El Govern espanyol redueix la previsió de creixement fins al 2,7% el 2016

El Govern espanyol ha retallat les seves previsions de creixement per a Espanya del 3% al 2,7% el 2016 i del 2,9% al 2,4% el 2017. La desacceleració econòmica global ha passat factura i així quedarà reflectit en el nou macroeconòmic que l'Executiu ha de presentar dimarts que ve. El ministre d'Economia, Luis de Guindos, ho ha anunciat aquest dissabte en el marc de les reunions del G-20 i del Fons Monetari Internacional, que ha aprofitat per acabar de negociar amb les autoritats europees un termini més ampli per reduir el dèficit públic a canvi d'ajustos a les autonomies.

Per primera vegada des del 2013, també el Fons ha refredat les seves expectatives sobre la quarta economia de la zona euro. Les previsions del Govern es troben ara en la mateixa línia que les de l'organisme que dirigeix Christine Lagarde (calcula un avanç del 2,6% per al 2016 i del 2,3% per al 2017, només una dècima menys). També coincideixen la mitjana de consens dels experts a Espanya, que esperen un 2,7% i un 2,3%.

"Creiem que és realista", ha dit Guindos, i ha afegit que la desacceleració és menys intensa que als països del voltant. El ministre ha destacat que, malgrat aquesta retallada dels seus pronòstics, l'espanyola segueix sent la que més creix d'entre les grans economies avançades. A més, ha ressaltat que en aquests dos anys Espanya pot crear prop de 900.000 llocs de treball.

El Govern de Mariano Rajoy, en estar en funcions, no pot prendre mesures polítiques, però sí que ha de presentar abans que acabi el mes d'abril un programa d'estabilitat i creixement en el qual es facin projeccions econòmiques i s'estableixi un camí de reducció de dèficit. El futur Govern haurà de fer un ajust extra pel desviament dels objectius pressupostaris del 2015, que va acabar amb un desfasament del 5%, quan l'objectiu era del 4,2%.

Guindos ha aprofitat la cimera del G-20, que se celebra en paral·lel a les reunions de primavera del Fons i el Banc Mundial, per reunir-se amb les autoritats europees i obtenir un nou termini, més ampli, per aconseguir deixar el dèficit en la meta fixada per Brussel·les, que és el 3% del PIB i estava previst per a aquest mateix any. El ministre ha evitat confirmar si aquest període s'havia ampliat a un any, cosa que vol anunciar la setmana vinent al Congrés dels Diputats, encara que ha deixat entreveure que la conversa està molt canalitzada. "Els plantejaments del Govern i de la Comissió són molt propers", ha dit.

Per la seva banda, l'FMI ja havia advertit en les seves previsions que Espanya incompliria amb els objectius de dèficit que s'havien fixat per al 2015, però la realitat ha resultat fins i tot pitjor, així que ara calcula que el desequilibri pressupostari per aquest any rondarà el 4% del PIB si no es prenen mesures extraordinàries. Pel Fons, Espanya necessita ara un ajust addicional equivalent al 0,25% del PIB.

De moment, tal com ha recordat Guindos aquest dissabte, el Govern ha pres una primera mesura que consisteix en un acord de disponibilitat de crèdit de 2.000 milions d'euros (equival a dues dècimes del PIB) i altres mesures per a les comunitats autònomes (que, amb la Seguretat Social, concentren el gruix del desviament pressupostari del 2015), pendents de quantificar. Després de la desviació del dèficit del 2015, el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, va intervenir les despeses d'Aragó i Extremadura i va enviar 12 cartes sol·licitant a les autonomies que congelessin la despesa. Però les negociacions amb aquestes administracions seran difícils, com va mostrar la reunió que Hisenda va tenir amb els responsables autonòmics divendres en la qual aquests últims van reclamar una altra distribució del dèficit que els donés més marge.