10,4 milions (9,7 per a l'Hospital de Mataró), el segon contingent seria de 5,4 milions, i per a la resta de les obres, menys urgents, els restants 7,8 milions.

La situació del CSdM ha tornat a ser objecte de debat al ple municipal de l'Ajuntament, on dijous es va aprovar per unanimitat una declaració institucional en la qual s'exigeix “una solució definitiva a la descapitalització” i un increment del pressupost del CSdM.

“L'auditoria és un pas previ al pla d'inversions”, va assegurar una portaveu de l'hospital. Però el Departament de Salut encara no ha donat una resposta sobre si podrà assumir aquesta quantitat. El conseller de Salut, Toni Comín, tampoc va prometre cap inversió extraordinària en aquest sentit en la seva controvertida visita a l'Hospital de Mataró –l'alcalde, David Bote, el va plantar. En la visita, que va coincidir amb el rebuig de la CUP als Pressupostos, Comín va assegurar que estava intentant “salvar” una aportació de 2,9 milions que s'havia programat el 2016 per reduir el deute del CSdM. Sí que va confirmar, no obstant això, que es contractaria més activitat per valor d'1,4 milions i 5,6 per executar el pla de reequilibri. “Des de l'Ajuntament, malgrat que reconeixen certs avanços en l'àmbit sanitari, estem decebuts amb el conseller de Salut, ja que no ha complert el compromís de reunió que ens va manifestar en un moment en què el CSdM, més enllà de la necessitat de finançament, pateix una descapitalització material en equipaments mèdics i d'infraestructures”, va criticar el regidor de Salut, Joan Vinzo.