Mor el símbol de la lluita contra la contaminació de les mines del Bages

Sebastià Estradé, un dels símbols de la lluita contra la contaminació salina provocada per les mines de potasses d'Iberpotash, ha mort aquest dimecres amb 93 anys. Fa cinc dies va ser ingressat a l'Hospital Sant Joan de Déu de Manresa a causa d'una greu pneumònia.

Estradé va iniciar una campanya per acabar amb la contaminació generada per l'explotació de les mines de potasses, que podia veure des del balcó de casa seva a Sallent, l'any 2000. Des d'allà comprovava dia rere dia com creixia la muntanya blanca pelada del Cogulló, on s'amuntegaven els residus salins sense valor que sortien del subsòl de Súria i Sallent. Davant del silenci administratiu, el 2008 va decidir portar el cas als tribunals. No va ser el primer en denunciar aquell cas, però sí el primer en obtenir resultats. El 2011 una sentència reconeixia que aquella muntanya malmetia el subsòl de la zona, contaminava l'aigua i exigia a la Generalitat reclamar a la companyia un pla de restauració i una fiança major a la fixada fins llavors per la seva activitat.

L'activista defensava que ell va denunciar només la Generalitat per no fer la seva feina de control i que en cap cas va denunciar Iberpotash i l'Ajuntament de Sallent. Deia que van ser ells els que es van afegir a la causa perquè es van sentir condemnats. La tenacitat d'aquest home ha hagut de suportar durant anys la pressió judicial no només de les administracions i d'una empresa gegantina, filial del grup israelià ICL, sinó la de bona part d'una comarca dividida entre la contaminació de les mines i els llocs de treball.

Tot i la sentència favorable del 2011, la lluita judicial d'Estradé no s'havia acabat, obligat pels recursos cursats per l'administració i Iberpotash. El 2013 va decidir portar el cas davant de la Comissió Europea, que des de llavors analitza amb cura si la companyia s'ha beneficiat d'ajudes de l'Estat i si s'han vulnerat les directives que afecten la indústria minera i la contaminació de l'aigua

Estradé s'autoqualificava com a "advocat aeroespacial que es dedica a temes rurals", en referència als llibres i articles que havia escrit sobre els seus coneixements de l'espai. La mateixa obstinació que el va portar a lluitar contra els residus salins la va utilitzar amb altres parcel·les de la seva vida. Com quan va haver de traslladar-se amb la seva dona a una residència i no es va decidir per una fins que li van garantir que podria fer vida al costat de la seva esposa, malalta d'Alzheimer.