Manos Limpias perd el control sobre les seves querelles en causes catalanes

Las causes judicials que Manos Limpias va impulsar a Catalunya contra dos dels seus enemics declarats (el sobiranisme i la corrupció) han escapat del seu control. El sindicat ultra es va solapar amb la Fiscalia i fins i tot s’hi va anticipar en la denúncia d'escàndols com el cas Pujol. Aquesta rapidesa li va permetre portar les regnes dels processos judicials. Amb la caiguda en desgràcia del seu president, Miguel Bernad, s’ha girat la truita. Les causes que Manos Limpias va engendrar ja caminen sense la crossa del sindicat i seguiran fent-ho al marge del destí de Bernad i de la seva entitat.

El 25 de juliol del 2014, Jordi Pujol va confessar que la seva dona i els seus fills havien mantingut, durant més de tres dècades, una fortuna oculta a Hisenda que procedia d'una herència paterna. Manos Limpias va ser el més ràpid entre tots els que van voler caçar l'expresident de la Generalitat. Amb prou feines tres dies després, es va querellar contra Pujol i la seva dona, Marta Ferrusola, per sis delictes. I va dipositar la fiança de 6.000 euros que li va exigir la jutgessa per exercir l'acusació popular.

La Fiscalia Anticorrupció va reaccionar també immediatament. Però, com que ja s’havia admès a tràmit la querella, no va poder iniciar una investigació pel seu compte i la causa va quedar en mans de la jutgessa de Barcelona. Ser el primer no només li va permetre eclipsar al ministeri públic, sinó també obtenir la “direcció lletrada” per sobre de la resta de particulars i formacions polítiques (ICV, Podem i Guanyem) que es van personar en la causa. Aquesta circumstància va originar friccions, ja que els partits d'esquerres es veien obligats a sotmetre's al criteri jurídic d'un franquista com Bernad, que va arribar a ser mà dreta de Blas Piñar, exlíder de Fuerza Nueva.

Una cosa semblant va passar a la causa del 9-N. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va atorgar a Manos Limpias el lideratge sobre les altres cinc acusacions populars que es van sumar al procés contra l'expresident Artur Mas per la consulta sobre la independència del 9 de novembre del 2014. No va ser un caprici: el pseudosindicat, una vegada més, havia estat el primer a exercir l'acusació (a Bernad només li calia llegir un article de premsa per interposar querelles) per davant dels partits Vox i UPyD, l’Associació Pro Justícia XXI, dos sindicats de policia i un particular.

En el 9-N, no obstant això, la Fiscalia va portar la batuta i va ser la seva denúncia per desobediència la que va portar al TSJC a obrir diligències contra Mas, contra l'exvicepresidenta Joana Ortega i contra l'exconsellera d’Ensenyament Irene Rigau. Un protagonisme idèntic va ostentar la Fiscalia en un altre dels grans casos de corrupció a Catalunya en els últims anys: el cas ITV. Manos Limpias es va sumar com a acusació popular (o sigui en defensa, a priori, de l'interès general) per investigar l'exnúmero dos de Convergència, Oriol Pujol, per haver cobrat comissions en una presumpta trama de corrupció. El cas ITV està a un pas de tancar-se. Manos Limpias ha sol·licitat ja una pena de 12 anys de presó per a l'exdiputat, mentre que la Fiscalia ultima el seu propi escrit d'acusació. En paral·lel, les parts estan intentant aconseguir una sentència de conformitat. A canvi d'acceptar els delictes, Oriol Pujol seria condemnat a una pena de presó menor. A diferència de les sospites que existeixen amb la infanta Cristina i el cas Nóos, destapades en l’operació Nelson que ha portat Bernad a ingressar a la presó, aquí no hi ha indicis que es tracti d'un pacte espuri per part del sindicat Manos Limpias. Entre altres coses, perquè també la Fiscalia i una de les empreses d’ITV afectades per la trama corrupta exerceixen l'acusació.

L'ensulsiada de Manos Limpias, en embargament, no posa en risc cap dels processos en els quals està immers el sindicat ultradretà. Primer, perquè ara com ara no hi ha senyals ferms que es retiri d'assumptes com el 9-N o el cas ITV. “No tenim cap instrucció del client ni hem tingut més contacte”, expliquen els advocats, els qui assumeixen que, en absència de noves indicacions, han de mantenir-se en el seu paper. Tampoc ha rebut instruccions l'advocat de Manos Limpias en el cas Pujol, Sebastián de Juan, que per això mateix ha renunciat a demanar la personació del sindicat en el cas Pujol ara que, definitivament, s'ha traslladat a l'Audiència Nacional (Bernad estava personat en la causa de Barcelona, però no en la de Madrid).

El cas Macedònia, que investiga una estranya i presumpta xarxa de corrupció policial, és potser l'única excepció. Passa, com també succeeix en el cas de la infanta Cristina, que Manos Limpias i la Fiscalia discrepen obertament sobre l'enfocament del procés. Especialment, en el que concerneix la presumpta connivència entre investigadors dels Mossos d'Esquadra i un grup de traficants. El fiscal, com ha passat en altres casos liderats per Manos Limpias, no veu indicis de delicte contra aquests policies, que ja fa cinc anys que estan imputats a l'espera que el jutge que porta l'assumpte tanqui la instrucció i decideixi si els envia o no a judici.