La ruta gastronòmica dels còmics ambulants

Una nova guia gastronòmica confeccionada a partir de les recomanacions de 116 prescriptors, més un annex de la mateixa autora amb la seva pròpia ruta de favorits. Tots pertanyents al mateix gremi: còmics ambulants. El mapa culinari espanyol producte de l’experiència adquirida en bolos, gires, festivals i temporades a les grans places teatrals del país. Un viatge no exactament enlloc encara que alguns establiments han entrat en l’estricte llistat alfabètic després d’una àrdua tasca de geolocalització. Els actors tenen paladar però no sempre un gran sentit de l’orientació o memòria a llarg termini. Finalment hi han entrat més de 900 locals de ciutats amb teatre o en ruta entre dos escenaris.

Sí, locals. El matís és important per María Díaz, periodista, professional de la comunicació teatral i autora La guía gastro-cómica. Donde comen los actores y actrices en sus giras por España (Roca Editorial de Libros). “Seria molt aventurat per la meva banda —compartia dimecres passat en la presentació de la guia al Teatre Poliorama de Barcelona— considerar com a restaurants tots els negocis dedicats al menjar que apareixen al llibre. Hi ha molta carretera, molta benzinera, molt lloc insòlit”. Apareix Arzak i altres restaurants amb estrella, llocs històrics que es mantenen entre els favorits pel boca-orella d’avis a néts, com el Set Portes de Barcelona, però també un quiosquet perdut a Tacoronte (Tenerife) sense adreça sota un cartell de Construcciones López Marrero. Va acabar l’obra i es van quedar el rètol i el quiosquet. Un descobriment de Nancho Novo.

O el Mesón Gallardo Vizcaíno a Almodóvar del Campo (Ciudad Real), una autèntica màquina del temps, segons Jorge Calvo. Fins i tot la carta està en pessetes. O el Nevermore al Raval de Barcelona —esmentat per Fele Martínez—, que acorda prèviament amb la companyia el preu del menú. Amb aquesta minuta telefònica el xef Alonso prepara el cistell i cuina sense que els seus clients s’hagin de preocupar. Com sentir-se a casa, una de les característiques que més aprecien —amb la flexibilitat horària i la relació qualitat/preu— els còmics espanyols.

La majoria de les entrades tenen un comentari amè —més o menys extens— que serveixen tant per glossar les virtuts del restaurant com per descobrir els gustos i les preferències gastronòmiques d’actors i actrius. N’hi ha de sibarites com Pepón Nieto, al·lèrgics a les ximpleries a la bona taula —com Els Joglars en bloc— o atents al preu del menú. N’hi ha que es gasten les dietes de quatre dies menjant a la carta i d’altres que estiren la d’un dia a quatre i tornen amb diners a casa. Rosana Torres —que va presentar la guia amb el també periodista de TVC Toni Puntí— recordava la proverbial garreperia de José Luis López Vázquez i Saza Sazatornil, especialistes a menjar gratis.

“Una minoria entranyable els de puny estret —deia ahir Torres, compartint el seu extens anecdotari i coneixement de les entranyes de la professió—; al contrari, el gremi es caracteritza precisament per tenir un paladar molt ben educat i una butxaca molt mal educada”. Va comparar l’esforç realitzat per María Díaz en aquesta guia amb la vocació lorquiana de recopilar la tradició oral popular. “Ella ha reunit la saviesa no escrita de la ruta gastronòmica d’aquells que han convertit el menjar i sopar fora de casa en un fet quotidià, estiguin treballant o no”. Un esperit reflectit en la cita d’Antonio Gamero que prologa la guia: “Com a fora de casa, enlloc”.