La Fiscalia demana deu anys d’inhabilitació per a Mas pel 9-N

La Fiscalia ha sol·licitat una pena de deu anys d'inhabilitació per a l'expresident de la Generalitat Artur Mas per haver organitzat la consulta independentista del 9 de novembre del 2014. En el seu escrit d'acusació davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), la Fiscalia considera Mas "autor" dels delictes de desobediència greu i prevaricació administrativa. També assenyala l'exvicepresidenta Joana Ortega i l'exconsellera d'Ensenyament Irene Rigau com a "cooperadores necessàries" d'aquests mateixos delictes, i demana una pena de nou anys d'inhabilitació per a cadascuna.

Más información

Homs sobre el 9-N: “És un judici polític. La sentència ja està dictada”

Puigdemont diu que la consulta del 9-N va reforçar “l’Estat de dret”

El jutge deixa Mas a les portes de judici per desobediència i prevaricació

Els fiscals Francisco Bañeres i Emilio Sánchez Ulled conclouen que els dos delictes s'han de castigar conjuntament i demanen que durant el temps de la condemna Mas i les exconselleres no puguin exercir "càrrecs públics electius" en qualsevol nivell, "ja siguin d'àmbit local o estatal". Si l'acusació de la Fiscalia Superior de Catalunya prospera en el judici, també quedaran inhabilitats per a "l'exercici de funcions de govern tant en l'àmbit autonòmic com en el de l'Estat".

Mas, Ortega i Rigau estan acusats d'haver organitzat la consulta independentista del 9-N malgrat que, cinc dies abans, el Tribunal Constitucional (TC) l'hagués prohibit. La Generalitat va argumentar llavors que es va desentendre del procés i el va deixar en mans de voluntaris. La Fiscalia replica, en canvi, que van seguir fent actes per impulsar la consulta; concretament, va permetre que els treballs encarregats anteriorment a empreses privades seguissin endavant tot i el veto del Constitucional.

L'escrit atorga un paper preponderant a Mas com a impulsor polític de la votació. L'expresident català "va articular una estratègia de desafiament complet i efectiu a la suspensió" del TC "auxiliat directament per destacats membres del Govern". "Emparat simplement en la seva voluntat, que va convertir irraonablement en aparent font de normativitat", diu l'escrit, es "va concertar" amb la resta d'acusats perquè la "jornada de participació" s'acabés fent. Tots ells, reafirma el text, eren "conscients" que estaven infringint la resolució del Constitucional, que era clara i inequívoca i se'ls havia comunicat personalment.

Després del veto del TC, Mas i les seves conselleres es van mantenir "en segon pla" i van intentar generar "l'aparença que el procés s'aturava". No va ser així. La documentació, segueix la Fiscalia, demostra que els treballs encarregats per l'Administració a contractistes privats es van executar després del veto, el 4-N: el repartiment massiu de correspondència; el web institucional, que "es va mantenir actiu"; la campanya institucional; o les tasques d'"infraestructura informàtica".

Els fiscals es concentren especialment en aquestes tasques informàtiques. Durant els dies 7 i 8 de novembre, dues empreses (T-Systems i Fujitsu) van lliurar i van instal·lar els programes informàtics necessaris per a la consulta als 7.000 ordinadors portàtils comprats expressament per a la jornada. Tot aquest material, a més, es va distribuir als instituts d'educació pública, que el dia 9 de novembre van obrir les portes per permetre que els ciutadans votessin.

La Fiscalia suggereix que els delictes (desobediència i prevaricació) s'han de jutjar en "concurs ideal", és a dir, conjuntament. No obstant això, planteja una qualificació "alternativa" si el tribunal opta per castigar-los per separat. En aquest cas, la petició de pena es manté gairebé intacta per a tots tres. Per a Mas serien vuit anys d'inhabilitació (per prevaricació) i un any i mig més (per desobediència). Aquest últim delicte, no obstant això, implica també una pena de multa, que els fiscals xifren en 36.000 euros.

Per organitzar el 9-N, admeten els fiscals, "es van mobilitzar molts recursos financers públics". L'escrit, no obstant això, no esmenta el delicte de malversació de fons públics. Aquest delicte –l'únic que comporta penes de presó– s'havia inclòs en la querella inicial de la Fiscalia, però es va descartar l'estiu passat, després que es practiquessin totes les diligències. Els fiscals van arribar a la conclusió que hi havia un "marge de dubte", ja que les despeses van ser "compromeses amb anterioritat" a la suspensió del Constitucional, malgrat que alguns es paguessin després.

L'escrit de qualificació arriba uns dies després que, el passat 15 de setembre, el TSJC donés per tancada, definitivament, la instrucció de la causa en rebutjar els últims recursos de les defenses. El tribunal va veure indicis de delicte i va rebutjar un dels arguments repetits per Mas: que la del 9-N és només una "causa política". Amb l'escrit de la Fiscalia, ja només falta que el TSJC dicti la interlocutòria d'obertura de judici oral, que obligarà Mas, Ortega i Rigau a asseure's al banc dels acusats.