Catalunya aprova una llei antihomofòbia amb sancions

Quan ahir es va aprovar la llei antihomofòbia al Parlament, gairebé tots els diputats es van posar drets i es van girar per aplaudir el públic a la tribuna, on hi havia diverses generacions d'activistes dels drets de lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals (LGBT): Jordi Petit, Armand de Fluvià, el primer home a Espanya que va acceptar la seva homosexualitat per televisió, Carme Porta... La norma, que inclou multes de fins a 140.000 euros, era una conquesta seva, després d'anys de perseverança i treball.

La norma ja es va quedar a la cuneta una vegada. Aquest cop va tirar endavant gràcies als vots d’Esquerra, PSC, Iniciativa, Ciutadans, Convergència i la CUP. Galícia i Andalusia tenen legislacions similars. En el cas gallec, el projecte normatiu incloïa sancions, però el PP va condicionar el seu vot al fet que es retiressin. Els populars catalans van optar, no obstant això, per una esmena a la totalitat i fins i tot, a l’agost, van portar el projecte davant el Consell de Garanties Estatutàries. “Hi ha un excés de discriminació positiva i, fins i tot, s'envaeixen competències penals de l’Estat. És una llei ideològica”, va denunciar Dolors López (PP). Unió, que va votar diferent dels seus socis convergents, es va posicionar contra tres apartats: la visibilització dins de l'àmbit escolar, el règim sancionador i la inversió de la càrrega de la prova.

Aquest últim aspecte genera un gran debat jurídic, ja que alguns experts, amb el PP i Unió, consideren que vulnera la presumpció d'innocència. La inversió estableix que l'acusat ha de demostrar que és innocent, mentre que en la resta de casos passa just al contrari. Els grups favorables mantenen que és una modalitat que ja s'aplica en casos de violència masclista i, a més, l’emparen normatives europees. “Quan es reforcen els drets d'una minoria es reforcen els de la majoria”, va dir David Companyon (ICV-EUiA).

Al seu moment, el Consell es va pronunciar a favor per unanimitat sobre la constitucionalitat de la norma. “Aquest posicionament va aclarir els dubtes sobre la legalitat a molts”, va reconèixer Violant Cervera (CDC). El tema ha generat debat intern a CiU. L'any passat Barcelona es va quedar sense declaració institucional per al Dia de l’Orgull Gai després que CiU mostrés la seva incomoditat amb una llei exclusiva per al col·lectiu LGBT.

Mercè Jou (UDC) va intentar desmarcar-se del no del PP. “No ho acabem de veure tot”, va ser l'argument de la democratacristiana, que va demanar que es posi en marxa una llei integral contra la no-discriminació, similar a la que va proposar l'últim Govern socialista. La Generalitat diu que la tindrà llista d’aquí vuit mesos.

Les sancions, un dels trets progressistes de la norma, estableixen una escala de gravetat de les faltes i inclou insults o incitació a l'odi en mitjans de comunicació. Poden variar des dels 128 euros fins als 14.000 i es calculen utilitzant l'indicador de renda de suficiència català. També es poden suprimir ajudes públiques o inhabilitació en càrrecs públics. “Sense règim sancionador, aquesta llei seria una simple declaració d'intencions”, va dir Anna Simó (ERC). David Fernández (CUP) va recordar que les estadístiques indiquen que hi ha un cas d'homofòbia per dia a Catalunya.

Els grups que van votar-hi a favor també van sortir en defensa de les entitats després de les afirmacions de Josep Antoni Duran Lleida, que, en la seva carta a la militància d’Unió de divendres, va dir que es penedia de no haver presentat una esmena a la totalitat de la llei i qualificava de “xiringuitos” les entitats LGBT.

“Mireu la tribuna! No és un grup que treballa en la foscor per obtenir interessos il·legítims. Treballen en defensa d'uns drets que, al final, són de tots. Quan sento que parlen en termes despectius de lobby gai em ve al cap la dita del lladre es pensa que tots roben. Sento ràbia quan algú sembla negar o menysprear la discriminació que patim, hem patit o correm el risc de patir”, va dir Miquel Iceta, líder de el PSC i gai. Fernández va ser més dur: “Xiringuitos és el que alguns tenen muntats al Palace pagats amb recursos públics”, fent al·lusió inequívoca a Duran.

“Ara podrem combatre l'assetjament a les escoles i mostrar referents positius”, van assegurar des de l’Associació Famílies Lesbianes i Gais (FLG).