La Fiscalia demana que un regidor de la CUP declari a l’Audiència Nacional per incitar a la sedició

La Fiscalia de l'Audiència Nacional ha demanat aquest divendres al jutge Ismael Moreno que citi com a imputat per un delicte d'incitació a la sedició el regidor de Vic (Osona) Joan Coma, d'una plataforma propera a la CUP, per les declaracions al ple municipal en què va mostrar el seu suport a la declaració sobiranista del Parlament del 9 de novembre del 2015, anul·lada pel Tribunal Constitucional. Si el jutge Moreno ordena la seva compareixença –i aquest magistrat és poc procliu a apartar-se de les peticions de la Fiscalia–, Coma serà el primer responsable polític que és citat a l'Audiència Nacional per incitar públicament a la desobediència a les resolucions del Constitucional, la qual cosa pot implicar una pena de fins a dos anys i mig de presó.

Segons les actes del ple celebrat el 9 de desembre, una setmana després que l'alt tribunal deixés sense efecte la declaració sobiranista del Parlament, el regidor de Capgirem Vic va llançar un al·legat a favor de la desobediència: "Deixem de supeditar les decisions de les nostres institucions a les decisions de les institucions espanyoles, en particular a les decisions del Tribunal Constitucional, que considerem mancat de legitimitat i competència. Desobediència, ja fa temps que ho estem reclamant. Nosaltres sempre hem dit que per fer la truita caldrà trencar els ous, i aquesta declaració significa un pas clar endavant, cap a la construcció de la república catalana".

El fiscal Vicente González Mota sosté en l'escrit pel qual sol·licita que Coma sigui citat com a investigat –nova denominació d'imputat– que aquella declaració pública es va efectuar "amb altres pronunciaments" que "de cap manera poden qualificar-se com a espontanis o individuals". Aquestes manifestacions al ple municipal, afirma l'acusador públic, compleix els requisits que marca la jurisprudència per al delicte d'incitació a la sedició. En essència, les condicions són quatre: que l'autor sigui una autoritat pública, que les manifestacions es facin de manera pública, que expressament es faci una crida a desobeir resolucions judicials i que les paraules vagin "més enllà de les intencions", recorda el fiscal.

El Codi Penal, en l'article 544, estableix que "són reus de sedició els qui (…) s'alcin públicament i tumultuosament per impedir, per la força o fora de les vies legals, l'aplicació de les lleis o, a qualsevol autoritat, corporació oficial o funcionari públic, el legítim exercici de les seves funcions o el compliment dels seus acords, o de les resolucions administratives o judicials".

Per la seva banda, l'article 18 del mateix text legal diu que “la provocació existeix quan directament s'incita per mitjà de la impremta, la radiodifusió o qualsevol altre mitjà amb una eficàcia semblant, que faciliti la publicitat, o davant d'una concurrència de persones, la perpetració d'un delicte”.

Diversos jutges d'instrucció de l'Audiència Nacional, com José de la Mata o Carmen Lamela, han arxivat causes de sedició plantejades per la Fiscalia contra ajuntaments catalans per donar suport a mocions a favor de la declaració sobiranista del 9 de novembre del Parlament. La sala penal ha confirmat aquests sobreseïments en els casos de Sant Cugat del Vallés o Premià de Dalt.