La Fiscalia evita demanar presó per a Artur Mas per la consulta del 9-N

La Fiscalia no demanarà penes de presó per a l'expresident de la Generalitat Artur Mas per organitzar la consulta independentista del 9 de novembre de 2014 malgrat el veto del Tribunal Constitucional. El ministeri públic ha arribat a la convicció que no hi ha prou indicis per acusar Mas d'un delicte de malversació de fons públics, l'únic dels que s'investiguen en la causa pel 9-N que comporta penes de presó.

Així ho han reflectit els fiscals del cas, Francisco Bañeres i Emilio Sánchez Ulled, en un escrit en el qual demanen que es desestimin els recursos presentats per Mas, l'ex-vicepresidenta Joana Ortega i l'exconsellera d'Ensenyament Irene Rigau contra la interlocutòria que va donar per finalitzada la instrucció. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) aprecia indicis de desobediència i prevaricació en la conducta dels tres excàrrecs públics.

Mas i les seves conselleres "van pretendre aparentar que el procés quedava exclusivament en mans de ciutadans voluntaris, quan en realitat no va ser així," assenyala l'escrit del fiscal. En aquest sentit, assegura que la instrucció ha demostrat que la preparació de la consulta es va intensificar després de la suspensió per part del Tribunal Constitucional: "Sense els mitjans de l'administració autonòmica fets servir abans però també, i especialment, després de la suspensió cautelar" no s’hauria pogut celebrar, apunta.

La fiscalia assenyala que la instrucció ha permès "conèixer el procés de contractació de tots els serveis relacionats amb l'organització" del 9-N, i conclou que la majoria de les despeses "van ser compromeses anteriorment a la suspensió" dictada pel Constitucional el 4 de novembre, tot just cinc dies abans de la consulta. Aquestes contractacions, per tant, van ser "lícites". I tot i que "s’hauria d'haver suspès l'execució" dels contractes quan el Constitucional es va pronunciar, això hauria originat "reclamacions dels contractistes", per la qual cosa és lògic que la Generalitat optés per "pagar el que s’havia compromès legalment".

Els fiscals conclouen que "el resultat de la instrucció" ha generat "un marge de dubte" sobre "la concurrència de tots els elements típics del delicte de malversació de cabals públics". Aquest és l'únic dels delictes investigats que comportaria no només penes d'inhabilitació, sinó també de presó. Sobre la desobediència, els fiscals assenyalen que els acusats (amb Mas al capdavant) "van conèixer i comprendre perfectament el contingut i els efectes" de la resolució del tribunal i tot i així "van decidir no acatar-la". Sobre la prevaricació administrativa, considera que tots ells "van deixar respectivament de suspendre oficialment tant la convocatòria que ell [Mas] havia efectuat com les decisions administratives concretes adoptades per donar-li execució".

En les seves al·legacions, Mas, Ortega i Rigau van recórrer la decisió de deixar-los a les portes d'anar a judici ja que van considerar que la causa té un "contingut marcadament polític" i que ni van desobeir ni van prevaricar. Per això, van sol·licitar l'arxiu de la causa ja que van entendre que s'atribueixen "responsabilitats criminals als representants legítims d'un govern democràtic per la seva actuació política vehiculada de manera responsable, cívica i pacífica".

En el seu escrit de defensa, Artur Mas va remarcar que la instrucció del cas va demostrar que els tres acusats no només no van desobeir el TC ni van prevaricar, sinó que el Govern va interrompre efectivament l'organització i la gestió de la consulta "sense abandonar cap de les funcions legals encomanades a la Generalitat respecte a l'ordre públic, la seguretat de les persones, el dret d'informació dels ciutadans i la gestió dels sistemes informàtics públics".