Salut garanteix la reproducció assistida a lesbianes i dones soles

Les dones lesbianes o soles podran accedir lliurement, a partir de dilluns, al servei gratuït de reproducció assistida dins de la sanitat pública. El conseller de Salut, Toni Comín, va anunciar ahir una ampliació de la cartera de serveis en la reproducció assistida per atendre totes les dones, independentment de la seva orientació sexual, del seu estat clínic (si són fèrtils o no) o de la seva situació afectiva (soles o amb parella). Fins ara, l’accés gratuït a aquest servei estava limitat a dones heterosexuals, amb parella i problemes de fertilitat.

"Sigui quina sigui la demanda, nosaltres la cobrirem. Estem parlant d’un dret", va apuntar el conseller de Salut, Toni Comín. Flanquejat per mitja desena d’entitats socials i activistes de col·lectius feministes i LGTBI, Comín va donar ahir llum verda a un nou protocol que garanteix l’accés de totes les dones a la reproducció assistida. Des del 2006, un reial decret regulava els supòsits d’entrada a la llista d’espera a aquest servei i es limitava a permetre l’accés gratuït "a parelles heterosexuals quan hi hagi un diagnòstic d’esterilitat o indicació clínica establerta". No obstant això, en el marc de la llei catalana contra la LGTBIfobia aprovada el 2014, el Parlament va obligar l’any passat el Departament de Salut a eliminar les restriccions d’accés. En espera del protocol, el Servei Català de la Salut (CatSalut) va ordenar el març passat a tots els hospitals que incloguessin en la llista d’espera totes les dones que ho sol·licitessin, independentment dels supòsits que recollia el Reial decret.

El protocol, que està pendent d’una revisió tècnica de Salut per iniciar-lo, contempla dues vies clíniques d’accés a les teràpies de reproducció assistida: d’una banda, les dones que recorren per problemes de fertilitat i, d’altra banda, les que requereixen aquest servei per raons no clíniques

La llista d’espera per a tractaments de fecundació in vitro ronda les 2.800 persones, mentre que, segons Comín, "la inseminació artificial no té una llista d’espera important". El desembre del 2015, la llista d’espera era de 10 mesos a l’Hospital Trueta (Girona), 15, a la Clínica Puigvert, 28, a l’Hospital Clínic i 31, a Vall d’Hebron (Barcelona). El titular de Salut va estimar que entre 10.000 i 36.000 dones poden sol·licitar aquest servei però va rebutjar que les llistes d’espera s’incrementin amb l’activació del protocol. El conseller va justificar que els col·lectius fins ara exclosos —dones lesbianes i solteres— necessitaran inseminació artificial, la tècnica de menys cost i amb menor llista d’espera.

Amb tot, Comín va anunciar que el protocol també millorarà l’accessibilitat territorial a les tècniques de reproducció assistida i, més concretament, a la inseminació artificial. La porta d’entrada seguiran sent les unitats d’atenció primària a la salut sexual i reproductiva (ASSIR) però, segons la demanda que rebi el Departament, el CatSalut elevarà a una vintena els hospitals amb autorització per realitzar aquesta tècnica (ara en són vuit).

Banc públic d’espermatozoides

El conseller de Salut va indicar que el Departament està preparat, a través del Banc de Sang i Teixits i de l’Organització Catalana de Trasplantaments, per fer front a la demanda d’espermatozoides que suposarà l’increment de peticions d’inseminació artificial. No obstant això, no va descartar engegar més endavant un banc públic de gàmetes. "De moment resoldrem la demanda amb els bancs que tenim ara però haurem de pensar a institucionalitzar un banc públic", va avançar Comín.

El nombre total d’intervencions el 2015 va ser de 1.122 fecundacions in vitro i 1.291 inseminacions artificials, amb un cost total de 8,5 milions d’euros per al Departament.