Barcelona té escoles concertades sense cap alumne immigrant

Quatre de cada deu habitants de Ciutat Vella són immigrants, una dada que no concorda amb el perfil dels alumnes de primària de les escoles del districte. Mentre que un dels centres públics escolaritza més d’un 75% de menors d’origen estranger, un altre de concertat situat a pocs carrers de distància només té matriculat un 6% d’aquest col·lectiu. Aquest patró de segregació escolar es repeteix en la majoria de districtes de Barcelona. A Sants-Montjuïc, per exemple, una escola pública disposa d’un 56% d’alumnes no espanyols, mentre que una de concertada de la vora no té cap immigrant matriculat. Els experts alerten que aquesta situació posa en risc la cohesió social i demanen un canvi en la planificació escolar.

A Nou Barris, el centre públic amb més immigrants arriba al 52%, mentre que el concertat amb més presència frega els dos estudiants d’origen immigrant per cada deu. Aquestes dades han estat obtingudes gràcies a peticions d’informació de la Llei de Transparència. El patró mostra que un gran nombre d’escoles públiques concentren un percentatge d’estrangers més elevat que el percentatge de la població del districte (7 d’11 escoles a Ciutat Vella, per exemple), i les concertades un percentatge molt baix (només 1 de 7 de Ciutat Vella).

Roser Argemí, cap de projectes de la Fundació Jaume Bofill, indica que s’ha d’actuar “urgentment” per posar fi a la segregació. No fer-ho posa en joc la cohesió social. “No pot ser que escoles que són tan a la vora siguin tan diferents. Són famílies que es trobaran a les botigues del mateix barri però no a l’escola”, apunta.

“La segregació escolar és molt més alta que la segregació urbana” explica Xavier Bonal, professor de sociologia de la UAB i director del Grup de Recerca Globalització, Educació i Polítiques Socials. La principal causa d’aquesta segregació és una raó socioeconòmica més que d’origen dels alumnes, afegeix. Les escoles concertades argumenten que el concert públic no cobreix la totalitat dels costos i moltes famílies immigrants no poden pagar-ho. “Aquesta actitud permet a les escoles concertades discriminar”, postil·la.

L’estigmatització és rellevant per entendre per què hi ha escoles públiques al mateix districte amb nivells tan diferents d’alumnes estrangers. “A cada districte hi ha com a mínim una escola segregada”, explica Àlex Castillo, de la Federació d’Associacions de Mares i Pares de Catalunya (Fapac). I apunta que la matrícula viva, és a dir, l’escolarització de nens fora del període de matrícula, n’és una de les causes principals: “Hi ha escoles que històricament tenen mala fama i sempre hi queden places lliures. Tots els alumnes que arriben a meitat de curs, la majoria estrangers, hi són enviats. Si l’Administració no fa res per evitar que els alumnes autòctons se’n vagin, aquestes escoles estan cada vegada més estigmatitzades”.

Bonal explica que les proves PISA demostren que la concentració d’alumnes d’origen immigrant en un centre té una incidència negativa sobre el rendiment acadèmic d’aquests, mentre que no produeix un efecte significatiu sobre els autòctons que assisteixen a aquestes escoles. La segregació escolar redueix les oportunitats educatives dels alumnes més desfavorits. “La solució passaria per incrementar l’heterogeneïtat social dins dels centres i l’homogeneïtat social entre els centres”, resumeix Ricard Benito, investigador i professor de sociologia de la UAB.

Actualment, en el procés de matriculació de primària de Barcelona es garanteix que les famílies puguin triar entre un mínim de 12 centres de proximitat, 6 de públics i 6 de concertats. Bonal recorda que “com més augmenta la llibertat d’elecció més augmenta la segregació. Cal planificar l’escolarització equilibrada dels alumnes”. Així doncs, defensa que una solució seria que l’Administració planifiqui amb més antelació la reserva de places per a infants amb necessitats educatives específiques als centres i tingui més control del procés de matriculació, que actualment es produeix en els mateixos centres.

Des del Consorci d’Educació de Barcelona expliquen que la normativa actual (que només obliga a tenir dues places per a alumnes amb necessitats específiques per aula) no deixa gaire marge per millorar la distribució d’alumnat estranger, i que convèncer moltes famílies que els seus fills estaran més ben atesos en centres que no són els preferits és costós.

Tot i així, Bonal recorda que “poblacions com Olot han fet polítiques proactives d’informació a les famílies i han reservat més places per a alumnes immigrants a totes les escoles. Hi ha un marge d’acció”.

Lluitar contra l’estigma

Lluitar contra l’estigma de les escoles no és fàcil. “No podem obligar l’elecció de centre, cal atreure les famílies”, explica Argemí, que també és responsable del programa Magnet de la Fundació Jaume Bofill. Aquesta iniciativa cerca que les famílies autòctones del barri portin els fills a aquestes escoles. Per això intenten enriquir el projecte educatiu dels centres mitjançant aliances amb institucions de prestigi com el MACBA o l’Institut de Ciències del Mar, i la formació i l’acompanyament al claustre docent. Argemí reclama que la Generalitat abandoni la política de neutralitat, parli bé d’aquestes escoles i promogui que les famílies vagin a veure-les per conèixer-ne els projectes.