Mas qualifica com un “gran honor” la seva imputació pel 9-N

L'expresident de la Generalitat, Artur Mas, ha qualificat aquest dilluns el judici per la seva participació en la consulta independentista del 9-N com una "salvatjada" i una "cadena de despropòsits". A la consulta, també hi van participar la seva vicepresidenta, Joana Ortega, i la seva consellera d'Ensenyament, Irene Rigau. Mas ha comparegut per assenyalar que, com a "demòcrata i sobiranista català", la imputació que recau sobre la seva persona és un "gran honor".

Mas ha comparegut a la seu del Partit Demòcrata Europeu Català --el nom finalment inscrit pel Ministeri d'Interior-- després de conèixer les penes reclamades per la Fiscalia pel presumpte delicte de desobediència i prevaricació, pels quals demanen deu anys d'inhabilitació per a un càrrec públic. L'expresident de la Generalitat ha volgut recalcar l'"honor" d'"haver posat la cara [per celebrar la consulta] sense haver calculat les conseqüències".

L'actual president del PDC ha assenyalat que, en el cas que una sentència l'acabi declarant culpable per la seva participació en l'organització del 9-N, anirà "a totes parts per defensar" el que va fer el 2014. Així mateix, ha considerat que l'actual procés té "tics predemocràtics" i ha comparat la vicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría, amb "ministres de Franco" en obviar la separació de poders i sentenciar que el Govern català ha incomplert la llei. "Al Govern espanyol la separació de poders li produeix urticària", ha assenyalat. 

Preguntat per un periodista, Mas ha desmentit una versió de Francesc Homs, actual portaveu del PDC al Congrés i que el 2014 era conseller de Presidència i està sent investigat pel mateix cas pel Tribunal Suprem. Segons Homs, un emissari de Rajoy li va demanar al Govern català que el dia de la consulta no comparegués davant els mitjans de comunicació per avaluar els resultats de la consulta. Com a contraprestació, el Govern no judicialitzaria el procés.

"És fals que vinguessin a oferir-nos això", ha assenyalat Mas, que tenia Homs davant seu. I ha explicat que va ser ell mateix qui va expressar al president del Govern, Mariano Rajoy, la necessitat de no judicialitzar aquest procés perquè la votació es produïa "sense tenir efectes jurídics". 

A partir d'aquí, ha assenyalat, es va iniciar el que ha descrit com "una cadena de despropòsits", iniciada per la interpretació de nou membres de la Fiscalia Superior de Catalunya que creien que no s'havia comès cap delicte en convocar el procés participatiu i, malgrat això, la presentació d'una querella per part del Fiscal General "obligada" per les pressions de l'Executiu, segons ha assenyalat Mas.