Artur Mas va gastar 18,5 milions en ‘ambaixades’ en plena crisi

El Govern de l'expresident català Artur Mas va suportar entre el 2011 i el 2014 un conglomerat de 25 ambaixades, delegacions i instituts de la Generalitat a l'estranger. La factura va tenir un cost per a les arques públiques de 18,5 milions d'euros. Durant aquest període –marcat per la severitat de la crisi i la petició d'un rescat al Govern (2012)–, Catalunya va concentrar la meitat de les seus fora d'Espanya de totes les autonomies. A més, l'entramat internacional de Mas va consumir el 36% del pressupost de la política exterior de les comunitats (50,7 milions), segons un informe del Tribunal de Comptes al qual ha tingut accés EL PAÍS i que despulla, per primera vegada, la minuta de la diplomàcia autonòmica.

Euskadi va ser la segona autonomia amb més presència institucional exterior. Les seves set delegacions van costar 11,7 milions entre el 2011 i el 2014. El van seguir Canàries (amb tres seus i una despesa de 2,4 milions); Galícia (tres delegacions i dos milions de desemborsament); i el Principat d'Astúries (una seu que va costar 2,6 milions), segons el fiscalitzador.

La factura de la promoció exterior de Catalunya va ser també la més cara. L'Executiu de Mas va destinar a aquesta partida, que inclou despeses com la Casa de la Generalitat a Perpinyà, un total de 25 milions entre el 2011 i el 2014. La llista dels governs que més van desemborsar en la seva acció a l'estranger inclou també Euskadi (20 milions); Galícia (15); Canàries (7,4); el Principat d'Astúries (5,8); Extremadura (4,2); Andalusia (3,9); la Comunitat Valenciana (2,9); Castella-Lleó (2,8); Madrid (1,8) i Múrcia (1,6), entre d'altres.

El supervisor critica l'entramat institucional exterior de Catalunya i el País Basc. Totes dues autonomies, sosté, van rebutjar sumar-se a l'estructura diplomàtica espanyola el 2012. “En el cas de Catalunya, a més de no reduir les delegacions, ha procedit amb posterioritat al període fiscalitzat a crear-ne cinc més a Itàlia, Àustria, el Marroc, el Vaticà i Portugal”, precisa l'organisme.

El mapa de la política exterior catalana va incloure entre el 2011 i el 2014 una xarxa de delegacions de la Generalitat a París, Londres, Berlín, Nova York, Washington i Brussel·les, amb un cost de 8,3 milions. També, oficines de representació de l'institut d'ensenyament i promoció del català Ramon Llull (dos milions de pressupost); sis seus compartides de l'Institut Català d'Empreses Culturals (1,7 milions). I set dependències de l'Agència Catalana de Turisme (6,4 milions). El conglomerat va tenir 45 treballadors i va arribar fins a São Paulo i Hèlsinki.

La xarxa d'Euskadi va incloure delegacions a Buenos Aires, Santiago de Xile, Bogotà, Brussel·les, Mèxic DF, Nova York i Madrid. El Tribunal de Comptes sosté que la factura d'aquesta arquitectura amb 27 treballadors –els salaris dels quals van costar entre el 2011 i el 2014 un total de 7,8 milions– va sumar 11,7 milions d'euros.

El Tribunal de Comptes revela que Canàries va canalitzar la seva estructura internacional a través de la Fundació Canària per a l'Acció Exterior (Fucaex). El gruix del pressupost d'aquesta entitat pública creada el 2008 amb cinc treballadors es va destinar a pagar 1,8 milions d'euros que va costar el manteniment entre el 2011 i el 2014 de les seves seus a Brussel·les, Cap Verd i Veneçuela. Galícia mantenia, durant aquest període, presència institucional a Brussel·les, Buenos Aires i Montevideo.

L'informe del Tribunal de Comptes, de 219 pàgines, vincula la fermesa de la política exterior autonòmica amb la decisió de reformar des del 2006 els estatuts de la Comunitat Valenciana, Catalunya, Balears, Andalusia, Aragó, Castella-Lleó, Navarra i Extremadura. L'organisme adverteix que l'arquitectura institucional de les autonomies fora d'Espanya pot provocar “duplicitats i distorsions en la política exterior de l'Estat”.