_
_
_
_

El moviment ‘swagger’ es dilueix a Barcelona

L’Ajuntament segueix el moviment per la seva ocupació intensiva de la via pública i l’alt grau de masclisme detectat entre els joves

Rebeca Carranco
Un grup de 'swaggers' a les portes de l'Apple Store de la plaça de Catalunya, a Barcelona.
Un grup de 'swaggers' a les portes de l'Apple Store de la plaça de Catalunya, a Barcelona.Joan Sánchez

El popular moviment dels swaggers està perdent força a Barcelona. Tant l'Ajuntament com els promotors que treballen amb ells han identificat com els menors amb estètica hip-hop, d'entre 15 i 17 anys, que creuen en les xarxes socials gairebé com en una religió, estan per altres coses. En el moment àlgid, al setembre de l'any passat, el Consistori va detectar 423 adolescents vinculats a la tribu urbana, segons un informe al qual ha tingut accés EL PAÍS.

“Són xavals, un dia es cansen i tanquen el seu perfil a Twitter amb un munt de seguidors”, explica el promotor Jonhatan Parés, i exparticipant del popular programa de Telecinco Mujeres, Hombres y Viceversa. Ell era l'organitzador de les sessions Intime a la Sala Bloc, els dissabtes al costat de la plaça d’Urquinaona, que vertebrava el moviment. Abans d'anar allà, se citaven davant de l’Apple Store de passeig de Gràcia. El tancament d'aquestes sessions per problemes amb els comerços de la zona és un dels possibles motius de la seva disgregació.

Una discoteca va arribar a reunir un miler
de swaggers

“No és que hagi desaparegut, els swaggers existeixen, però ja no tenen tant boom. A més, són nens que creixen i que de seguida canvien”, afegeix Parés. Fonts municipals coincideixen amb aquest criteri, i asseguren que han deixat de tenir un punt de trobada física, però es mouen per xarxes com Facebook, Twitter o Instagram. Només queden alguns joves al Centre Comercial Ànec Blau, a Castelldefels, i un grup petit que segueix anant a l’Apple Store.

L'ocupació intensa de l'espai públic al centre comercial La Maquinista i davant de la botiga de la marca creada per Steve Jobs va portar l'Ajuntament a intervenir-hi per saber qui eren els swaggers. Els educadors, amb treball de camp, van descobrir que la tribu la componien bàsicament joves magrebins (62 %), la resta era autòctons (28%) i persones d'altres nacionalitats (10%), segons recull l'informe del servei de Gestió de Conflictes de l’Àmbit Social en l’Espai Urbà del Consistori. La immensa majoria té entre 15 i 17 anys, encara que en el seu estudi l'Ajuntament va trobar nens de 10 anys fins a adolescents de 20.

Després del seguiment, el principal element de preocupació dels serveis municipals és la relació entre homes i dones. Van detectar que es produïen “amb un alt grau de masclisme, sexisme”. A més, es van viure petits incidents, amb alguna baralla que va obligar a intervenir la Guàrdia Urbana i als Mossos d'Esquadra. Els caps de setmana, des de Renfe i Metro es prestava especial atenció als joves perquè molts d'ells viatjaven sense bitllet.

Però en general, els swaggers mentre van estar presents als carrers no van mostrar “dinàmiques incíviques”. “És un moviment vinculat a la popularitat de les xarxes socials, on es donen les relacions pròpies de l'actual generació de la imatge i de les popularitats efímeres”, relaten aquestes fonts municipals. Encara que hi ha un petit col·lectiu, que segueix citant-se davant de l’Apple Store i que en realitat mai ha arribat a identificar-se plenament amb el moviment, que continua sent objecte d'estudi pels serveis municipals: una desena de menors tutelats per la DGAIA que viuen en Centres Residencials d’Acció Educativa (CRAE).

La tribu dels swaggers es va popularitzar a finals del 2014. Un vídeo creat per l'escriptor i productor Carlo Paidal els va portar a la fama. Allà entre riures, i selfies, explicaven qui eren. “Ens fem fotos, riem”, repetien. Però Paidal hi veia una mica més: “Les Apple Store fan el paper que abans tenien les esglésies com a lloc de reunió, de culte. La nova espiritualitat és el wi-fi gratis”.

Fins a l’abril d'aquest any, la Sala Bloc va seguir programant sessions Intime. “Hem estat un any i mig allà”, explica Parés. Però alguns problemes d'incivisme per part de gent que es quedava fora, desvinculats de la tribu, van forçar-ne el tancament. Ara han celebrat diverses sessions en una nova sala, al carrer de Tarragona, encara que preveuen abaixar-ne el ritme perquè a l'estiu els adolescents solen anar-se’n de la ciutat amb els seus pares. Al punt més alt, Parés va ajuntar un miler de persones a les portes de la discoteca.

I fins i tot va anar més enllà i va crear un programa a Youtube, amb la filosofia de copiar Mujeres, Hombres y Viceversa, amb el nom de Chicos y chicas, amb alguns d'aquests adolescents vinculats al moviment swagger. Ho gravaven a la sala Arena. “Eren els cambrers dels meus locals”, explica. Encara que ha acabat cedint el serial a un tercer, segons explica. Alguns dels episodis tenen més d’un milió de reproduccions.

Hi ha un petit col·lectiu que continua sent objecte d'estudi pels serveis municipals: una desena de menors tutelats per la DGAIA

El mateix Paidal admet que potser ara els swaggers estan més desorganitzats, menys units. Però creu que aquesta cultura transversal, que barreja gent de tot tipus, amb una arrel hiphopera, es manté viva encara que estigui evolucionant cap a altres tribus, com la trap. L'Ajuntament continua fent un seguiment del moviment i un treball preventiu sobre les conductes sexistes a través de les escoles.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Rebeca Carranco
Reportera especializada en temas de seguridad y sucesos. Ha trabajado en las redacciones de Madrid, Málaga y Girona, y actualmente desempeña su trabajo en Barcelona. Como colaboradora, ha contado con secciones en la SER, TV3 y en Catalunya Ràdio. Ha sido premiada por la Asociación de Dones Periodistes por su tratamiento de la violencia machista.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_