Moda ràpida amb etiqueta sostenible

Zara s’afegeix a la moda sostenible amb el seu projecte recentment estrenat Join Life. Molt més que la col·lecció de peces a la qual la veterana model Sasha Pivovarova posa la cara, aquesta nova etiqueta recull totes les iniciatives de sostenibilitat i responsabilitat social en les quals en aquests moments treballa la marca i que han estat fruit de mesos de feina i de formació: paqueteria per al comerç electrònic 100% reciclada, servei de recollida de roba en col·laboració amb Càritas, Creu Roja i Oxfam, més voluntat de transparència en la cadena de subministrament o les llustroses botigues ecoeficients del grup. De fet, va ser al novembre de l’any passat quan Zara anunciava els seus plans d’incorporar moda sostenible a la seva oferta. Ho va fer amb una tímida col·lecció de nou peces que ja esbossava algunes de les idees que ara arriben més perfilades.

La col·lecció càpsula actual, formada per unes 20 peces elaborades amb teixits com el cotó orgànic, el Tencel –la fibra més respectuosa amb el medi ambient que hi ha actualment– o llanes reciclades, informa en la seva etiqueta si la seva fabricació s’ha fet amb ús sostenible de l’aigua, amb fibres ecològiques o si s’han emprat energies renovables. Peces depurades i atemporals en blanc, negre i colors crus que donen els primers passos cap a un camí en què altres ja tenen un llarg recorregut. A la primavera del 2010, el gegant suec H&M es va convertir en la primera empresa de moda ràpida que va introduir una línia de roba sostenible amb la seva Conscious Collection i, des de llavors, cada temporada ha anat ampliant l’oferta amb nous productes i processos. Es van llançar a això responent a la demanda per part dels consumidors: “En l’actualitat veiem un interès creixent en aquest àmbit i el bon acolliment que han tingut aquestes col·leccions i la nostra iniciativa de recollida de roba usada en botigues d’H&M ho demostren”, expliquen des del departament de comunicació de la companyia. Després d’ells, altres grans com Topshop o Marks & Spencer també han abraçat l’ecologia, en gestos que barregen estètica i ètica.

Cost social

Que un grup com Inditex, que fabrica a un ritme anual de mil milions de peces a l’any, parli de sostenibilitat pot sonar paradoxal. Però el fet és que no queda una altra via si volen seguir mantenint el creixement sense acabar amb els recursos. Malgrat això, Gemma Gómez, directora de la plataforma espanyola Slow Fashion Next, es mostra una mica escèptica: “Tenint en compte el volum de negoci que mouen i l’impacte que generen, serien necessaris molts anys perquè tots aquests plans i bones intencions ofereixin resultats determinants. No només és important que no contaminin o els processos emprats, també cal parlar de consums i quantitats. I després també hi ha el cost social d’un model de venda tan agressiu: no pagar sous justos també té un impacte”.

Com a contrapartida, la seva envergadura i popularitat els ajuda a abanderar els canvis: “La nostra grandària com a empresa, l’expansió global i la presència en molts països ens permeten conduir i accelerar el desenvolupament d’una manera que les empreses més petites no poden”, expliquen des d’H&M.

Elena Salcedo, docent sobre Sostenibilitat i Moda a l’IED (Institut Europeu de Disseny) i col·laboradora en temes de formació d’equips per a grans empreses de moda, considera que la preparació dels dissenyadors en aquesta línia és clau: “És important que els professionals coneguin el llenguatge de la sostenibilitat i sàpiguen treballar en aquest àmbit: utilitzar els materials nous i conèixer les possibilitats que ofereixen. No oblidem que totes aquestes iniciatives noves són resultat d’una tasca de formació”.

Gómez no dubta del poder de tracció d’aquestes grans empreses, però ella creu que el canvi de paradigma arribarà des d’altres latituds: “Ells tenen la capacitat, però una altra cosa és que tinguin la voluntat i la visió. Estem parlant de models del segle XX i ara, dins del moviment emprenedor, hi ha coses molt emocionants i estimulants per al consumidor del segle XXI”.