_
_
_
_
_

Barcelona obre tres centres educatius en mòduls que poden ser definitius

L'educació concertada perd 44 classes subvencionades a la ciutat i la pública guanya 12 grups amb les noves escoles i instituts

Josep Catà
Interior d'un dels mòduls de la nova escola de La Sagrera.
Interior d'un dels mòduls de la nova escola de La Sagrera.Massimiliano Minocri

Després de diversos anys intentant evitar la imatge del primer dia de classe en barracons i després de les recurrents promeses de reduir-los, Barcelona ha canviat d'estratègia i començarà el curs amb dues escoles i un institut nous en mòduls prefabricats que poden ser definitius. La gerent del Consorci d'Educació de Barcelona, Mercè Massa, ha explicat aquest dimarts que els barracons estan construïts de manera que reuneixen "les condicions necessàries de climatologia, sostenibilitat ambiental i adaptabilitat" perquè, si és necessari en un futur, romanguin com a infraestructures. Massa ha detallat que per a aquest nou any escolar hi ha 3.054 alumnes més que l'anterior, i que la xifra total a Barcelona és de 306.811 estudiants.

Más información
Ensenyament contracta 200 mestres menys dels anunciats per al nou curs
Ensenyament eleva a 1.010 els barracons del curs que ve

Els tres nous centres en mòduls són l'escola Entença, a l'esquerra de l'Eixample, l'escola de La Sagrera i l'institut Maria Espinalt, a Sant Martí. S'hi han invertit 427.302 euros, 622.093 euros i 469.529 euros, respectivament. El Consorci considera que aquestes estructures tenen les característiques per ser de llarga durada i que poden arribar a ser les instal·lacions definitives. Encara així, Massa ha reconegut que perquè ho siguin han de comptar amb el suport de la comunitat educativa, "que són els que treballaran en els mòduls". Aquests barracons se sumen als de l'escola de la Maquinista i l'institut Viladomat, aquest últim en procés de ser transformat en equipament de construcció nova. 

Durant aquest estiu s'han realitzat 45 obres en escoles i instituts, amb una inversió d'una mica més de set milions d'euros. Els nous centres aportaran a la ciutat sis nous grups públics de P3 i quatre de primer d'ESO. Paral·lelament, l'escola La Llacuna del Poblenou tindrà dues noves línies de P-3, també en mòduls, que en el curs 2017-2018 formaran part d'una nova escola, segons Massa.

A la ciutat hi ha 291 centres educatius públics entre guarderies, col·legis i instituts. Massa ha assenyalat que per a aquest curs els centres concertats perdran "previsiblement" la subvenció pública per 44 classes, segons les dades de la preinscripció que encara estan pendents de revisió. Un d'aquests centres és l'escola Maristes de Sants-Les Corts, que ha perdut el concert en dos grups de P-3 per la falta d'alumnes matriculats. Sobre el cas d'abusos d'un pederasta en aquesta escola, Massa ha confirmat que el Consorci, format per l'Ajuntament i la Generalitat, no es presentarà com a acusació particular igual que la Generalitat, mentre que sí ho farà l'Ajuntament.

Una ràtio menor per a més alumnes

La matrícula en els centres de Barcelona ha augmentat en 3.054 alumnes. L'Eixample ha estat el districte on més ha augmentat la matrícula de P-3 en centres públics, concretament en 90 places, i a Ciutat Vella on més ha disminuït, en 37 inscripcions, encara que en el conjunt dels 10 districtes hi ha hagut un augment de 73 alumnes.

L'increment d'estudiants es complementa amb la contractació de 133 docents. Massa ha explicat que la ràtio educativa es redueix en tots els cursos: a P3 ha passat de 23,9 alumnes per grup l'any passat a 22,5 aquest. I en el primer curs de l'ESO els grups s'han reduït, de 29,3 a 28,8 alumnes. 

Les contractacions de professors substituts, que començaran el proper 8 de setembre, són un cas a part. En protesta pel que consideren poc temps per planificar i preparar les classes, els sindicats (Ustec-Stes, CC.OO, Aspepc, CGT i UGT) han convocat una acampada davant de la Conselleria de Ensenyament de la Generalitat, a la Via Augusta de Barcelona. La protesta contra la gestió de la consellera Meritxell Ruiz ha reunit 12 tendes de campanya, ha passat la primera nit i l'acampada està prevista fins dijous que ve, quan s'incorporaran els substituts.

Sobre les beques de menjador als centres de secundària, Massa ha explicat la reconversió de la prova pilot de proporcionar esmorzar als alumnes anunciada el curs anterior. El projecte brunch, que es va provar en dos centres entre el gener i el juny, s'ha reconvertit en beques de menjador lligades a activitats de tarda "per als alumnes que ho necessiten des del punt de vista social i pedagògic". Per a aquest curs es donaran 627 beques menjador en 16 centres de secundària. 

La gerent de el Consorci ha mostrat que la taxa de graduació en quart curs de l'ESO està en ascens, i ha arribat al rècord del 90,2% de graduats. A més, la taxa de repetidors s'ha reduït en set desenes fins al 4,7% en el curs anterior. També ha remarcat que l'abandó escolar prematur a Barcelona està en un 10,8%, només vuit dècimes per sobre de l'objectiu de la UE per al 2020.

Contra la segregació escolar

A Barcelona hi ha centres concertats en els quals no hi ha cap alumne immigrant, mentre que molt a prop hi ha escoles públiques amb un alt percentatge d'alumnes estrangers. Al districte de Ciutat Vella hi ha una escola pública amb el 76% d'immigrants mentre que al costat n'hi ha una de concertada en té només el 6%. Aquesta situació, segons els experts, posa en risc la cohesió social i demanda un canvi en la planificació escolar.

Sobre aquest assumpte, la gerent de el Consorci d'Educació de Barcelona, Mercè Massa, ha afirmat que "l'equilibri i l'equitat entre les escoles d'un mateix barri és un tema absolutament prioritari". No obstant això, les accions concretes per solucionar aquesta situació s'han deixat a càrrec de les comunitats educatives de cada centre. Per exemple, a l'institut Pau Claris de Barcelona, els docents van fer un procés de matriculació acompanyant els pares per garantir l'equitat i explicar-los la realitat demogràfica dels barris i les escoles. "Volem que les famílies percebin que tots els centres són iguals en un mateix barri i que les situacions de segregació siguin les mínimes possibles", ha assegurat Massa.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Josep Catà
Es redactor de Economía en EL PAÍS. Cubre información sobre empresas, relaciones laborales y desigualdades. Ha desarrollado su carrera en la redacción de Barcelona. Licenciado en Filología por la Universidad de Barcelona y Máster de Periodismo UAM - El País.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_